XII Legislatura

Llarena impedeix Sànchez acudir a la investidura i justifica l’assistència d’un membre d’ETA el 1987

Aquestes han estat les raons cridaneres per les quals Llarena impedirà Sànchez acudir al debat d'investidura perquè es convertira en el 131 president de la Generalitat de Catalunya. Després d'aquest fet, el president del Parlamen, Roger Torrent, ha ajornat la sessió a l'espera de la decisió dels tribunals europeus. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha emès una interlocutòria amb què impedeix que Jordi Sànchez puga assistir a defensar la seua investidura el proper dilluns 12 de març al Parlament de Catalunya. Una investidura que no comptava, fins ara, amb tots els suports necessaris: la CUP havia anunciat la seua abstenció i restava pendent un nou acord entre les tres forces. Ara, tot pot quedar aturat gràcies a un escrit de 27 pàgines: una interlocutòria que vol justificar l’empresonament provisional de l’encara únic candidat a presidir Catalunya.

Davant aquesta decisió, el president del Parlament, Roger Torrent, ha ajornat la sessió d'investidura. Torrent espera la resolució del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), al qual han presentat un recurs els advocats de Sánchez, per reactivar el debat parlamentari. Junts per Catalunya està d'acord amb la decisió de Torrent, d'Esquerra. Carles Puigdemont farà demà una intervenció al respecte des de l'exili. 

Principalment, Llarena enumera les causes tantes vegades reiterades que van servir el 16 d’octubre a Carmen Lamela, magistrada de l’Audiència espanyola, per dur Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a la presó. Principalment, se’ls acusa de participar en la mobilització popular que el jutge, pensa, hi havia planificada per fer possible la independència de Catalunya.

El problema són les crides a la mobilització. I si bé el magistrat admet que Sànchez -esmenta també a Cuixart en aquest sentit- exigia evitar comportaments violents, «allò explícit dels missatges no permet concloure que la voluntat interna dels investigats fóra precisament la que reflectien els seus discursos. L’existència, com s’ha dit, d’un concert perquè les mobilitzacions socials es desenvoluparen ‘de la manera més conservadora possible’ per ‘anar incrementant el nivell de conflictivitat segons la resposta de l’Estat’, unit a que es contemplara també que havia de persistir-se en la determinació d’aconseguir la independència mitjançant un pla proposat i amb independència de quina fora la reacció de l’Estat, mostra la possibilitat que la mobilització projectada podria exigir o desembocar en un enfrontament social explícit, si les circumstàncies obligaven a fer-ho».

Tot per concloure que la concentració del 20 de setembre, la que va justificar l’ingrés en presó de Sànchez, «si bé no va desembocar en cap altercat violent, mobilitzà a 20.000 persones que s’expressaren en contra de l’actuació judicial». No hi havia violència, pel que es castiga el poder de convocatòria mobilitzadora. Un poder, que segons la mateixa interlocutòria, hauria provocat que distints ciutadans catalans, durant la jornada de l’1 d’octubre, provocaren fins a 17 enfrontaments amb policies i guàrdies civils que van entre «persecucions», «agressions», «ferits», «fractures», «contusions», «espentades», etc. «El que s’exposa reflecteix una actuació que, pel seu contingut i finalitat, resulta greument lesiva de l’ordre constitucional que cimenta les principals premisses de la nostra convivència democràtica».

Fets de l'1 d'octubre / Jordi Play

L’escrit de Llarena continua amb una valoració bastant polititzada. «Resulta intolerable, socialment i jurídica, que puga assolir-se la secessió des de vies de fet que, sense suport constitucional ni legal, trenquen inexorablement la convivència social, familiar i personal de tots i cadascun dels membres de la comunitat. De fructificar amb èxit una estratègia secessionista que resulte il·legal, no només els espanyols serien injustament estranys en una societat que constitucionalment comparteixen, sinó que els residents a Catalunya es veurien obligats a optar entre abandonar el seu arrelament o assumir amb adversitat una nova nacionalitat, sotmetent-se a un nou i antidemocràtic ordenament jurídic que regule les seues vides».

I la investidura?

El jutge no creu les paraules de Sànchez, qui li va assegurar, per obtenir la seua llibertat, que «perseguirà aspiracions polítiques mitjançant instruments legals», en paraules de l'instructor. Llarena argumenta que Junts per Catalunya «s’oposa permanentment a abordar qualsevol gestió política que no siga la d’implementar la república que van declarar».

Llarena repeteix el discurs de Rajoy quan alerta que «la candidatura (JxCAT) presenta uns altres integrants, tots ells amb el mateix nombre de suports en els electors, en els quals no s’aprecien riscos col·lectius».

La interlocutòria també deixa clar que, com que el Tribunal Constitucional «ha impedit la investidura a distància o per delegació del diputat Carles Puigdemont», «constata que la decisió sembla impedir que qualsevol altre candidat puga ser investit sense acudir personalment a la seu parlamentària, configurant la candidatura a la presidència com un acte indelegable».

Per últim, el magistrat també es refereix a l’exemple de Juan Carlos Yoldi, empresonat per formar part d’ETA i que va poder acudir a un ple d’investidura per presentar la seua candidatura com a lehendakari el 1987. El jutge justifica que «el dret no s’esgota amb l’accés, sinó que s’estèn i amplia fins abastar l’exercici de la funció representativa». És a dir: que pot substituir l’assistència al Parlament per la delegació.

Però la part més agressiva és quan compara el cas de Sànchez amb el de Yoldi per dir que, «malgrat la similitud dels casos, els delictes que s’imputaven a Juan Carlos Yoldi i pels quals es trobava en presó preventiva, eren els de pertinença a banda armada i dipòsit d’armes. Es tractava, per tant, de delictes dels quals la seua comissió no s’afavoreix en el debat parlamentari per al qual va ser atorgat el permís. Encara més, es tracta de comportaments delictius que no veurien potenciant el seu risc de reiteració en l’eventualitat que el permís conduïra a un majoritari suport parlamentari a la seua candidatura».

Traduït al llenguatge comú, Yoldi no podia reiterar en el Parlament Basc el delicte de tinença d’armes pel qual estava empresonat. Sànchez, en canvi, sí que podria contrariar les intencions constitucionals. Una nova interlocutòria feta a mida d’uns tribunals cada cop més assimilats al Govern de l’Estat.

Davant de la decisió del Suprem, la defensa de Jordi Sánchez presentarà un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans perquè prega mesures cautelars en defensa dels drets de participació política del candidat. Fonts de la presidència del Parlament exposen que el TEDH haurà de pronunciar-se en un marge de 48h i avancen que Roger Torrent donarà suport al recurs que es presente. No serà fins que el Tribunal europeu es manifeste que es prendrà alguna decisió respecte al ple convocat per dilluns a les 10 del matí.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.