Les 50 efemèrides de 2018

La música ballable i inèdita de Frederic Mompou i Manuel Blancafort

A l'abast de tothom les dues primeres gravacions al piano de Frederic Mompou (Barcelona, 1893-1987), Preludi I i II, i tres peces de músiques ballables, properes al foxtrot i al ragtime, que va compondre amb el seu amic Manuel Blancafort sota el pseudònim ‘Hobby’

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ja fa més de dos anys que el Grup de Recerca de la Música en les Societats Contemporànies (MUSC) de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) va rescatar, entre els rotlles de pianola trobats en una masia del Priorat setze obres inèdites compostes per Mompou i pel seu amic Manuel Blancafort, amb el pseudònim de ‘Hobby’, setze peces de música ballable a l’estil marcat pels EUA, com el foxtrot o el ragtime. Després un descendent del Blancafort trobaria a casa seva el Preludi I i Preludi II de Frederic Mompou -que, per la data d’enregistrament, són les gravacions de piano més antigues que es conserven del compositor.

L’investigador del grup MUSC que va identificar les peces, Jordi Roquer, ha estat treballant per traslladar la troballa a un enregistrament digne dels seus autors, però ho ha hagut de fer amb una beca de la nordamericana Association for recorded Sound Collections (ARSC), ja que li ha estat impossible trobar finançament a Catalunya. Ni el 125 aniversari del naixement de Frederic Mompou, que s’ha complit aquest 16 d’abril, no ha jugat al seu favor.

Roquer ha explicat a EL TEMPS que acaba de tornar de Londres on s’han enregistrat aquestes peces en una de les millors pianoles del món, però el material encara s’ha d’editar, mesclar i treballar amb la Fundació Frederic Mompou. Roquer ha enregistrat els rotlles de Mompou amb un dels instruments millors conservats pel Pianola Institute de Londres i amb l’assessorament del principal expert, Rex Lawson.

A partir dels 2.000 rotlles de pianola que es van trobar en un mas del Priorat fa uns anys, el Grup MUSC va desenvolupar una tecnologia, el Pianola Roll Digitizer, per digitalitzar els rotlles de pianola amb el Centre de Visió per Computador (CVC), el Museu de la Música de Barcelona i el Centre Robert Gerhard per a la promoció i difusió del patrimoni musical català. Aquesta tecnologia ha permès digitalitzar-los i ha facilitat la identificació de peces ja conegudes, com els Preludis de Mompou.

Aquests rotlles són diferents perquè són l’enregistrament de Mompou, gràcies a un piano preparat per perforar el rotlle a mesura que s’interpreta la música. En canvi, la resta de rotlles estaven preparats per interpretar en pianola i es comercialitzaven en un mercat que, en els anys vint, era important.

La pausada obra de Frederic Mompou -inclosos aquests Preludis- contrasta amb les setze peces rescatades per Jordi Roquer del grup ‘Hobby’. El ragtime i el foxtrot eren dos estils nascuts feia uns anys als Estats Units, i Mompou i Blancafort van arribar a comercialitzar com a mínim 16 peces ballables influenciades, entre les quals les que Jordi Roquer ha penjat en el Soundcloud: KatharineTime and moneyi Victoria March.

Segons ha explicat Roquer a EL TEMPS, «estem comprovant que les peces de Hobby tenien força tirada perquè hem estat comprovant que també estaven en un munt de col·leccions particulars». Roquer reconeix que hi ha «tot un sector més purista que considera que aquestes obres no haurien de ser en el catàleg de Mompou però cal reivindicar que, en aquell moment, eren obres d’èxit. Estaven funcionant en el mercat de la pianola, que en els anys vint era important».

En canvi, els Preludis I i II que es poden esclotar al Soundcloud són "versions preliinars fetes a partir dels arxius digitalitzats". Per escoltar les versions definitives caldrà esperar a la finalització del projecte engegat a Londres. "Malgrat tot, a les versions samplejades -matisa Roquer-, la interpretació de Mompou és del tot real, el que és provisional és el so, perquè és de llibreria".

A més a més, els Preludis I i II interpretats pel mateix Mompou ofereixen als melòmans una novetat pel que fa a la interpretació de l’autor de les seves pròpies obres. Segons Roquer, «és molt interessant sentir en Mompou tocant amb un estil més proper a l’escola pianística de finals del XIX, amb una notable dislocació entre la ma dreta i la ma esquerra, i no com les gravacions d’altres intèrprets que han tocat els Preludis en enregistraments dels darrers anys». Fins i tot, diu Roquer, hi ha una diferència entre les gravacions que va fer en Mompou als setanta i aquestes gravacions per a pianola datades abans del 1929.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.