Més per Mallorca ha acusat aquesta setmana el Govern de Marga Prohens de «classisme» perquè, al seu parer, és el que hi ha rere de la voluntat del seu pla lingüístic per a l’ensenyament. Per la seva banda, el senador d’Eivissa i Formentera, Juanjo Ferrer, denuncià davant del plenari de la Cambra Alta «la persecució» contra el català a Balears.
Classisme. Mésper Mallorca ha publicat en el seu web que la «lliure elecció de centre escolar» i la «recuperació de la puntuació per a antics alumnes de centres anunciada per la Conselleria d’Educació és una mesura classista que només serà possible per a les classes altes». Segons aquesta formacióla «generarà més problemes derivats de circulació i mobilitat», cosa que perjudica les famílies amb menys recursos, i, alhora,«la conselleria no està afrontant ni arreglant la problemàtica que tots els centres educatius no tenen les mateixes infraestructures, recursos i personal».
Tot això condueix el grup liderat per Lluís Apesteguia a afirmar que el Govern «està mentint a la societat» perquè «és físicament impossible parlar del que han anomenat com a lliure elecció de centre». Amb relació a la recuperació de la puntuació d’antics alumnes de centre, assegurà que «només servirà perquè algunes famílies puguin perpetuar l’assistència a centres educatius que elles consideren que tenen més recursos i millors infraestructures. És una mesura estrictament classista. No volen anar als centres als quals vagin els seus veïnats. Només volen anar a centres on es trobin amb gent de la seva mateixa classe social».
Pel seu costat, el senador d’Eivissa i Formentera, Juanjo Ferrer,expressà aquesta setmana davant del ple del Senat la «preocupació de molts i moltes ciutadanes que han votat diverses opcions polítiques, no només la que jo represent, davant dels atacs frontals contra la llengua i la cultura» que s’estan esdevenint a Balears, en especial rebutjà «la segregació a les aules» que promouen PP i Voxa les Illes.
Ferrer explicà als senador que «durant dècades, s’havia aconseguit un molt ampli consens entre totes les forces polítiques, inclòs el Partit Popular, acordant mesures per tal de promocionar l’ús del català en àmbits com l’ensenyament, la cultura i les institucions, i garantir així el seu ús normalitzat i la seua existència».
Però avui «tot això queda amenaçat» per mor del «paper clau que té la ultradreta». Cosa que s’ha palesat en el fet que Vox ha obligat «al Govern de Prohens a trencar el consens lingüístic en l’àmbit de l’Ensenyament, aprovant mesures que busquen la segregació per idiomes a les aules, intentant separar els alumnes en funció del seu origen i torpedejant d’aquesta manera la cohesió social que ha costat tant construir».