En un recent reportatge, Francesc Rotger escrivia a l’Ara Balears sobre el record de la quasi mítica representació d’una obra de teatre a Menorca, ara fa cinquanta anys: El retaule del flautista, de Jordi Teixidor, representat per «al·lots que després serien personalitats de la política i la cultura».
Entre aquests participants s’hi trobava el professor, polítics i intel.lectual Joan López Casasnovas -mort el 2022-, el qual el 2009, en ocasió de la publicació del llibre "Episodis exermplars. memòries de la transició a Menorca", de Josep Portella Coll, un altre dels actors, escrivia en el Diari de Balears que l’autor «hi parla dels mesos de la preparació d'El Retaule del Flautista, a la tardor de 1973, una fita en la recuperació teatral a Menorca, amb la confluència dels estudiants universitaris i d'un sector molt dinàmic de joves obrers, en un context social en què ‘tot estava impregnat de revolta, de ruptura, de reafirmació democràtica, d'insolència generacional, de salut...’. Hi afegeix: ‘Encara no ens havíem dividit’. Perquè les divisions ja vindrien després, amb l'entrada en la normalitat democràtica i les banderes partidistes, presents també en el record de Portella.»
Aquella representació fou una fita cultural, lingüística -es representava en català- i política -encara es vivia sota la dictadura de Francisco Franco- que es manté viva en el record de la generació menorquina que aleshores era jove i que avui ja està jubilada, o a prop s’hi troba. La recordava Joan López en l’article citat, Portella -també ex diputat del Parlament balear i autor de diversos llibres- en el seu llibre i també la recordava per a l’Ara Balears l’economista Guillem López Casasnovas, germà de l’anterior, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, explicant a Francesc Rotger que pogueren assajar l’obra durant quasi sis mesos degut al fet que el ministre d’Educació va donar una vacances extraordinàries -fins a finals de l’any 1973- als alumnes universitaris per una delirant renovació del calendari de classes -que fou rectificat tot d’una i el ministre destituït – i, així, els joves menorquins que estudiaven fora de l’illa es pogueren quedar per preparar l’obra.
L’autor del reportat a l’Ara Balears recordava els principals participants en aquella mítica representació teatral a Menorca: «els germans López Casasnovas: Guillem, més tard catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra i president del Teatre Lliure, i Joan Francesc, ja traspassat, qui seria professor, escriptor, diputat i conseller; el també diputat i conseller Josep Portella; el futur batle de Ciutadella Antoni Salvador; Maria Bagur, regidora de Ciutadella; el mestre i director d’escola Rafel Cortès; Josep Marquès, president d’Amics de la Mar; Joan Moll, president de l’Associació de Comerciants de Menorca; els més tard integrants d’Els Joglars Carme Periano i Pitus Fernández; l’actor Blai Llopis; el professor i home de teatre Pere Anglada, i Josep Serra i Magdalena Gonyalons, de la Companyia Delfí Serra, sota el nom de la qual es va presentar El flautista».
Cal entendre que en aquell moment a la petita illa es vivia, com per tot, una intensa efervescència cultural i política. Entitats com l’Obra Cultural, Joventuts Musicals, Cercles Artístics de Ciutadella, Ateneu de Maó... eren associacions culturals que alhora actuaven d’una manera o d’una altra de refugi per als joves que tenien inquietuds polítiques, evidentment democràtiques. La cultura, així, esdevenia una arma política contra la dictadura.
Després de les dues primeres representacions al Teatre Born de Ciutadella, amb molt d’èxit, seguiren amb l’obra a d’altres localitats de l’illa, amb igual resultat. I en arribar al Teatre Principal de Maó, el delegat del Governador Civil la prohibí. El 17 de gener següent, dia de Sant Antoni, patró de l’illa -posteriorment Diada de Menorca-, el diari Menorca atorgà el premi Protagonista de l’Any a la companyia. Una mena de justícia poètica que honorava aquells joves que feren d’una representació teatral un crit a favor de la llengua i cultura pròpies i de la llibertat.