XII Legislatura

ERC i JxCAT s'esbatussen enmig de la tempesta judicial

Continuen les divergències entre les forces independentistes majoritàries que han de pactar la investidura. Mentrestant, nous ex-càrrecs polítics continuen declarant davant del jutge.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Després de la calma ve la tempesta. Durant el cap de setmana i el dilluns tot havia transitat en una relativa apatia. Una espera prudent amb expectatives del que pugui dir el Tribunal Suprem entre aquesta setmana i la vinent. No obstant això, dimarts la reunió de la Mesa del Parlament ha encès el foc. Sobre el paper, era el moment de parlar si es tirava endavant amb la proposició de llei per modificar la llei de presidència i sobre la creació de la comissió de reglament parlamentari -ambdues, peticions exclusives de Junts per Catalunya-, amb què pretenien investir Puigdemont a distància i de manera efectiva.

A mitjà reunió de la Mesa, que es va allargar més del que és habitual, corredissa d'Elsa Artadi (JxCat) des dels despatxos del grup parlamentari fins a la sala de reunions. Pica a la porta i parla amb el vicepresident i company de partit, Josep Costa. S'acabava de fer públic que el president del Parlament, Roger Torrent, demanaria mesures cautelars al Tribunal d'Estrasburg davant la inhabilitació de Puigdemont per ser investit.
 



Una nova picabaralla entre els dos partits independentistes majoritaris ensenyava la pota. Curiosament, el primer a encertar i donar senyals que la decisió de Torrent no seria innòcua era el portaveu del Partit Popular, Alejandro Fernández. "La decisió d'anar al Tribunal Europeu de Drets Humans és postureig", afirmava el dirigent popular, entenent que era una manera que tenien els republicans d'encobrir que no volien donar suport a l'estratègia del grup dominat pel PDeCAT. En la mateixa línia, ben entrada la tarda i com si es tractés d'un missatge subliminal, Josep Costa publicava a Twitter un missatge amb el capítol "La cortina de fum" de la popular sèrie anglesa Sí, Primer Ministre.

Després d'un recés i una breu represa, la Mesa acabava amb el vistiplau de Torrent de seguir endavant amb la comissió de reglament i el rebuig d'iniciar els tràmits de la modificació de la llei de presidència. El motiu, segons fonts properes a Torrent, seria que des de Junts per Catalunya s'haurien presentat dues peticions contradictòries, una per tramitar la llei per la via d'urgència i l'altre a partir d'una simplificació de tràmits. Fonts de JxCat afirmen que la seva proposta no tenia cap incongruència i que ni en les reunions prèvies a la Mesa, ni durant el transcurs d'aquesta, no se'ls ha transmès aquesta informació.

Mentre, i a l'espera de les primeres reaccions oficials dels partits, les intervencions al faristol seguien assenyalant la disruptiva entre les dues formacions. La portaveu del PSC, Eva Granados, afirmava que ERC i Junts per Catalunya tenien discussions per decidir si calia pactar el govern "de la República catalana o de la Comunitat autònoma", i afegia que desconeixia "si la divergència és només en el candidat, o també en quin model de país i en quin marc institucional estan pensant per quan comenci la legislatura".

El primer a estripar la baralla de cara al públic va ser Eduard Pujol, portaveu de JxCat, que qualificà la decisió de Torrent d'"unilateral i arbitrària". Afirmà també que el recurs anunciat "xoca frontalment amb les estratègies de legítima defensa. Aquestes coses s'han de treballar i parlar bé". Fonts del partit, a més, afegeixen que el recurs presentat mancava de "rigor" perquè, sempre segons el que els consta a ells, ERC no estaria treballant en l'estratègia de defensa de Puigdemont.

La resposta dels republicans s'ha fet esperar fins després de l'hora de dinar. Tanmateix, Sergi Sabrià, que ha fet ús d'un to extremadament seriós, ha estat contundent. "Abans de fer-ho públic, Torrent ho ha comunicat a Josep Costa. És una idea que JxCat i el president han decidit dur a la pràctica", ha argumentat el portaveu republicà que, tot seguit, ha afegit que estava "perplex perquè Torrent s'endugui retrets. No és seriós, de rebut ni just".

Des d'Esquerra es mostren enfadats per les successives filtracions als mitjans de les darreres setmanes i exigeixen "acabar amb els draps brut i les medalles". La contrapartida per part de Junts per Catalunya es basa a assegurar que són els republicans els qui no estan facilitant les coses i posant treves a totes les propostes que es presenten des de la seva formació.

Enmig del batibull, els tercers en discòrdia, la CUP, aposten per no parlar del tema. Així ho han comunicat a la roda de premsa d'aquest dimarts on han presentat una proposta perquè des dels municipis es comencin a expropiar permanentment pisos buits propietat de bancs o grans tenidors per tal de fer front a l'emergència habitacional.

Tot plegat, un estira-i-arronsa que, a mesura que passen els dies, es va fent més públic i notori. No obstant això, des de les dues formacions asseguren que les negociacions arribaran a bon port i que les reunions s'han reprès la mateixa tarda de dimarts. De rerefons, demostren també l'esperança que, passades les declaracions de Mireia Boya (CUP), Marta Rovira (ERC), Marta Pascal (PDeCAT), Artur Mas (PDeCAT), Neus Lloveras (PDeCAT) i Anna Gabriel (CUP), les estratègies judicials permetin rebaixar la tensió viscuda els darrers dies. De moment, sembla que va per llarg.

Declaracions davant del jutge

Mentrestant, l'ex-senador d'Esquerra Republicana Santi Vidal ha declarat al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona juntament amb Carles Viver Pi-Sunyer, qui fóra president del Consell Assessor per a la Transició Nacional.

Vidal, qui en diverses conferències va assegurar, entre més coses, que el Govern català hauria aconseguit les dades fiscals dels catalans de manera il·legítima per crear el cens que serviria per celebrar un referèndum d'independència, s'ha desdit de les seues paraules. "No era cert". Ha atribuït aquelles paraules a "hipòtesis futuribles". Vidal només ha contestat les preguntes de la seva advocada. Considerava que desconeixia el delicte que l'imputava el jutge.

Sí que ha contestat Carles Viver Pi-Sunyer, qui ha assumit que va fer propostes sobre estructures d'Estat, si bé només es considerava un assessor i, a més, ha assegurat que sempre alertava de possibles irregularitats fetes públiques als documents oficials.

Tots dos, amb una trentena de persones, estan sent jutjades per presumptes delictes de rebel·lió, sedició, revelació de secrets, malbaratament, prevaricació i desobediència en un episodi judicial que serà llarg.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.