Vols sentir el pòdcast en una altra plataforma? Fes clic aquí per accedir als enllaços d'Spotify, Apple Pòdcasts, Google Pòdcasts o iVoox.
Direcció | Laura Tapiolas Fàbregas
Realització | IdeaSonora
Direcció d'art | Laura Xifra Castro
Veu entradeta | Jan Brugueras Torrella
La majoria de noies que projecten aquests missatges segueixen l’estètica de la dona nord-occidental i també tenen tendència a fer un tipus de vídeos determinats. Com es projecta el missatge de les tradwives a les xarxes?
Ofèlia Carbonell. Tiren molt de l’estètica. T’agafen per aquí, perquè hi ha un tema de masclisme de rerefons, que tracta d’imposar un altre model de feminitat. Molts cops et trobes amb vídeos d’una dona cuinant una mica disfressada, amb un vestit de flors com dels anys cinquanta i un nen en braços, fent tot el procés de cuina… No diu obertament ‘això és un pamflet’, però sí que és una estètica que es va fent gran.
I sí, segueix uns estereotips molt eurocèntrics. Tot i que el discurs pugui venir dels Estats Units, hi ha un retorn a aquests ideals estètics centreeuropeus o fins i tot una defensa de l’estètica de l’Europa de l’est, que venen de coses més tòxiques, del que busquen aquests homes. Sempre apel·lant a la idea de tornar a la tradició. Et parlo de la recepta de l'àvia, t'ensenyo a fer pa mentre tinc els nens corrent, com és el dia d’una dona que es queda a casa… I tot això vestida com una mena de Barbie, que no és com les nostres àvies es vestien, sinó amb aquesta idea de Hollywood, gairebé.
Es romantitza aquesta nostàlgia, no?
Judit Pellicer. Sí, i, a més a més, estan reciclant. Tota aquesta estètica dels anys cinquanta ja venia un model de família en què s’apel·lava a un model molt clar: dones, blanques, de certa classe, normalment amb ideals relacionats amb el cristianisme… Un dels grans problemes és que pensem que com que està embolcallat d’hiperfeminitat, és innocu. O com que recorda estètiques antigues… Però l’estètica sempre és molt ideològica. I en aquest cas, l’estètica ja és un missatge en si mateix.
D’on creieu que neix, aquest fenomen contra feminista?
J.P. El fenomen antifeminista neix des del minut zero que neix el feminisme; respostes reaccionàries n’hi ha hagut sempre. El corrent de les tradwives s’emmarca dintre de l’Alt Right, que és aquesta dreta alternativa nascuda en el món anglosaxó, sobretot als Estats Units, però també al Regne Unit, que es vol diferenciar de la dreta tradicional i de l’establishment dintre de la dreta. Però en el fons, tot i que son diferents en forma no ho són en contingut. Aquí se’ns està presentant un altre cop el mateix: relegar la dona a certs espais, retrassar en drets… i la cançó no és nova. El format sí, i com es mou també.
O.C. Sí, i crec que tiren molt també del fet que a les xarxes hi ha una hiperestetització de tot. Cada cosa és un core o de cada cosa se’n fa una estètica, perquè ho consumim tot com si fossin icones. Això ho fa divertit. I crec que se n'han aprofitat molt. Arran de la pandèmia, sobretot entre els joves, es va estendre molt la idea de marxar de la ciutat, necessitar menys coses... i es va començar a estilitzar allò que es coneix com el cottage core, com una idealització de la idea de camp o de no urbanitat molt més bucòlica. En el fons té sentit, potser, plantejar-nos una altra forma de vida, però s’ha tirat molt d’aquí i s’ha buscat un públic que potser li podria interessar això.
I alhora també hi ha una pujada en aquests cercles d’internet de discursos radicals i falsament empoderadors. Per simplificar-ho seria com lo de la Shakira de “las mujeres facturan”, i et trobes tot de gurus de feminitat entre cometes que et diuen: has de trobar un home que et pugui convidar; si no et pot pagar el sopar, t’aixeques i te’n vas; si l’home no cobra tants diners, no és digne de tu... I t’ho venen com una forma de trobar el teu valor com a dona, però com si tot fos una interacció econòmica.
Crec que es barregen moltes coses: dones que potser no s’identificarien tant amb aquestes dretes tradicionals, quan passen per aquesta idea del fals empoderament acaben consumint molt contingut relacionat amb les tradwives. I dins aquest discurs hi ha el "com puc atraure un home d’aquest valor"? Aprofitant la meva feminitat, posant-me un vestit, els cabells llargs… I crec que s’està fent una bola perillosa.
Quins perills tenen, aquestes tendències?
J.P. Principalment, que segrestin el discurs a problemes o anhels molt legítims, perquè és molt legítim voler ser mare, voler dedicar part de la teva vida a les tasques de cura o a voler mantenir… Això és un anhel legítim que moltes persones no es poden permetre. Però el problema és que segresten l’anhel. La resposta no és retallar l’autonomia de les dones i relegar-les a uns espais. La resposta és el feminisme, i no el que es caricaturitza des de l’alt right o des del tradwife, si no l’autèntic feminisme, el que està per apostant per polítiques de conciliació, per la divulgació de noves maternitats i sobretot aquell que sí que posa en valor les cures a la llar, que malgrat no ser remunerades, les veu com quelcom bàsic perquè la nostra societat funcioni. Perquè aquí el que s’està romantitzant és un “angel del hogar” i un “angel del hogar” no té drets…
O.C. A més a més també trobo molt perillós aquest focus en el tema estètic, perquè és el que el fa atractiu. Un adolescent que està baixant per tiktok i es troba amb aquests vídeos, no es trobarà un altre contingut per contrastar. Simplement veurà una imatge que li sembla guay i no podrà haver-hi un debat. Vas rebent imput que són com anuncis i només ensenyen una cosa que és propaganda tota l’estona. I crec que és perillós això, que aquestes píndoles estan tenint lloc en un lloc on no hi ha debat, on no hi ha altres opinions.
És clar, potser jo també vull ser aquesta dona que té temps per fer-se el cafè, per preparar el cafè a la gent que estima, per tenir la casa endreçada i neta i cuinar un bon dinar, però potser això no implica tornar als rols tradicionals sinó potser, per exemple, per una renda bàsica.
O.C. És clar, és el que deia la Judit, són coses que s’estan reclamant des de fa anys i són part de la lluita feminista. El que passa que clar, no és tan atractiu la lluita de fer feina, pedagogia, manifestacions… que dir-te que el que has de fer és estar maca i cuinar-li el sopar al teu home i llavors ja ho tindràs tot arreglat.
J.P. Darrere de tota estètica hi ha una ideologia molt clara, i en aquest cas ens porta a un imaginari de la dona relegada a ser l’"angel del hogar", polítiques natalistes, de gent blanca, que són els protagonistes… Quan rebem tot això, no podem ser passius. Fa falta molta alfabetització mediàtica. I a vegades anem tard, perquè les coses d’internet van molt ràpides, però l'alfabetització mediàtica és bàsica.
Ofèlia, Judit, moltes gràcies. Sempre se’ns fan curts, set minuts, però gràcies per venir a compartir això amb nosaltres.
O.C. i J.P. A tu!