Literatura

Quid Pro Quo, la nova editorial independent que aposta per les traduccions

Neix a Pollença (Mallorca) una nova editorial independent, centrada en la traducció d'«obres significatives de la literatura mundial», de la ma de l'equip editor d'El Gall Editor

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La nova Quid Pro Quo Edicions arriba a les llibreries amb quatre traduccions d'obres de Jean Cocteau, Alberto Manguel, Yasushi Inoe i Édouard Levé i una imatge molt pensada per identificar la marca a un cop d'ull: imatge en blanc i negre, una súbtil ratlla que la travessa horitzontalment per a separar el títol i l'autor, i el nom del traductor sempre visible al capdamunt.

L'equip d'El Gall Editor, Gracià Sánchez (editor) i Antoni Xumet (director literari), han explicat a Barcelona que l'editorial neix amb la intenció de publicar anualment uns deu títols de narrativa (ficció i assaig), tot i que enguany comencen amb deu títols de ficció; una única distribuidora per tot l'àmbit lingüístic i molta fe en els traductors.

En la presentació de l'editorial a Barcelona, Gracià Sánchez destacava precisament que han «intentat aconseguir els millors traductors» perquè les obres conservin la «màxima qualitat literària». És per això que l'editorial, Quidproquo, ha decidit que els responsables de les traduccions surtin també en la portada.

Sánchez va explicar que el projecte de fer una editorial independent d'El Gall Editor va sortir de la necessitat de «concretar una sèrie de projectes que teníem previstos de traduccions per al Gall Editor». El seu director literari, Antoni Xumet, especifica que la idea d'una editorial totalment independent va ser «més estimulant». Encara que això hagi implicat més feina -«tipus de paper, tamany del llibre, imatge de la col·lecció, per començar, i la primera tongada de títols, després»-, Xumet creu que pagava la pena «perquè si no acabes fent la feina de manera rutinària, per molt que t'agradi». Aquest canvi, a més, els permetia donar resposta a les opinions d'alguns lectors que consideraven el catàleg d'El Gall Editor «molt descompensat», amb títols d'autors locals, gèneres diversos (inclosos teatre i poesia) i també traduccions d'obres de la literatura universal.

Els editors reconeixen també que hi ha hagut una «aposta gràfica» molt clara. Xumet explicava que el disseny ha estat obra d'«Atlas Design Studio, una empresa que ens havia cridat molt l'atenció i que, en buscar-la, vam descobrir que treballava des de Mallorca». La Col·lecció de Narrativa té el «tret diferencial, que és la ratlla que talla pel mig la coberta», s'aposta per publicar sempre «el nom del traductor a dalt i i si hi ha prologuista i il·lustrador, també». I de «l'aspecte sobri» de la coberta a blanc i negre, «passem al càlid del taronja», que és el color de la solapa i les dues primeres pàgines interiors.

El resultat,ara per ara, ha estat una edició molt acurada de quatre obres: Stevenson sota les palmeres, d'Alberto Manguel; Suïcidi, d'Édouard Levé; L'escopeta de caça, de Yasushi Inoue, i La dificultat de ser, de Jean Cocteau.

 

La primera, Stevenson sota les palmeres, és una de les «principals obres de ficció d'un autor, Alberto Manguel, més conegut per les seves obres de no ficció», segons Xumet. Manguel, tot i néixer a l'Argentina és un autor en llengua anglesa, nacionalitzat canadenc i actualment amb residència a França, on se li han concedit l'Ordre de les Arts i les Lletres, el Premi Roger Caillois i el premi Médicis d'assaig per Una historia de la lectura. Enamorat de la prosa de l'autor de L'illa misteriosa, Manguel situa la seva novel·la en els últims anys de Robert Louis Stevenson, a Samoa, en una ficció que barreja novel·la negra i novel·la filosòfica. L'ha traduïda de l'anglès la Dolors Udina.

Suïcidi, d'Edouard Levé, és una novel·la que tracta del suïcidi real d'un amic de l'autor. Tot i això, adverteix Xumet, que ningú no es faci enrere, perquè «va de la fosca cap a la llum» i «és molt filosòfica però parla sobretot de la vida». Tampoc no ha d'espantar ningú que Levé lliurés el manuscrit de l'obra només deu dies abans del seu propi suïcidi. La traducció del francès ha estat de Marta Marfany.

Del japonès Yasushi Inoue, Quid Pro Quo publicaL'escopeta de caça, una de les primeres obres d'un autor que esdevindria un clàssic de la literatura japonesa. Precisament per L'escopeta... Inoue va rebre el premi Akutagawa, el més prestigiós en aquella llengua. Segons Antoni Xumet, «L'escopeta de caça és un haiku sostingut de 70 o 80 pàgines, un edifici on, si cau una coma, s'ensorra tot. Per això cal reconèixer -va destacar Xumet- una feina impecable de traducció de Jordi Mas». Es tracta de tres cartes dirigides a un home, les de la seva amant, la seva filla i la seva dona, «tres mirades diferents de la relació que van tenir amb la mateixa persona». I que acabarà en tragèdia, és clar.

El número 4 de la col·lecció de narrativa de Quid Pro Quo és La dificultat de ser, de Jean Cocteau. L'escriptor i director de cinema francès fa aquí una mena d'autobiografia «molt llegívola», segons Xumet. Cocteau fuig de les memòries  clàssiques -endreçades cronològicament o, si més no, centrades en determinades «etapes»- i fa uns capítols temàtics i breus on parla des de personatges concrets que ha conegut ('De Guillaume Apollinaire') fins a les seves dèries ('Del teatre', 'De la meravella en el cinema'). Una obra «molt profunda tot i que no sigui densa», assegura el director literari. Antoni Clapés n'ha fet la traducció del francès.

A partir del maig està prevista la publicació, al llarg del 2018 de cinc obres més: Jerusalem, del portuguès Gonçalo M. Tavares; Un temps per guardar silenci, de Patrick Leigh Fermor; Els dies maleïts, de l'Ivan Aleksèievitx Bunin; Faules, de Robert Louis Stevenson i Argo el cec o els somni de la memòria, de Gesualdo Bufalino.

Sobre la rendibilitat del nou projecte, l'equip editor va explicar que cada obra demana una inversió diferent, en funció dels drets d'autor, la traducció i d'altres variables, però de mitjana cada obra acaba sent rendible si ven mil exemplars. L'avantatge és que Quid Pro Quo aposta per long sellers, llibres que no seran l'estrella del Sant Jordi però s'aniran venent la resta de l'any i any rere any.

Sánchez també va explicar que la seva feina d'edició només ha arribat a la meitat del camí, ara que els llibres són a les llibreries: «Produir un llibre és la meitat de la feina. Ara comença el treball de difusió, de parlar amb els mitjans, amb els llibreters i amb els bibliotecaris a fi que el missatge arribi el missatge als lectors».

En l'actual panorama de l'edició, va suggerir Sánchez, l'èxit de les editorials no depèn de si són a Pollença o a Barcelona «perquè això es resol amb una bona feina en xarxes socials i una bona distribuïdora». La feina és conquerir els lectors.

Però va ser el traductor de Cocteau, quid pro quo, qui va acabar expressant millor el que els editors volien transmetre sobre la filosofia de la nova editorial. Antoni Clapésdixit: «Aquesta col·lecció crearà un club de fans i la gent tornarà a Quid Pro Quo per veure quina és la seva nova aposta per a la col·lecció de narrativa».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.