INFRAESTRUCTURES

El País Valencià, l’aneguet lleig de les inversions estatals

Per cada valencià es liciten 1.000 euros menys d’obra pública que per cada gallec o 600 euros menys que per cada càntabre. El dèficit inversor de l'Estat entre 2012 i 2017 és de 1.275 milions d'euros.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

«Ningú ofereix tant com aquell qui sap que no complirà». La frase, atribuïda a Quevedo, l’ha pronunciada Manuel Miñes aquest dilluns durant la sisena reunió del Fòrum Valencià del Corredor Mediterrani. El gerent de la Cambra de Contractistes de València resumia d’aquesta manera el sentir generalitzat pels múltiples anuncis que el ministeri de Foment, Íñigo de la Serna, ha fet cada volta que visita territori valencià. Molt de soroll per no res, seria una altra forma de dir-ho.

Les dades són tossudes, i les que s’han mostrat avui quantifiquen l’abandonament que el País Valencià ha patit en matèria d’inversions estatals en els darrers anys. Segons un informe realitzat per la Conselleria d’Habitatges, Obres Públiques i Vertebració del Territori, en el període 2012-2017 ,amb una inversió estatal com la mitjana, el País Valencià hauria d’haver rebut 1.275 milions d’euros més. Casa nostra, de fet, està a la cua en licitació d’obra pública: cada càntabre va rebre 600 euros més que un valencià; cada càntabre -el cas més extrem- 1.000 euros més. «Amb aquesta inversió avui podria ser realitat el tren de la Costa en la seua totalitat, el túnel passant de la ciutat de València, l’autovia de la Plana fins al límit amb Catalunya o variants com ara Torrevella, Benissa, la Font de la Figuera el port de Querol», sostenen des de Conselleria.

Així, mentre territoris com Galícia van rebre 3.370 milions d’euros o Andalusia, 3.071, l’Estat només va invertir 1.223 milions d’euros, el que equival al 5,25% del conjunt. I això va passar per bé que el País Valencià té el 10,6% de la població de l’Estat.

L’informa de Conselleria, realitzat amb dades de la patronal Seopan, també posa de manifest que, de resultes d’aquesta retracció de la inversió estatal, són la Generalitat i l’administració central els qui carreguen amb el gruix de la inversió. Així, en els anys 2016 i 2017, el govern autonòmic va ser responsable del 42% de la inversió, per un 27% de l’administració local i un 31% de l’administració central. En aquest període, a més, la mitjana de la inversió estatal per cada ciutadà de l’Estat és de 126,4 euros. Per contra, per cada valencià és de 80,3 euros. Això significa, a la postre, que el govern central ha acumulat un deute inversor en el País Valencià de 225 milions d’euros en només dos anys. Amb aquesta xifra, segons Conselleria, «podrien haver-se construït 50 quilòmetres d’autovia, 20 quilòmetres d’alta velocitat, com ara els de Xàtiva a La Encina».

Totes aquestes xifres tenen conseqüències directes sobre l'evolució econòmica, com ha recalcat l'economista Joaquín Maudos en el Fòrum. "La Comunitat Valenciana és la sisena regió amb una menor ràtio d'infraestructures per ocupat", una circumstància que, assegura Maudos, "incideix negativament en la productivitat per ocupat"

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.