Diputats novells

Els primers dies d'escola al Matrix parlamentari

Comença un nou curs al Parlament marcat per l’anomalia política del moment. Una excepcionalitat que esdevé encara més gran per als diputats que el 17 de gener van seure per primera vegada en un escó de l’hemicicle. Parlem amb cinc d’ells perquè ens expliquin com estan adaptant-se al seu nou lloc de treball.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Fa un parell de legislatures, va causar furor el símil entre el Parlament i Matrix que feia el diputat cupaireDavid Fernàndez. Definia l’espai com un indret on convivien paral·lelament “la ficció del poder i la realitat del carrer”. Una dimensió desconeguda per a molts i que, després de les eleccions del 21 de desembre, comptarà amb més nouvinguts que mai. Electes que s’estrenen al càrrec i deambulen entre sales, salons i grups parlamentaris intentant mimetitzar-se en un hàbitat que, a causa de l’excepcionalitat política i judicial, viu un inici de curs especialment estrany. 

“És cap allà”. Dues diputades novelles treuen el cap pels diferents passadissos del Parlament català a la recerca de la Sala 4. Fa prop d’un mes que es va constituir el ple, però encara no s’han fet del tot a la seva nova oficina. L’edifici situat al Parc de la Ciutadella és ple de racons, despatxos i passadissos. Els famosos passadissos on es cou la vida política. Ara es dirigeixen cap a la segona de les sessions d’acollida per als nouvinguts. És el primer any que s’organitzen com a tals, malgrat que, abans, ja es feien formacions puntuals. Part de la feina, però, continua recaient sobre els veterans dels grups que s’encarreguen del guiatge iniciàtic.

Brúixola

Quan els guies ensenyen el Parlament als alumnes de les desenes d’escoles que el visiten els expliquen, amb senzillesa, que l’edifici està distribuït com si fos una creu gens complicada. A l’hora de la veritat, però, no és tan senzill com sembla. “De moment em perdo pertot arreu. Acabo de descobrir què és això de Passos Perduts”, reconeix Susanna Segovia, de Catalunya en Comú-Podem, en referència a un dels espais més transitats de l’edifici parlamentari. Tampoc s’ubica molt millor Nacho Martín Blanco de Ciutadans que reconeix que té “un problema” perquè s’orienta “molt malament”. Això sí, fent autoavaluació, considera que “progressa adequadament”. Tot i ser políticament a l’altre pol, podria coincidir pels passadissos amb la diputada d’ERCJenn Díaz, que reconeix que té uns “llocs fixos, però a la que em canvien...”. Els podrien ajudar les diputades Laura Borràs (JxCAT), a qui es veu sovint amb Díaz, o Beatriz Silva (PSC) que ja coneixien la casa, una com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes i l’altra com a periodista. Borràs, de fet, va un nivell per endavant i reconeix que el conseller Josep Rull ja li ha ensenyat “a pujar per unes escales laterals per estalviar-me els periodistes que esperen a dalt”. Així doncs, fa dentetes a Díaz que reclama que això “hauria de ser de P3 de diputat”. El lloc que tots coneixen bé, ves per on, és el bar. Tot i que a alguns se’ls escapa que el menjar no acaba de ser del tot bo i agraeixen que als despatxos dels grups hi hagi neveres i microones per als tàpers. Cap secret.

Classes

No ho van considerar d’aquesta manera l’equip de treballadors del Parlament que van organitzar les sessions d’acollida per a nous diputats —tot i que estaven obertes a altres persones dels grups parlamentaris. Enguany per primer cop es fan aquestes dues jornades de cinc hores que van tenir lloc els dies 8 i 12 de febrer. En aquest P3 oficial, les classes no tractaven de racons secrets —o com a mínim així ens ho fan saber— sinó de tot allò que envolta el que, rigorosament parlant, seria la tasca parlamentària. “La primera jornada era perquè coneguessin el funcionament de tots els òrgans i departaments del Parlament”, expliquen treballadors de la casa. La segona, exposen, era dirigida pels lletrats i tractava de “l’estatut dels diputats, els seus drets i deures, els codis de conducta o l’impuls de l’acció de govern i els procediments legislatius”. Vora 60 persones van assistir a les sessions, en què també es van poder veure diputats experimentats com ara Joan Josep Nuet (CatComú).

D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Laura Borràs, Nacho Martín Blanco, Jenn Díaz, Susana Segovia, Beatríz Sílva

“Per fi una mica de formació”, això és el que va pensar Segovia en arribar al curs. Si bé diu que no se li va fer pesat, es va sorprendre del fet que “malgrat que la lletrada ens va dir que fer lleis era una de les missions principals del Parlament, tot just en començàvem a parlar al final de la segona sessió”. Silva també creu que els cursos li van servir “per situar-se”, però relata que al final “el més important és el suport de l’equip tècnic del grup, que són els que saben com s’ha de fer tot”. Posats a triar, la majoria destaquen la segona sessió. Així ho exposa Martín Blanco, a qui li va “semblar molt interessant perquè hi va haver una xerrada de Joan Ridao molt il·lustrativa. El primer dia potser era massa fred tot”. Jenn Díaz és la més crítica amb la sessió. Tot i creure que va ser útil, va trobar “a faltar que ens expliquessin el Parlament per a ximples. Et parlen en un llenguatge que dóna per fet que tu saps de què t’estan parlant. Potser, el que caldria, seria una classe més pràctica de, per exemple, com és una comissió”.

Espera

La diputada d’Esquerra i els altres reclamen que comenci una acció que no se sap quan arribarà. De moment, són dies d’estar a l’expectativa i preparant coses a l’espera que es defineixi una investidura. “Sento una mica de desil·lusió. Jo no vinc a la batalla i em frustra que cada dia es parli de la investidura”, relata Silva. D’una manera semblant ho viu Susana Segovia: “T’imagines que començaràs a fer lleis i polítiques, però ara, de moment, està tot aturat”. Així s’expressa també Nacho Martín Blanco, que exposa que “per la situació de paràlisi que tenim a Catalunya hi ha una part de la feina que no s’està podent fer. L’aterratge ha estat massa suau”. Jenn Díaz ho focalitza en la tasca a les comissions. Si bé al partit ja van fer una tria sobre en quines volien participar, encara esperen les assignacions definitives per poder començar a treballar. Això és demanar massa en un moment en què Díaz relata que encara no té “ni tan sols l’espai físic del despatx”. El repartiment d’aquestes sales forma part dels esculls que ha de superar la negociació entre JxCat i Esquerra. Un problema similar viu Laura Borràs. Ella, però, no està gens aturada perquè li ha tocat “estar als equips negociadors amb els altres partits i redactar el programa d’acció de govern”. La diputada juntera ho considera com “fer la mili” i diu que està “aprenent a marxes forçades”.

Veterans

En aquesta formació, tots destaquen l’acollida dels companys de grup amb experiència. “Des del punt de vista humà el grup és molt agradable. M’ha sorprès l’altura i la competència d’alguns dels meus companys”, explica Blanco, que confessa que Inés Arrimadas és de les que està més pendent dels nous. Silva, en to d’humor, explica que el seu company de despatx li diu que porta mala sort perquè d’ençà que és al Parlament s’ha espatllat el wifi i la calefacció. Al seu torn, Díaz comenta que “en una de les primeres reunions l’Alba Vergés ens va fer una petita ruta guiada pel Parlament, la qual ruta la solia fer Oriol Junqueras”.

Tot és poc per començar a trencar el gel i desencallar un inici de legislatura que s’ha abonat una setmana més a la paràlisi i el bloqueig que provoca la daga de la repressió. De moment, els nous diputats tenen encara uns dies de coll per acostumar-se a viure a Matrix.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.