Renda Bàsica, a debat

"El perill de la universalització de la Renda Bàsica és que es faci a costa de reduir les despeses en l'Estat del Benestar"

Aquest dissabte s'han convocat diverses mobilitzacions en favor de la Renda Bàsica Universal. Per analitzar les possibilitats d'aquesta mesura, entrevistem el catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, especialista en polítiques públiques i dirigent de Podem, Vicenç Navarro. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Quin Estat del Benestar tenim actualment a l'Estat espanyol en termes de redistribució de la renda? PerPquè s'obtenen aquests resultats?

L'Estat del Benestar espanyol és un dels més endarrerits de la Unió Europea dels Quinze, que és el grup de països més desenvolupats de la Unió Europea. La despesa pública social per habitant, que inclou la despesa en les transferències i serveis públics de l'Estat del Benestar, està entre les més baixes de la UE-15, i en alguns aspectes d'aquest Estat del Benestar, com és​ ​​el seu impacte en la redistribució de la renda, som els més endarrerits no només de la UE-15, sinó també de la UE-28, que són tots els membres de la Unió Europea. En realitat és un dels països amb més desigualtats de renda i de propietat en aquesta comunitat política. Les dades són molt clares i convincents en aquest punt.​

-És la Renda Bàsica un bon instrument per combatre la pobresa i per garantir la seguretat econòmica dels ciutadans? Amb la intenció de cobrir fins al llindar mínim de la pobresa, una prestació social d'aquesta magnitud seria viable?

Si estem parlant de la Renda Bàsica Universal, pot ser un instrument de reducció de la pobresa, però segons com sigui dissenyada pot o no ser l'instrument més eficaç per reduir les desigualtats. Pel que fa a la pobresa, té un gran mèrit, sobretot quant a prevenir la pobresa infantil i dels joves.

-Hauria de ser la Renda Bàsica un pilar de l'Estat del Benestar juntament amb l'Educació i la Sanitat? Pot convertir-se en un instrument més transversal perquè pot combatre des de la precarietat laboral i la pobresa en tots els segments d'edat, des dels més joves fins als de més avançada edat?

El perill de la universalització de la Renda Bàsica és que es faci a costa de reduir les despeses en l'Estat del Benestar. A Espanya, l'Estat del Benestar està molt poc finançat; començar per la Renda Bàsica Universal és com començar a construir una casa per la teulada. Per aquesta raó és molt important que, com a prioritat màxima, es cobreixi l'enorme dèficit de despesa pública social per habitant que tenim en aquest país, tot implementant la Renda Bàsica Universal d'una manera gradual, començant pels infants i joves. Els problemes de la precarietat laboral no s'han de resoldre a través de la Renda Bàsica Universal, sinó que s'han de resoldre a base de canvis molt substancials en el mercat de treball orientats cap a la plena ocupació amb salaris molt més elevats i amb condicions de treball molt millors. Això és possible si hi ha la voluntat política per fer-ho.

-Per la seva magnitud com a prestació, tindria majors efectes per combatre aspectes com la pobresa o la seguretat laboral altres polítiques que poguessin suposar un cost més assumible per a l'erari públic? Quins serien aquests altres instruments?

El problema més greu que té Espanya és l'excessiva influència i poder polític que té el món empresarial, el qual està forçant la implementació d'unes polítiques, tant en el mercat de treball com a l'Estat del Benestar, que estan afeblint el món del treball. El gran domini de les forces conservadores i liberals en la vida política dels països del sud d'Europa explica que les condicions del mercat de treball espanyol siguin les pitjors de la UE-28. Tant els nivells de precarietat laboral com la baixa taxa d'ocupació, l'elevat atur i els baixos salaris són conseqüència d'aquest enorme desequilibri entre el món del treball i el món empresarial en la configuració de les polítiques públiques de l'Estat. Espanya és un exemple típic d'aquesta situació. El darrer informe del European Trade Union Institute sobre les condicions de treball a la UE-28 documenta àmpliament aquesta realitat.

-Ha d'incloure's com a meta a llarg termini en una nova agenda de polítiques lligades a l'Estat del Benestar a l'Estat espanyol (escoles bressol, permisos de paternitat, etc.)? Seria possible des d'un enfocament europeu?

Espanya té els recursos econòmics per poder tenir un Estat del Benestar molt més extens que el que tenim ara. L'Estat hauria de recollir al voltant de 70.000 milions més d'euros anuals que no recull a causa de l'excessiu poder polític del món empresarial i, sobretot, del món financer, així com del 20% de renda superior del país, el qual inclou la burgesia, la petita burgesia i la classe mitjana d'educació superior, les quals gaudeixen d'una excessiva i antidemocràtica influència sobre l'Estat, cosa que explica els baixos ingressos de l'Estat. El 70% del frau fiscal en aquest país el cometen les grans fortunes, la banca i les empreses que facturen més de 140 milions d'euros anuals, i que representen el 0,12% de totes les empreses. Espanya té, doncs, els recursos, però l'Estat no els recull. El maridatge entre el poder econòmic i financer per un costat, i el poder polític per l'altre, caracteritza l'Estat espanyol. Tot això es pot fer avui, fins i tot dins del marc de la UE. El govern espanyol constantment diu que no es poden fer aquestes polítiques perquè Brussel·les i Frankfurt no li ho permeten, i aquí a Catalunya es diu que és Madrid. Tant l'Estat espanyol com la Generalitat de Catalunya constantment estan externalitzant les seves responsabilitats per l'enorme dèficit social d'Espanya.

No hi ha dubte que Europa és un obstacle per culpa de les polítiques de l'austeritat i de les reformes laborals reaccionàries que estan promovent; ara bé, tot i així es poden fer, duent a terme polítiques redistributives que diversos països de la UE-15 ja estan fent. El context polític de cada país és el factor determinant, i el problema a Espanya i a Catalunya és el gran domini de les forces polítiques conservadores i neoliberals (incloent-ne de socioliberals), les quals han estat les màximes responsables del gran dèficit i crisi social que viuen les classes populars a Espanya i a Catalunya.

-Sabent que són instruments diferents, és més efectiva una Renda Garantida major dotada que no una Renda Bàsica per posar combatre la pobresa?

La resposta a aquesta pregunta depèn de com es dissenyi cadascuna d'elles. Ara bé, la majoria dels països que tenen menys pobresa no ho han fet en base a la Renda Bàsica Universal. A Espanya s'ha de començar per una Renda Garantida per a la infància i la joventut, al mateix temps que es corregeix l'enorme dèficit social de tot el país. Els països nòrdics europeus, d'una clara tradició socialdemòcrata, són dels menys desiguals i dels que tenen menys pobresa, cosa que han aconseguit sense la Renda Bàsica Universal.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.