Què fou abans, el mapa o el territori? El territori o el mapa? És la pregunta cardinal de l'exposició que el passat dimarts es va inaugurar a l'antic refectori de Sant Miquel dels Reis de València. La mostra té per títol 'Mapes, poder i territori', ha estat comissariada per Josep Vicent Boira i s'ha bastit a partir del ric patrimoni cartogràfic de la Biblioteca Valenciana.
Estructurada en quatre seccions temàtiques i una central, l'exposició recorre les funcions estratègiques de la cartografia al llarg de la història, fent especial èmfasi en el camp de l'educació, l'organització del territori i com a eina de treball imprescindible durant la guerra. Mig centenar de peces componen l'exposició: mapes, atles i altres documents que testimonien no sols el paper estratègic de la cartografia, sinó la bellesa de la representació, el gust per la decoració i els detalls, la càrrega política del seu contingut, l'evolució de les tècniques de representació del món, la visió de cada moment...
"La representació del territori valencià al complet, de les seues divisions administratives al llarg de la història i de ciutat i pobles ens permeten situar-nos en una narració que no només ens parla de nosaltres, sinó de la nostra relació amb els centres de producció cartogràfica més il·lustres d'Europa, com la ciutat d'Anvers al segle XVI i XVII o de París al XVIII", explica Josep Vicent Boira.
Per confeccionar-lo, Ortelius va utilitzar les dades i el mapa manuscrit de Jeroni Muñoz.
Però 'Mapes, poder i territori' té, sobretot, una joia. Es tracta del primer mapa del Regne de València. Data de l'any 1584 i va ser realitzat pel geògraf i cartògraf d'Anvers Abraham Ortelius (1527-1598). És d'un document relativament petit, de 43,5 per 57 centímetres, però d'un enorme valor des del punt de vista històric. "És la primera representació d'un territori concret, d'alguna manera té un valor fundacional i simbòlic molt rellevant. Aquesta representació va servir per individualitzar el territori i cal entendre-la com un tret essencial de la seua existència geopolítica", emfatitza Boira.
El mapa crida l'atenció per diversos aspectes. El primer és la seua orientació horitzontal, amb el nord situat on, per convenció social, situaríem l'est, és a dir, amb el mediterrani a sota. El segon són les moltes floritures que l'esguiten, molt al gust de la cartografia del segle XVI: un parell de vaixells navegant per la mar, lletres recaragolades fins a l'extrem... "Valentiae Regni olim Contestanorum si Ptolemeo, Edetanorum si Plinio Credimus Typus" (del Regne de València, antigament dels contestans, segons Ptolomeu, i dels edetans, segons Plini), es pot llegir en la part central. Hi ha la toponímia, en català i castellà, indistintament i també alguns accidents geogràfics, com ara rius i barrancs. S'hi distingeix, en la part central, l'Albufera.
Josep V. Boira: "Un país sense un mapa que el mostre, no existeix".
Aquest mapa, segons explica Boira, va ser realitzat amb finalitats purament comercials, en un moment en què la cartografia com a ciència assoleix una importància que no havia tingut fins aleshores i els atles esdevenen objectes preuats per les classes benestants. "Hi ha un desig per conèixer el món i els mapes són la representació d'aquest", explica Boira, que és catedràtic de geografia a la Universitat de València, a més de comissariat del govern espanyol per al corredor mediterrani. "La història del mapa és cultura europea", afegeix
La intrahistòria del document no deixa de ser curiosa. Probablement, Abraham Ortelius mai no va posar un peu sobre el nostre territori. Per dissenyar aquest mapa, doncs, es basà, segons les hipòtesis dels especialistes, en les anotacions i el mapa manuscrit que prèviament, havia realitzat Jeroni Muñoz, un reputadíssim geògraf i astrònom format a València, França i Itàlia. A ell li va encomanar el virrei de València que li confeccionara una cartografia del Regne amb finalitats militars. Aquell document s'ha perdut però va ser, en el seu moment, fonamental per als posteriors treballs del flamenc Ortelius.
Gràcies als treballs d'aquest cartògraf d'Anvers, el Regne de València fou un dels primers territoris de la península en disposar d'un mapa propi. Catalunya, de fet, no va disposar d'un mapa imprès fins al 1603.
Amb posterioritat a la publicació del mapa, moltes altres impremtes incorporaren el Regne de València al seu catàleg, a voltes fent dissenys propis i altres fent còpies. Kremer, Hondius, Jansonnius i W.J. Blaeu, al segle XVII, van ser alguns dels que en les dècades següents tornaren a deixar constància cartogràfica d'aquesta part del món. Perquè, com insisteix Boira, "un país sense un mapa que el mostre, no existeix". La mostra es pot visitar fins el 21 de gener.