XII Legislatura

Quatre entrebancs per a la nova legislatura

Les claus per entendre perquè sembla que res no avanci

  • Junta de Portaveus. /XAVIER PUIG
    Junta de Portaveus | /XAVIER PUIG

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Si l'arrencada de la legislatura avança ho fa, clarament, a poc a poc. En la tònica de la setmana passada, aquest dimarts la reunió de la Mesa del Parlament -i una posterior Junta de Portaveus- s'ha tornat a allargar. Els portaveus dels partits esperaven a les portes de la sala mentre dins es discutia la modificació de la llei de presidència o les peticions de convocar un ple de Ciutadans i Catalunya en Comú. Tocades les 12 entraven els portaveus que encara s'allargarien prop d'una hora més. La conclusió de tot plegat resol en quatre obstacles què caldrà superar perquè el mandat comenci a progressar.

1- Les comissions

Un dels punts que s'ha tractat tan a la Junta de Portaveus com a la Mesa ha estat la constitució de les comissions no legislatives. Aquesta negociació, que se sol fer un cop ja hi ha nou Govern, s'ha avançat per tal d'agilitzar els tràmits mentre no hi ha un pacte per la investidura. Un acord que s'hauria d'haver tancat però, ha quedat ajornat a l'espera que els portaveus dels diferents partits es puguin reunir de manera informal i acabar de perfilar els serrells. Un cop fet això cladria fer una Junta de Portaveus extraodinaria que, fonts de diferents partits asseguren que podria celebrar-se aquest mateix dijous.

Si aquest dimarts no s'ha pogut tancar l'acord es deuria a la voluntat de les formacions de consensuar la solució. Fonts de la negociació asseguren que està ben encaminada i que el que cal cercar ara és la manera de fer que les majories de les comissions reflecteixin les majories del Parlament. Les diferents fórmules matemàtiques per repartir les places a les comissions donarien diferents imperfeccions. En una entrevista publicada la setmana passada a EL TEMPS, la portaveu socialista Eva Granados denunciava que, fins al moment, els portaveus havien estat "incapaços de reunir-se fora de les reunions oficials. Tot i que ho estem intentant trobar-nos, em sembla increïble que els grups majoritaris no hagin tingut la voluntat de fer-la". Fonts de CatComú reafirmen aquesta manca de voluntat per fer una reunió no oficial de portaveus que hauria d'haver permès, al seu entendre, lligar un acord pel repartiment de les sis comissions no legislatives.

2- La llei de presidència

Sobre la taula de la Mesa hi havia l'acceptació a tràmit de la modificació de la llei de presidència per tal de permetre una investidura a distància. La proposta, posada sobre la taula per Junts per Catalunya, no sembla que sigui, ara mateix, una de les prioritats en les negociacions entre els partits independentistes. Tanmateix, es podria veure com una manera de mantenir diferents fronts oberts. La idea no convenç a Esquerra, fet que dificulta que el seu tràmit progressi amb major celeritat. Davant la incertesa del que pot suposar seguir endavant amb aquesta llei, i en vistes de les mesures cautelars imposades pel Tribunal Constitucional, les dues formacions han demanat un informe als lletrats. Aquests hauran de valorar com poden incidir en la tramitació de la llei les mesures cautelars. Els grups no independentistes han denunciat que aquesta petició no era, sinó, una manera que tenien els independentistes per guanyar temps davant la manca d'acord en aquest punt.

3- El desbloqueig

A les formacions no independentistes els ha pujat la mosca al nas d'esperar l'acord entre independentistes per la investidura. Cadascú pel seu costat, Ciutadans, PSC i CatComú han obert diverses vies per intentar que es convoqui un Ple del Parlament i una corresponent sessió d'investidura. Els primers a anunciar-ho van ser els d'Inés Arrimadas que demanaven a Torrent la convocatòria d'un ple de manera imminent. Durant la Mesa no han rebut una resposta concreta i fonts properes a Roger Torrent asseguren que aquesta és una decisió que pertoca al president del Parlament i no a la Mesa. Al seu torn, C's ha denunciat la demora i ha demanat la convocatòria d'una Junta de Portaveus extraordinària per tal de parlar de la seva proposta. "Si Torrent continua paralitzant el ple, demanarem empara al Constitucional".

En aquesta via, els socialistes han pres la iniciativa. Així doncs, Miquel Iceta ha anunciat al seu Twitter que presentarien "un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional per protegir els nostres drets com a diputats i desbloquejar el procés d'investidura, avui aturat per la suspensió indefinida". Així doncs, el líder del PSC ha instat al president del Parlament a iniciar una nova ronda de consultes amb els partits per fer una nova proposta d'investidura o que, si no hi és, comenci a córrer el termini de 2 mesos per presentar una investidura alternativa.

Al seu torn, els comuns han presentat una proposta de resolució que demanen que sigui portada a ple tan aviat com es pugui. Aquesta gira entorn d'"el restabliment de l'autogovern, la sobirania del Parlament i el desbloqueig". Fonts del partit afirmen que la proposta, de caràcter polític, ha estat consultada també a altres formacions amb la voluntat d'aconseguir una majoria àmplia quan es porti a votació. No descarten, fins i tot, un possible suport del PSC.

4- La configuració del govern

De rerefons de tot plegat hi ha les dificultats de Junts per Catalunya i ERC per arribar un acord. Malgrat que la setmana passada van viure el seu punt àlgid de confrontació pública, aquests darrers dies, amb les declaracions de diferents líders independentistes davant el Tribunal Suprem, la tensió s'ha reduït. Un cop les vistes judicials queden fora del centre d'atenció, de moment, fonts dels partits asseguren que les negociacions haurien de fluir amb més facilitat.

Aquest dimarts han aparegut notícies en diversos mitjans que posaven data i fórmula a la investidura. Tanmateix, des dels dos partits s'han negat les dues propostes. Una de les coses que posaven sobre la taula era la possibilitat que Jordi Sánchez fos la persona investida per ocupar, sobre el paper, la presidència. D'un costat, Junts per Catalunya nega que hi hagi sobre la taula cap nom alternatiu a Carles Puigdemont. Descarten la possibilitat de doble govern, tot i que amb menys fermesa que en setmanes anteriors. Des d'Esquerra tampoc es veuria amb bons ulls la investidura de Sánchez. El motiu seria la seva situació judicial. Pels republicans, la persona que assumís el paper de president de iure hauria de ser algú que pogués ocupar el càrrec de manera efectiva.

Més enllà del debat sobre qui ha d'ocupar la presidència, el debat se centra en com cal configurar el Govern. Ambdues formacions donen per bona la fórmula de repartir 50-50 les conselleries i el seu pes econòmic. Entre les prioritats del republicans hi hauria ocupar una vicepresidència forta i la necessitat de mantenir una estructura de les àrees de Govern el més semblant a l'anterior possible. Això cercaria agilitzar la posada a punt del nou Govern per tal de començar a treballar. Al seu torn, des de Junts per Catalunya afirmen que, tal com ja passava el 30 de gener, al seu parer ja hi ha definits tots els detalls necessaris per a la investidura.

Per ara, el full de ruta que es dibuixa com a més provable consta de tres passos. Primer, l'aprovació de la proposta de resolució que ha de reivindicar el llegat de l'1 i el 27 d'octubre; segon, una investidura "simbòlica" de Puigdemont com a president legítim a Brussel·les i finalment la investidura del candidat "de palla" al Parlament.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.