Embat judicial

El carrer bull en un diumenge fatídic i agitat

La notícia de la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya quan es desplaçava en cotxe cap a Bèlgica i la seva possible extradició ha tornat a despertar la ràbia als carrers.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

No havien passat encara 48 hores des que Jordi Turull, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Raül Romeva i Josep Rull havien estat empresonats. La jornada de divendres havia fet esclatar l'anomenada 'Primavera Catalana', vestida de poesia, però dotada d'un gran malestar al darrere.

El malestar ha tardat ben poc a augmentar. Cap al migdia del diumenge, es feia públic que Carles Puigdemont havia estat retingut a Alemanya quan creuava la frontera en cotxe des de Dinamarca per arribar a Bèlgica, on resideix actualment. Tot eren crits a la calma, però el carrer tornaria a esclatar davant una possible extradició més que simbòlica. Amb Puigdemont detingut disminuiria la potent internacionalització del conflicte que s'està duent a terme. I també, perquè no dir-ho, l'autoproclamat Govern de la República a l'exili. I el fet que l'Estat espanyol es veiera qüestionat per autoritats judicials europees, dubtoses de la validesa dels arguments exposats per justificar les demandes d'extradició.

Poc després, cap a les 16.00, transcendia que la policia escocesa confirmava haver rebut l'euroordre de detenció contra la consellera d'Educació, Clara Ponsatí. I demanaven que s'entregara a les autoritats del país. Poc abans se sabia també que Puigdemont havia estat traslladat a la presó alemanya de Neumünster. L'actualitat s'agitava. Però ja no hi havia res a fer. Un dia més, el carrer havia esclatat.

Girona, ciutat d'on Puigdemont va ser alcalde, era la primera a respondre. Una concentració davant la Delegació del Govern espanyol acabava amb la façana pintada de groc i amb la bandera d'Espanya treta.

Els Comitès de Defensa de la República (CDRs) convocaven concentracions a les 19.00 en les quatre delegacions del Govern espanyol de les quatre capitals catalanes. Abans, convocaven també a les 16.00 hores una concentració a la Rambla, a Barcelona, tot just a la font de Canaletes. I mentrestant, Òmnium i Assemblea cridaven a concentrar-se a les 17.00 a la delegació de la Comissió Europea, ubicada al passeig de Gràcia, per després anar al consolat alemany, al carrer Marina 16.

A Canaletes, la gent hi acudia puntual. Des de les 16.00 h s'anaven acumulant persones que reivindicaven la legitimitat de Puigdemont com a governant. I que, ara més que mai, esclataven contra Europa. "Aquesta Europa és una vergonya", cridaven. No sense l'estranyesa de passejants estrangers que freqüenten la Rambla els caps de setmana i que es troben fora de lloc, ignorants davant del que passa.

Passats només cinc minuts de l'hora de la convocatòria, els manifestants tallaven, a la Rambla, un dels laterals per on passen els cotxes. Els clams per la vaga general eren cada vegada més i més reiterats. Tot apunta que no tardarà a convocar-se. La tensió és latent i la mobilització demana fer passos més enllà.

La Rambla, que es vestia de diumenge de rams, canviava les palmes i palmons per estelades i crits de llibertat. Tal com es preveia, els agitadors més puntuals que s'havien concentrat a la font de Canaletes, es desplaçaven al passeig de Gràcia on, a les 17.00 h, l'ANC i Òmnium havien convocat una protesta en front de la seu de la Comissió Europea per després anar caminant al consolat d'Alemanya. El passeig de Gràcia quedava col•lapsat. I els seus laterals, també, tallats.

Un camió encapçalava la manifestació, que era el resultat esperat de la confluència. I un cordó de voluntaris l'encapçalava. Al darrere, tots els que s'havien unit als CDRs des del primer moment. Una multitud que en cada jornada de protesta supera en assistents la manifestació anterior. A l'alçada de l'hotel Magèstic, al passeig de Gràcia, cap a les 17.30 h, enmig del rebombori, es comprovava que la marxa no podia avançar pel col•lapse. Cada cop se sumava més gent i, amb ells, els xiulits contra els helicòpters es feien més sonors.

Hi havia, però, sensacions contraposades. El fet que l'ANC contraconvocara els CDRs, els primers que havien cridat a la resposta popular, generava cert descontent. Això, però, no ha afectat el nombre d'assistents. Els CDRs s'unien i la manifestació rebia més i més gent del carrer. Malgrat la pluja, l'assistència no decebia. Però la divisió s'acabaria evidenciant, quan una part important dels qui havien obeït la convocatòria dels CDRs marxava pel seu compte des del passeig de Gràcia cap a la delegació del Govern espanyol, al carrer Mallorca. Mentrestant, els convocats per l'ANC continuaven baixant cap al consolat alemany. Una divisió significativa. L'ANC havia convocat un acte protagonitzat per ells, malgrat que els CDR havien pres la iniciativa. Quan s'ha fet la divisió, el nombre de manifestants que seguirien els CDR era gairebé tan nombrós com el de l'Assemblea.

I, com calia esperar, el punt calent era el dels CDR. Enfront de la delegació del Govern espanyol, on cap a les 18.00 h s'iniciaven petites càrregues que anirien pujant d'intensitat. A Roger de Llúria amb carrer València queia pintura groga sobre els Mossos d'Esquadra. Hi havia nous intents, frustrats, per trencar el cordó policial que, com divendres, protegia la delegació del Govern espanyol.

L'escena de divendres gairebé es calcava. Els manifestants tornaven a recordar que el conseller dels qui protegien la seu estatal és a la presó. Els Mossos, immunes, mostraven els projectils amb què disparar pilotes de goma. Els territoris, cada cop, quedaven més marcats. I la policia catalana intervinguda estava disposada a arribar fins on calguera. Tal com va fer.

I es gestaven brots de tensió. Cap a les 19.00, un pot de fum era llançat sota un cotxe dels Mossos, provocant una gran fumaguera. Altres furgonetes eren pintades. Cap a les 19.15, els manifestants feien passos més enllà i empraven un contenidor per intentar superar el cordó policial. També s'obrien extintors. A les 20.00 hi havia el primer emmanillat. I tot seguit les càrregues s'intensificaven. Un home era atès pels serveis mèdics dins del cordó, ferit per l'agressivitat policial. Entre els crits es recriminava que els Mossos estaven defensant una dictadura. Els ferits es comptaven per desenes. I tot seguit s'iniciava la part més dramàtica. Els Mossos, per desallotjar la gent acumulada al xamfrà proper a la delegació del Govern espanyol, carregava de manera insensata contra tothom. Mentrestant, contenidors cremaven entre Aragó i Roger de Llúria i un autobús urbà, en horitzontal, tallava la Diagonal. I allà on els Mossos s'havien quedat sols després d'haver practicat la repressió més violenta, algun veí feia sonar 'Els Segadors' per recordar que potser la jornada havia acabat. Però no la resposta ciutadana que l'ha caracteritzat, que continuarà.

Allà on no quedava resistència, els Mossos, al llarg de l’Eixample, conduïen les furgonetes en direcció contrària i fent esses per espantar els que resistien. Un fet que ha dut Natàlia Sànchez, diputada de la CUP, a responsabilitzar Enric Millo, màxim responsable polític a hores d’ara a Catalunya. Un fet de trànsit vertaderament dramàtic s’ha viscut també a Tarragona, on un cotxe, després d’insults i escopinades del conductor, s’ha llançat sobre un pas de vianants on hi havia manifestants, provocant que una persona fos atesa pels serveis mèdics. Precisament, a Tarragona, 3.000 persones s’havien manifestat en front de la Delegació del Govern espanyol i molts d’ells posteriorment han tallat durant una estona l’AP7 en els dos sentits, l’A7 i també la N340, al Baix Ebre. A Lleida, 5.000 persones s’han concentrat davant la Delegació estatal, que han aconseguit superar el cordó, e que ha fet als Mossos retrocedir. El resultat ha estat de sis ferits i les vies de l’AVE s’han tallat durant una estona. Com s’ha dit, Girona ha estat pionera a respondre en la jornada de diumenge. A la tarda, fins a 10.000 persones es concentraren davant la subdelegació per després tallar l’AP7 i a Das, a la Baixa Cerdanya, ha aparegut una pintada en front d’una casa propietat del jutge Llarena. A Barcelona, segons a Guàrdia Urbana, s’han mobilitzat 55.000 persones i hi ha hagut 4 detinguts i més de 50 ferits. Al llarg del país també hi ha hagut concentracions en tres municipis illencs: Campanet, Felanitx i Manacor.

 

Crida institucional

Davant d’aquest panorama, la màxima autoritat oficial en termes democràtics de Catalunya, el president del Parlament Roger Torrent, ha fet una crida a la unitat entre partits, sindicats i entitats per articular una resposta “conjunta i unitària” davant la “set de venjança inesgotable de l’Estat”, que “ha convertit Catalunya en un laboratori per perseguir la dissidència”. El també alcalde de Sarrià de Ter també ha etzibat que “cap jutge, cap govern ni funcionari té legitimitat per cessar i menys encara perseguir el president de tots els catalans”, referint-se a Carles Puigdemont.

Per la seua banda, la CUP s’oferia a entrar en la Mesa del Parlament per investir Carles Puigdemont i es posava a disposició de les forces polítiques per articular una proposta de Pacte Nacional pels Drets Civils i Polítics i aturar Catalunya. Una aturada, possiblement en forma de vaga, que pren forma, atès que ha estat la crida més reivindicativa i que ara, més que mai, sembla defensada per tots els actors de la mobilització. Una mobilització que no s’aturarà durant els pròxims dies, tal com es pot pronosticar.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.