Ençà i enllà

Josep Rull: «No sóc lliure, tinc la llibertat d’expressió limitada»

Josep Rull (Terrassa, 1968) és una de les principals cares visibles de Junts per Catalunya. Conseller destituït a cop de 155, continua lluint el pin que l’identifica com a tal a la solapa. Parla amb el capteniment que obliga el moment i haver passat un mes a la presó per haver organitzat el referèndum de l’1 d’octubre. Ara, diputat de nou, diu que vol reprendre el càrrec de què mai s’ha sentit desposseït i que segueix determinat a aconseguir la independència de Catalunya. Tanmateix, creu que ara és hora d’eixamplar les bases i restituir el Govern legítim investint Carles Puigdemont com a president.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

—Com valora que Roger Torrent no fes esment de la construcció de la República durant el seu discurs d’investidura com a president del Parlament?
—És l’opció que ell ha triat. L’important són els fets que vindran després i el relat de la restitució. Aquest relat implica, després del mandat democràtic del 21 de desembre, investir Puigdemont

—La restitució completa, però, ja no es dona a la Mesa...
—La presidència de la Generalitat, des del punt de vista del relat de restitució, és molt rellevant. En aquesta lògica, hem demanat que la primera visita institucional que faci el president del Parlament a fora sigui al president de la Generalitat de Catalunya. Ni al candidat a la investidura ni al diputat Carles Puigdemont, el president del Parlament i el de la Generalitat s’han de reunir. No ho poden fer, com hauria de ser, ni al Palau de la Generalitat ni al Parlament, per tant, haurà de ser a Brussel·les. És una de les expressions d’aquesta anormalitat democràtica.

—Esquerra hi ha accedit?
—No li hem preguntat a ERC, a qui hem preguntat és al president del Parlament. No tenim cap dubte que el president Roger Torrent farà aquesta reunió al més alt nivell institucional.

—Més enllà de la restitució, aquesta serà la legislatura de la constitució de la República catalana?
—Ara hem de ser capaços de recuperar les institucions i la força institucional de Catalunya. En aquest cas, en forma de Generalitat. Des de l’acció de govern, cal eixamplar la base per fer possible el pas cap a la configuració de la República. Es tracta d’anar construint els elements que permetin reforçar l’estructura institucional de Catalunya. Per a nosaltres, aquesta és la legislatura d’eixamplar la base. Creiem que ho podrem fer a través de la normalitat institucional i una bona acció de govern.

El que tenim clar és que aquest 47% de vots és un terra d’una solidesa extraordinària. Però ens falta eixamplar aquesta majoria. Aquest 47%, amb gent a la presó, amb gent a l’exili, amb l’1 d’octubre, amb l’Estat espanyol “convidant” moltes empreses a marxar, és una fita molt important.

—Aquesta no serà la legislatura de la Catalunya independent?
—Veurem en quins termes s’ha de plantejar. Ara, l’objectiu és recuperar l’autonomia, eixamplar la base i evidentment no renunciar, de cap de les maneres, a allò que va suposar, en tots els ordres, l’1 d’octubre.

També t’explico una altra cosa. Jo no sóc lliure. He sortit de la presó, no tinc passaport, m’he de presentar cada setmana al jutjat de guàrdia i tinc la llibertat d’expressió limitada. En funció del que digui, la interlocutòria del jutge diu que jo puc tornar a la presó. Algunes de les reflexions que faig estan limitades per aquest fet.

—Així doncs, vostè no m’està responent el que realment voldria respondre?
—Estic meditant extraordinàriament les meves respostes.

—Creu que el seu pas per presó haurà estat en va si no s’aconsegueix aquesta independència per la qual vostè va ser privat de llibertat?
—El meu pas per presó no ha estat en va. Hi ha una llavor molt ben plantada en diverses generacions d’aquest país. Especialment en la gent jove que ha tastat la llibertat i ha patit la repressió. Quan has tastat la llibertat no hi renuncies mai. Quan tu has patit la repressió, et compromets. És un compromís de naturalesa vital perquè els teus fills no ho hagin de viure.

—En què es basa aquest compromís?
—Jo explico que sóc independentista d’ençà que tinc 15 anys i he viscut tres etapes del meu independentisme. Una, molt llarga, bastida des de l’ideal. Des de la convicció que, amb una Catalunya independent, nosaltres podem generar molta més prosperitat. La segona és durant els dos anys que he pogut exercir de conseller del Govern. Dic dos anys, eh? Ara fa dos anys que vaig ser nomenat conseller. Aquí he vist les oportunitats que perd aquest país pel fet de no ser una república. Des de dins, és molt impressionant. Hi ha una tercera fase que és després d’haver estat a la presó i viure el que estem vivint en termes processals. És el compromís de no voler que els meus fills visquin en un Estat on per defensar les teves idees puguis anar a la presó. Aquesta fase és la primera que la declino en negatiu. Traduït en termes més precisos, vull que Catalunya tingui un estat de dret en tots els aspectes.

 

—Ha fet balanç del que ha suposat per vostè, a escala personal, passar per presó?
—Ens han volgut humiliar i no ho han aconseguit. Sortim amb la nostra dignitat i les nostres conviccions més fortes que mai. Després de la presó, la idea seria: independència o independència. Evidentment, la presó et resitua en molts aspectes. Et fa valorar els aspectes que són més fonamentals: la família, l’amistat... Arribes a la reflexió que, en el quotidià, ens obsessionem amb minúcies. La presó et fa ponderar allò realment important. Després, una altra cosa, quin poble més excepcional que tenim. Després de sortir de la presó, només tinc gratitud per l’escalf que hem vist.

/JORDI PLAY

A més, després de la presó, tenim una cartografia exacta de què hi ha a l’altra banda del mur. Abans de l’1 d’octubre no teníem una cartografia de què hi havia amb tota precisió. Ara sabem quines són les nostres fortaleses i debilitats com a país. Sabem que hi ha itineraris impracticables, però altres de perfectament plausibles. Ara podem elaborar un full de ruta molt més operatiu. També ens allibera de determinats plantejaments de terminis impossibles o determinada gesticulació estèril. I ho podem fer des de la determinació dels qui hem estat privats de llibertat. Això no s’acaba aquí, tenim per davant un judici on ens poden caure 40 anys de presó.

—Ha reflexionat, també, sobre la condició de pres?
—Allà, dins de la presó, hi havia una part significativa de reclusos que hi eren en un cert sentit de determinisme social. Per la manca d’oportunitats que aquesta societat ha plantejat o per les oportunitats que no hem estat capaços de generar, hi havia una part dels reclusos que estaven molt determinats a anar a la presó. Hi havia una part dels reclusos que eren de naturalesa social. D’altres no, tenien plena consciència dels delictes i crims terribles que havien comès. És una experiència que ens emportem de la presó, treballar perquè aquesta sigui una societat amb capacitat de construir oportunitats i evitar que hi hagi ciutadans que caiguin en això.

—Ara com ara, viu amb la certesa que hi tornarà?
—M’agradaria creure que no hi hem de tornar a entrar. No tinc cap certesa.

—L’espanta?
—No. Sabem com és la presó. Però constatem que s’estan prenent decisions que tenen molt poc a veure amb el dret i molt amb la venjança.

—S’ha plantejat deixar la política?
—No. I després d’això, menys que mai. Nosaltres vam ser escollits per fer una feina. Tenim la legitimitat per fer-la. Per tant, volem continuar servint el país des de les institucions.

—Li agradaria tornar a ser conseller?
—Sí. M’agradaria continuar essent conseller i conseller de Territori i Sostenibilitat. Moralment m’he continuat sentint conseller legítim del Govern de Catalunya.

—Els acords entre JxCat i ERC el portaran cap aquí?
—Ja ho veurem. Però amb aquesta idea de restitució, m’agradaria que aquell Govern que va el 155 destituir pugui ser restaurat. Moralment, jo ja em sento restituït.

—Abans ha dit que es veia limitat per la seva llibertat condicional. Creu que això no el podria limitar a l’hora de fer la seva tasca de conseller?
—No. Com a conseller, no. Estic disposat a assumir determinats riscos. Per tant, a explicar determinades coses. Però no crec que sigui un element que em pugui condicionar. I, si veig que em limita com a conseller, jo mateix faré el pas enrere. Si veig que aquesta limitació, aquest jou, aquesta espasa de Dàmocles que pesa per sobre nostre pot limitar les meves possibilitats d’exercir la política d’acord amb els meus ideals, per compte propi ja faré un pas al costat. No caldrà que m’ho digui un jutge.

—Hi ha cap alternativa a la investidura de Puigdemont com a president?
—No.

—Cap?
—Cap.

—Com la faran viable?
—D’acord amb el reglament i d’acord amb la llei. El reglament de Catalunya no prohibeix que hi pugui haver una investidura no presencial. Pot passar qualsevol cosa, que hi pugui haver una investidura presencial o no presencial. Totes les hipòtesis estan obertes. Ara el president del Parlament està fent consultes amb tots els grups parlamentaris i acreditarà, d’acord amb el pacte que tenim amb ERC, que hi ha un candidat. Es farà el debat d’investidura d’acord amb el reglament i es farà amb un element bàsic d’aplicació: el principi democràtic. La setmana passada, membres molt rellevants del servei jurídic d’aquest Parlament em van dir que els semblava impossible que es pogués autoritzar mai la delegació de vot dels presos. Ahir es va votar la Mesa amb el vot delegat. Què ha passat aquesta setmana? Hi ha un reglament monolític o amb capacitat de ser aplicat d’acord amb el context? La setmana passada em deien, també, que era impossible que la Mesa d’Edat prengués cap altra decisió que no fos l’escrutini dels vots i ahir, la Mesa d’Edat va prendre una decisió molt transcendent. El fet principal que empara el reglament del Parlament és que, aquells que han estat escollits per fer una cosa, la puguin fer. No és tant el dret del president a ser investit ni dels diputats a votar un president, és el dret dels ciutadans de Catalunya a veure que el seu mandat democràtic sigui reflectit en una votació i pugui ser operatiu.

/JORDI PLAY

—Algú farà la lectura del discurs d’investidura per Puigdemont?
—Tot està absolutament obert.

—La fórmula, però, està pactada amb ERC i la CUP?
—Hem d’acabar de poder-ho concretar. El que és rellevant és que es pugui, efectivament, votar i que es faci una sessió plenària el resultat de la qual sigui que Carles Puigdemont hagi obtingut la majoria de vots per ser investit president.

—Després d’això cal que el Rei rubriqui la decisió. Els fa por que això no passi?
—Podria passar. És un escenari que hem de tenir en compte. Però ara volem centrar els nostres esforços en el fet    que allò que ha votat la gent es pugui traduir en una investidura. No em vull anticipar al que pugui passar si el rei signa o no signa o si es presenta un recurs davant el Tribunal Constitucional. A partir de la investidura veurem com reacciona l’Estat, però no em vull avançar.

—Vists els antecedents, no sembla una opció tan remota que l’Estat no rubriqui...
—No ho és. Però en aquests moments ens volem centrar en la investidura.

—Si s’arriba al punt que l’Estat no rubrica, hi ha la possibilitat que Puigdemont es mantingui com a president simbòlic però s’investeixi algú per ocupar, legalment, el càrrec de president?
—Això ja ho veurem. La nostra voluntat és Puigdemont investit i exercint de president. Constituir el Govern i fer una legislatura llarga i productiva. Aquest és el nostre ideal.

—Però tenen alguna cosa planejada més enllà d’aquesta opció?
—Evidentment. Hi ha diversos escenaris, però ara ens volem centrar en aquesta opció. Si nosaltres anem explicant quins són els plans B, estem debilitant extraordinàriament el pla A. Hi ha qui diu que cal fer una opció absolutament pragmàtica perquè hi ha la possibilitat que ens ho tombin. Escolti, no. Nosaltres tenim el dret a fer-ho. La legalitat vigent ens empara a fer-ho. Fem-ho

—Simbòlicament és important fer això?
—Simbòlicament i operativament. Però sí, des del punt de vista de legitimitat, no és que sigui important, és fonamental, innegociable. Si tu renuncies a aquesta legitimitat, hipoteques d’una manera molt severa els escenaris de futur.

—S’ha dit que s’hauria començat a pactar un programa de Govern amb ERC i la CUP. Per on passa?
—Ara ens estem asseient per començar a treballar els detalls. Es mou entre els diversos programes electorals. Restabliment de les institucions i governar tenint en compte allò que va succeir l’1 d’octubre. Però, per no posar en risc els termes de la negociació, prefereixo ser prudent.

—Recuperar i tornar a aprovar les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional la darrera legislatura està damunt la taula?
—Comencem primer per veure com podem trobar un comú denominador als diversos programes.

—Hem vist un canvi significatiu en la distribució dels diputats al Parlament. Els comuns han passat de l’extrem dret a l’extrem esquerre, al costat de Junts per Catalunya. Aquest canvi de lloc cal entendre’l com un acostament també polític amb el bloc independentista?
—És l’expressió de la voluntat d’obrir vies de diàleg importants. Per tant, és un gest d’entesa i de reconeixement mutu. Hi ha l’espai independentista i també el sobiranista que nosaltres volem explorar. També hi ha una altra imatge interessant. Hi ha una part de les forces independentistes que ja ha travessat el passadís. Reflecteix aquesta capacitat d’allò que representem d’anar-se eixamplant.

—Això va ser una petició expressa de Junts per Catalunya?
—No. No cabíem tots en una banda i vam entendre que es podia resoldre en aquests termes.

/JORDI PLAY

—Aquest acostament a Catalunya en Comú-Podem es fa també amb vista que la CUP, determinada en la via unilateral, no els doni suport i, per tant, calguin enteses alternatives?
—Nosaltres hem de ser capaços de governar i per poder-ho fer som 66 diputats [JxCat + ERC]. El que volem és arribar a acords amb el màxim nivell de forces. L’última legislatura vam ser capaços de fer-ho en lleis molt importants. La Llei del Canvi Climàtic va ser votada amb només 11 vots en contra i la resta de vots en blanc. Això no és poca cosa. Volem aquest eixamplament i l’espai dels comuns pot ser un espai interessant a l’hora de negociar determinades polítiques en matèria de drets i llibertats.

—La possibilitat d’una investidura sense la CUP, però amb els comuns, existeix?
—En aquests moments és remota.

—Però existeix?
—És remota. Altament improbable.

—Ha transcendit que les conselleries es repartirien a parts iguals entre vostès i ERC. Se sap quins consellers repetiran i quines carteres aniran per cada partit?
—Estem treballant en aquesta lògica. Evidentment, un 50-50 pel que fa a pes dels departaments és difícil de plantejar-ho. Però, pel que fa a les titularitats, és una via raonable. Ho hem d’acabar de parlar. De fet, tindria molt sentit que fos així. Pel que fa als consellers, sabem que Meritxell Borràs o Joaquim Forn han dit que no volen repetir. En canvi, Jordi Turull o jo mateix diem que sí. Em consta que Ponsatí i Puig també volen continuar. És públic i notori que Mundó ha dit que deixa la política activa i desconec la voluntat de la resta. Sembla que Comín sí que ha expressat la voluntat de continuar i Serret també. En aquesta fórmula, el concepte Govern legítim no és minso. És un element rellevant de continuïtat.

—Creu que la sentència del cas Palau afectarà d’alguna manera la negociació amb la CUP?
—No entenc en quins termes s’haurien de plantejar aquestes reserves...

—Van demanar dimissions...
—N’hem de parlar amb ells, però Junts per Catalunya és Junts per Catalunya.

—Junts per Catalunya és Junts per Catalunya però, també, una coalició electoral entre Convergència Democràtica de Catalunya i el PDeCAT...
—Nosaltres hem depurat determinades responsabilitats fins a l’extrem que aquell partit que ha estat assenyalat s’ha acordat que desaparegués.

—Creu, però, que, des de Junts per Catalunya i en pro de facilitar les negociacions amb la CUP, s’hauria d’haver estat més crítics?
—Junts per Catalunya és una realitat nova. Som molt clars, contundència màxima amb la corrupció i tolerància zero. Això és una part molt important del nostre programa polític.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.