Cas Puigdemont

Tensa relació entre Alemanya i Espanya

Berlín vol parlar del “component polític del cas Puigdemont”. Madrid s’enfada: el Govern espanyol i la ministra de Justícia alemanya, Katarina Barley, discrepen. Perquè el plantejament jurídic genera problemes. Els polítics de la Unió Europea confien ara en la mediació.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ara s’ha produït: Berlín i Madrid discuteixen sobre com tractar el president català destituït, Carles Puigdemont. Almenys, una mica. El ministre d’Afers Exteriors d’Espanya, Alfonso Dastis, i la ministra federal de Justícia, Katarina Barley (socialdemòcrata) mostraren públicament durant el cap de setmana com de dividits estan.

Tot començà amb un comentari de Barley del divendres per la nit. La ministra de Justícia havia comentat la decisió del tribunal de Schleswig de no extradir Puigdemont per rebel·lió a Espanya. La decisió va ser “absolutament correcta”, va dir al diari Süddeutsche Zeitung. “Ho esperava”.

En canvi, els espanyols estan particularment enutjats per la segona part de la seua declaració. Espanya ara ha d’explicar per què Puigdemont ha estat declarat culpable de traïció, va dir Barley. “Això no serà fàcil”. En cas contrari, s’aixecaria l’ordre d’arrest i llavors “Puigdemont seria un home lliure en un país lliure, és a dir, en la República Federal d’Alemanya”. I Barley va afegir que “ara hauran de parlar Espanya i Catalunya sobre els components polítics” de tot plegat, exigia.

“Inapropiat”

Alfonso Dastis, Ministre d’Afers Exteriors espanyol, va respondre ben ràpidament. Les declaracions de Barley foren “un tant desafortunades”. Al capdavall, l’ordre d’arrest europea va ser inventada per aclarir aquests afers entre els jutges i no per polititzar.

“Creiem que els comentaris sobre les decisions dels jutges no són apropiades en aquest moment”, va dir Dastis en una cimera del Partit Popular. Segons el diari de dretes Abc, que manté bons contactes en el Govern, els espanyols es van sorprendre per les declaracions de Barley. Òbviament, voldrien més moderació després de l’excarceració provisional de Puigdemont.

Des del punt de vista espanyol, les paraules de la ministra de justícia alemanya arriben en un moment desfavorable. A Madrid encara tracten d’explicar als espanyols que el tribunal alemany ha alliberat Puigdemont només perquè l’operació judicial proposada no encaixa amb la justícia alemanya.

Els separatistes catalans ignoren que el cas encara no està tancat, i ho celebren com un triomf. Com si Madrid hagués de declarar la seua derrota. Naturalment, l’anunci del Ministeri de Justícia alemany no ha ajudat molt el Govern espanyol.

L’objectiu dels catalans: una mediació internacional

El fet més explosiu és la demanda de Barley de parlar sobre “els components polítics”. Nous pronunciaments des de Berlín. Fins ara s’ha evitat interferir en el conflicte, perquè el consideren un afer intern espanyol. Segons sembla, Barley ha abandonat aquesta línia i ha augmentat la pressió sobre els espanyols per buscar una solució política al conflicte català.  Almenys, així han interpretat les seues paraules a Espanya.

Una mediació internacional és el gran objectiu dels catalans especialment de Carles Puigdemont. Només si Europa o un estat poderós com Alemanya interfereix en el conflicte, els catalans tenen la possibilitat d’obtenir concessions substancials de part de Madrid. Els participants ho saben, tal com desprèn la reacció del Ministeri d’Afers Exteriors espanyol.

El seu nerviosisme sembla justificat. Perquè mentrestant, els polítics alemanys volen que Brussel·les intervinga en el conflicte entre Catalunya i Espanya. Molts membres del Parlament, fins i tot, suggereixen que Berlín actuarà com a intermediari.

“Hem d’assegurar-nos que ningú no es puga negar”

L’eurodiputat Elmar Brok, de la CDU, proposa que la UE indique als espanyols que “estem llestos per mitjançar si així ens ho demanen”, deia al diari FAZ. Però això només funcionaria si els catalans accepten seguir formar part d’Espanya. “S’hauria de deixar enrere l’objectiu de la independència”. S’hauria de caminar cap a una mediació per obtenir més autonomia. D’aquesta manera, fins i tot el primer ministre espanyol, Mariano Rajoy, ja no pot dir que no. “Hem d’assegurar-nos que ningú es puga negar”, conclou Brok. Si ambdues parts hi estan d’acord, Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, podria proposar un mediador conjuntament amb el president del Consell Europeu, Donald Tusk.

L’únic efecte tranquil·litzador del dissabte va ser el del primer ministre d’Espanya, Mariano Rajoy. Ell no havia parlat amb Angela Merkel sobre Puigdemont, deia. Aquest era un afer per al poder judicial i cal garantir la separació de poders. Però des d’Espanya també es va demanar comprovar si es podia protestar contra la decisió dels jutges alemanys al Tribunal Europeu.

Han fet una crida de sol·licitud prèvia a la decisió. La raó: el poder judicial espanyol sembla tindre una comprensió diferent del funcionament de l’odre europea d’arrest considerant que el cas, sobretot, és un problema administratiu. A nivell legal, també existeix una amenaça d’ira entre Alemanya i Espanya.

Mentrestant, l’alliberament de Puigdemont sota ha estat carregada políticament, principalment, al primer ministre Mariano Rajoy. Durant setmanes, el seu partit conservador ha perdut terreny en les enquestes. Sobretot, el partit liberal Ciudadanos se n’ha beneficiat. Aquest partit té una posició encara més intransigent en la qüestió catalana que Rajoy, i ara de sobte es dispara en les enquestes. Aquesta és la raó per la qual Rajoy, difícilment, pot permetre’s el luxe que Puigdemont faça conferències des de Berlín.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.