Drets i literatura

Escrits de resistència

La paraula com a refugi en temps de convulsió. Com a resposta i resistència. Des d'EL TEMPS, us proposem un grapat de textos d'unes altres èpoques i d'actuals però que connecten amb aquesta dissortada era d'exili, presó i llibertats perseguides. Amb la idea que els lectors completen el mosaic fent-hi aportacions amb fragments de poemes, cançons o reflexions significatives. Amb tot plegat, aquesta revista editarà un llibre que vendrem el proper Sant Jordi al nostre stand. La recaptació íntegra es donarà a l'Associació Catalana pels Drets Civils que promouen els familiars dels presos polítics i exiliats.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les vostres aportacions, que no hauran de tenir més de deu versos en el cas de les cançons i poemes i uns 500 caràcters per a les reflexions, per poder acollir el màxim possible de propostes, les podeu lliurar al correu subscripcions@eltemps.cat fins el proper 13 d'abril al migdia. Poden ser fragments de poemes o cançons. Tot seguit, us proposem una petita tria, que arrenca amb uns versos del Cançoner popular de Mallorca:

Si em vols veure, vida mia,
has de venir a sa presó.
No hi estic per polissó,
ni per lladre ni traïdor;
tot n'és causa, bona amor,
viure en una tirania.

Tal vegada recordeu la figura del bandoler Serrallonga. Condemnat a mort i ajusticiat, Anicet Pagès de Puig (1843- 1902), un poeta de Figueres, li dedicava aquests versos:

Els que ara et tenen per lladre
potser un jorn t'ennobliran.
Avui un rei te condemna;
demà un poble t'absoldrà.
Serrallonga, Serrallonga,
bé te'n pots ben alabar!

No podia faltar, en aquesta tria inicial, als 25 anys de la mort, la presència de Vicent Andrés Estellés a través d'un dels seus poemes emblemàtics, "Assumiràs la veu d'un poble", del Llibre de meravelles.

Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s'és poble.  
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

Contiuem, de manera pertinent, amb les "Corrandes d'exili" de Pere Quart, un text procedent de Saló de tardor.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

I acabem a la Catalunya Nord, amb un poema de Jordi-Pere Cerdà, recuperat no fa massa per a les xarxes socials per Laura Borràs.

No terra perquè terra,
                                         Sinó
Perquè poble,
Homes, llengua i llibertat.
No terra perquè terra,
                                          Sinó
Perquè història.

 

Mal qui fa, mal qui no fa;
mal qui diu, mal qui no diu;
mal qui plora, mal qui riu,
i així mal per tot hi ha.

Prou n'hi haja d'anar esquiu!
Poble que decideix, viu
i prest s'ha d'alliberar
del jou que li van posar.

Farà valer el seu empriu.
Qui serà viu ho veurà!

Joan López Casasnovas, Menorca

 

No serè jo, qui tingui por
quan els bastards, molt ben armats
vinguin cridant i amenaçant
braços amunt, joliu perfum
de llibertat, tots cantarem
resistirem i no ens mourem
i no ens mouran...

Ramon Gasch i Pou, Santamaria de Palautordera

A partir d'ara, vosaltres teniu la paraula.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.