XII legislatura

Raons que fan pensar (o no) en unes possibles eleccions

Mentre la defensa de Jordi Sànchez presenta un recurs contra la decisió del Suprem d’impedir assistir presencialment al Parlament –i per tant evita ser investit–, cada cop és més evident el divorci entre els independents de la llista de Junts per Catalunya i el PDeCAT. Alhora, la societat civil i diversos parlamentaris temen unes noves eleccions. Si bé, uns altres, com ara Carles Puigdemont, no ho veurien com un drama.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

“No seria cap tragèdia que hi hagués eleccions”. El titular que va deixar Carles Puigdemont el passat divendres en una entrevista a El Punt Avui alarmava els més impacients per tancar un pacte de Govern que s’espera des del nadal. El president reconeixia que aquest no era l’escenari desitjat, però esmentava la situació de molts altres països europeus que s’han vist en aquest escenari d’incertesa política.

Les paraules desconcertaven molta gent. El mateix divendres, el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, impedia l’assistència de Jordi Sànchez al ple d’investidura del dilluns següent i evitava, d’aquesta manera, una investidura que podia resultar fallida, atès que no comptava amb el vistiplau necessari de la CUP. Diumenge, l’Assemblea Nacional Catalana celebrava una nova manifestació multitudinària a Barcelona amb el desig que els polítics independentistes acabaren amb “l’espectacle” que estaven “donant” per no formar Govern. Entre els assistents hi havia diputats implicats, com ara Carme Forcadell.

Des de la bancada independentista del Parlament, ningú no té les eleccions com a escenari prioritari. Almenys si es fa cas del que declaren. L’últim a expressar-se en aquest sentit ha estat Quim Torra. El diputat de Junts per Catalunya ha reconegut en una entrevista a Nació Digital que “unes noves eleccions tindrien molt de risc perquè no serien fruit de cap imposició sinó del nostre desacord”.

De fet, l’Estat posa tants entrebancs com pot. I tots semblen tindre una legitimitat dubtosa. Però l’independentisme pot triar entre candidats sense causes judicials al darrere. És això precisament el que ha exigit l’Estat. Una opció declarada, però que no compta amb suficient entesa com per fer-la possible. Només si Carles Puigdemont i Antoni Comín abandonen la seua condició de diputats s'obriria el camí del consens sense haver de comptar amb el beneplàcit de la CUP. Aquesta opció, a hores d’ara, tampoc no sembla possible. Els condicionants que evitarien unes noves eleccions serien la por a perdre la majoria pel càstig dels electors, decebuts amb el desacord, i la pressió de la societat civil, expressada des d’entitats com les més mobilitzades en aquest sentit, ANC i Òmnium Cultural. Davant d’una falta evident d’entesa, la pressió ciutadana serà l’element més determinant.

Més discrepàncies

Hi ha, però, factors que contraresten aquesta possibilitat. Com s’ha dit, Puigdemont va voler llevar importància a unes hipotètiques noves eleccions el passat divendres. Però no només: també va anunciar el desig de transformar Junts per Catalunya en “un moviment polític estable”. Quelcom que evidencia el divorci entre els diputats independents de la llista i els membres del PDeCAT. El president es va expressar així adreçant-se, mitjançant videoconferència, als assistents a una cimera de diputats de la llista celebrada el dissabte a Vilafranca del Penedès.

Una intenció que es podria fer real a través de la fundació d’una associació formada per aquests diputats independents que, a posteriori, podria constituir-se en partit o, almenys en futura llista electoral. Així ho assenyalen a aquest setmanari fonts partidàries d’aquesta intenció que es contempla imminent. Una possibilitat que deixaria clarament dividit l’espai neoconvergent i que condemnaria el PDeCAT, segurament, a una manca de suports electorals evidents, tal com vaticinaven les enquestes abans del 21D, malgrat la remuntada posterior possible gràcies a la fórmula gairebé improvisada de Junts per Catalunya.

Dimecres, Puigdemont rebrà a Brussel·les els diputats de Junts per Catalunya. Possiblement, s’estudiaran alternatives després de la impossibilitat d’investir Jordi Sànchez. Caldrà veure si es treballa en aquest sentit per garantir la governabilitat o si, pel contrari, tal com s’ha anat veient amb claredat, la divisió dins la llista es consolida i les temudes eleccions guanyen possibilitats. La manca d’acord, resultant de la divisió interna entre les tres forces independentistes del Parlament, i també al si d’una d’aquestes llistes, és la raó més clara per la qual encara no hi ha Govern a Catalunya. I, fins ara, és l’única que s’ha imposat i que ha impedit que la situació avance. Potser hi haurà una solució final inesperada, tal com va ocórrer fa dos anys. Si bé, fins ara, no hi ha cap notícia en aquest sentit.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.