Turisme cultural

Les comarques de Lleida en l'Any Europeu del Patrimoni Cultural

La Diputació de Lleida s’afegeix a la celebració de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural amb la guia Lleida Cultura, que recull informació sobre els principals recursos turístics en aquest àmbit començant pels que la Unesco ha reconegut: el romànic de la Vall de Boí, 16 mostres d’art rupestre i les falles del Pirineu -dins del Patrimoni Immaterial.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Des de les restes paleontològiques conservades al museu de Conca Dellà (Pallars Jussà) fins a festes del foc tan antigues, però tan vives, com les falles del Pirineu. Des de les pintures rupestres del Cogul (Garrigues) fins als castells medievals de la Segarra. Les Terres de Lleida poden celebrar l’Any Europeu del Patrimoni Cultural des de totes bandes. Si bé és cert que el Pirineu concentra dues de les manifestacions patrimonials reconegudes per la Unesco com a patrimoni de la humanitat -el romànic de la Vall de Boí i les festes del foc-, també és veritat que l’art rupestre de l’arc mediterrani -que va ser considerat Patrimoni Mundial el 1998- té 16 mostres repartides per les comarques de les Garrigues, el Pallars Jussà, la Noguera i l’Alt Urgell. Destaquen la Roca dels Moros del Cogul (Garrigues), la Cova dels Vilasos d’Os de Balaguer (Noguera) i la Cova del tabac, a Camarasa (Noguera), entre d’altres.

El romànic de la Vall de Boí -format per vuit esglésies i una ermita- «representa un exemple especialment pur i consistent de l'art i l'arquitectura pictòrics en l'estil romànic llombard», segons deia la mateixa declaració de Patrimoni Mundial de la Unesco. Les esglésies incloses són les de Sant Feliu de Barruera, Sant Joan de Boí, Santa Maria de Taüll, Sant Climent de Taüll, Nativitat de Durro, Santa Eulàlia d'Erill-la-Vall, l'Assumpció de Santa Maria de Coll, Santa Maria de Cardet i l'ermita de Sant Quirc de Durro.

Santa Eulàlia d'Erill-la-Vall (Vall de Boí) / Oriol Clavera

Però el romànic no acaba a la Vall de Boí. N’hi ha monuments importantíssims d’aquest art des de la Val d’Aran fins a la Segarra passant per l’extraordinària Seu Vella de Lleida -que té una part romànica, tot i que és principalment una mostra esplendorosa d’art gòtic-, o la catedral de la Seu d'Urgell (Alt Urgell), l'única catedral íntegrament romànica que es conserva a Catalunya i un exemplar únic dins el romànic català per les seves característiques italianitzants.

Les festes del foc del Pirineu, la majoria de les quals relacionades amb els solstici d’estiu -se celebren, per tant, al voltant de Sant Joan- tenen presència en 16 municipis de les Terres de Lleida, a més d’altres pobles de la Ribagorça aragonesa, Andorra i França. Concretament, es pot veure com els veïns baixen de la muntanya al poble amb una enorme torxa encesa carregada a l’espatlla a Boí, Taüll, Erill la Vall, Barruera, Durro, el Pont de Suert, Llesp, Casós, Vilaller i Senet (Alta Ribagorça); Arties i Les (Val d'Aran); Isil, Alins, Alòs i València d’Àneu (Pallars Sobirà) i a la Pobla de Segur (Pallars Jussà).

Els joves de Taüll arriben al poble amb les falles / Oriol Clavera

Però les falles no són les úniques festes reconegudes pel seu interès cultural ni les úniques representacions immaterials de cultura. També cal destacar la Festa de l’Aro de Les (Val d’Aran), la Trobada Internacional d’Acordionistes d’Arsèguel (Alt Urgell); el Concurs de Gossos d’Atura de Llavorsí (Pallars Sobirà), el Ranxo de Ponts, el Carnestoltes de Solsona, la Transsegre de Balaguer (Noguera), la Diada dels Raiers de la Pobla de Segur  (Pallars Jussà), la Festa del Brut i la Bruta de Torà (Segarra), la Trobada de Campaners d’Os de Balaguer (Noguera), els Moros i Cristians de Lleida, la Festa del Segar i Batre de la Fuliola (Urgell) o la Fira del Torró d’Agramunt (Urgell), entre moltes altres.

Museu de la Conca Dellà d'Isona

Els dinosaures, les seves empremtes i el seu record de pedra conformen un altre focus d’interès cultural a les Terres de Lleida i, especialment, a Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà) on hi ha diversos jaciments, com els de La Posa o Basturs. Precisament a Conca Dellà hi ha un museu sobre els jaciments paleontològics i sobre la història d’Aeso, l’actual Isona, una plaça molt important a l’Imperi Romà. També es troben jaciments paleontològics interessants, sobretot a nivell de petjades i d'ous, als Nerets (Talarn), així com a Coll de Nargó (Alt Urgell) i a la Vall d’Ariet, a Artesa de Segre (Noguera).

 

Castell de Mur / Betllevell

Sense marxar d’Artesa de Segre, però mirant més cap al sud, les Terres de Lleida ofereixen un conjunt de castells medievals amb molt interès cultural i històric. El de Montsonís, de l’any 1024, és molt a prop d’Artesa de Segre; el de Montclar, a l’Urgell, ja es troba entre Artesa i Agramunt. A la Segarra s’hi troben els de les Pallargues i el de Florejacs, a prop de Guissona, i el de Vicfred (Sant Guim de la Plana). Fora d’aquesta zona de concentració de castells medievals, hi ha també el castell de Mur, a Guàrdia de Noguera (Pallars Jussà), més al nord, i més al sud, el de la Floresta, a les Garrigues.

La Seu Vella / Laurent Sansen

En aquesta mateixa comarca cal destacar un dels conjunts arqueològics menys coneguts però més interessants del país: la fortalesa dels Vilars d’Arbeca (any 775 abans de Crist), un conjunt arqueològic singular a tot Europa, considerat únic pel seu sistema defensiu, amb muralles de cinc metres d’amplada defensades per una dotzena de torres, que són bàsiques per conèixer els sistemes de fortificació d’aquella època. Es va edificar quasi 200 anys abans que el grecs desembarquessin a Empúries i obre unes perspectives inèdites per conèixer les poblacions que van donar pas a la cultura ibèrica. Les diferents remodelacions urbanístiques de la fortalesa es va desenvolupar fins al 325 abans de Crist.

La història ancestral de les comarques lleidatanes a cop de visita turística.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.