MUSEU DE LA NOGUERA
Plaça dels Comtes d’Urgell, 5
Balaguer
Tel. 973 445 194
museucn.com
De dilluns a dissabte: de 10:00 h a 14:00 h i de 17:00 h a 19:00 h
Diumenge i festius: de 10:00 h a 14:00 h
Corria l’any 1983, quan va ser fundat el Museu de la Noguera, amb la intenció de
gestionar el patrimoni arqueològic de Balaguer que les excavacions que es duien a terme al castell Formós i al Pla d’Almatà estaven treient a la llum.
Sota aquesta òptica, el Museu de la Noguera estava cridat a esdevenir un espai per a la comprensió del patrimoni i la cultura locals, des de les seues arrels andalusines com també feudals. Val a dir que el patrimoni andalusí i feudal de la comarca de la Noguera en general, i de Balaguer en particular, conforma un dels conjunts més importants d’aquesta època a Catalunya i ha esdevingut un referent de la petjada de l’Islam a Catalunya.
Si l’origen del museu havia estat l’anterior Museu Municipal, ubicat a la Paeria. Ara, el nou Museu de la Noguera comptava amb un edifici de nova planta situat al centre de Balaguer. Una superfície total de 1.500 metres quadrats distribuïts en tres plantes que haurien de servir, a més, com a dinamitzador i espurna per a la regeneració d’un nucli urbà històric degradat.
Fons i col·leccions
Qui visite el Museu de la Noguera haurà d’aturar-se en l’exposició permanent “Hisn Balaghí-Balaguer: de la madina a la ciutat” que li permetrà descobrir l’empremta de les comunitats que conformaren la madina Balaghí, els seus costums, creences i tradicions, i detalls de la vida quotidiana
Pel que fa a col·leccions, el Museu de la Noguera s’estructura a partir de tres eixos: el fons arqueològic, format per l’antic fons del Museu Municipal de Balaguer amb els materials arqueològics procedents de les excavacions realitzades entre els anys 1969 i 1973 al Castell Formós i altres materials provinents de diferents intervencions realitzades a Balaguer i a La Noguera. Destaca la col·lecció de materials andalusins procedents del jaciment arqueològic del Pla d’Almatà i de les intervencions urbanes realitzades a madina Balaguer. Aquests conformen un dels conjunts més significatius i excepcionals de la Catalunya medieval dels segles X i XI. Cal afegir, també d’aquesta època, els materials procedents del Castell Formós, antic palau andalusí convertit posteriorment en residència dels comtes d’Urgell.
Pel que fa al fons d’art, aquest inclou col·leccions dels segles XIV a XVII i fins al segle XX. Entre les obres més antigues, destaquen les taules atribuïdes al mestre de Vielha (segle XV) i les del mestre de Balaguer (segle XVI).
Quant a la col·lecció d’art contemporani, prové majoritàriament del dipòsit del fons d’art de l’Ajuntament de Balaguer, amb especial rellevància del fons del pintor local Francesc Borràs. Hi ha, a més, obra de Viola, Ràfols Casamada, Eduard Alcoy, Rosa Siré, o Jaume Minguell, entre d’altres.
Finalment, el Museu de la Noguera recopila objectes de la vida quotidiana, els quals componen el seu fons etnogràfic. Aquests provenen principalment de l’àmbit culinari i de rebost dels segles XIX i XX. Aquesta col·lecció incorpora, també, una sèrie d’elements de vestuari litúrgic i quotidià de segles XVIII i XIX.
MUSEU DE LA CONCA DELLÀ
Carrer del Museu, 4
Isona
Tel. 973 665 062
www.parc-cretaci.com
Email: museucd@parc-cretaci.com
Dissabte: d’11:00 h a 14:00 h i de 17:00 h a 19:00 h
Diumenge: d’11:00 h a 14:00 h
Si per algun aspecte es defineix el Museu de la Conca Dellà, és pel seu caràcter regressiu: aquesta institució representa una veritable màquina del temps, que permet saltar cap a un passat remot habitat pels darrers dinosaures fa 65 milions d’anys i, més recentment, pels romans, quan Isona era coneguda com Aeso.
En aquest sentit, el Museu de la Conca Dellà duu a terme la recerca, conservació i divulgació del patrimoni paleontològic i arqueològic d’un territori que s’emmarca entre el Montsec i el Pirineu.
El viatge al passat s’inicia al museu d’una manera singular, aprofitant els pisos que componen l’edifici. Hom començarà pel segon pis, amb una immersió 2.000 anys enrere, en un període en què Isona era una important ciutat romana de l’interior de Catalunya. Aeso estava situada estratègicament, passant de ser una població de segon ordre a guanyar-se la categoria de municipium. Posseïa un fort caràcter defensiu i era cabdal en l’adminsitració d’un territori que abraçava l’actual Pallars.
Baixem un pis i continuem viatge enllà, 65 milions d’anys enrere. Al Cretaci, la Conca Dellà tenia una morfologia molt diferent a l’actual. Entre la seua fauna, regnaven els dinosaures, a jutjar per les restes paleontològiques descobertes.
I per acabar, la planta baixa. Aquesta, on hi ha l’entrada i recepció del museu, mostra les característiques fonamentals del marc geogràfic i la riquesa cultural i natural del lloc.
Altres espais
El Museu de la Conca Dellà s’estén més enllà dels seus murs. Proposa la visita d’altres indefugibles de la zona, com són el jaciment romà d’Aeso, que conserva encara un pany de la muralla; el castell medieval de Llorà, d’aspecte sòlid, inexpugnable; la preciosa església de Santa Maria de Covet, romànica, amb la seua portalada treballada i considerada un dels millors exemples escultòrics d’art romànic de Catalunya; la vila romana de Llorís, a menys d’un quilòmetre d’Aeso; o el jaciment paleontològic de la Posa, d’un efecte visual extraordinari.
DINOSFERA. CENTRE PALEOAMBIENTAL
Carrer de les Escoles, s/n
Coll de Nargó
Tel. 973 450 448
www.dinosfera.com
Email: info@dinosfera.com
Dissabte: d’11:00 h a 14:00 h i de 17:00 h a 19:00 h
Diumenge: d’11:00 h a 14:00 h
Ara fa vuit anys, el Centre Paleoambiental Dinosfera inaugurava una nova museografia que havia de fer-ne la visita més atractiva. Amb aquest esforç, va declarar l’aleshores alcalde de Coll de Nargó Benito Fité, es pretenia convertir el patrimoni paleontològic en un atractiu turístic.
L’espai Dinosfera era, però, un puntal destacat d’un projecte global que, des de l’inici dels anys 2000, s’estava gestant a diverses comarques de Catalunya, amb l’objectiu de constituir una xarxa de centres d’interpretació i museus especialitzats en l’estudi i la difusió de les troballes paleontològiques. Actualment, la marca Dinosaures dels Pirineus engloba l’espai Dinosfera (Coll de Nargó), el Museu de la Conca Dellà (Isona), el Museu Crusafont (Sabadell), el Centre d’Interpretació Dinosaures (Fumanya), l’Epicentre (Tremp), el Centre de Dinamització (Tartareu) i el Centre d’Interpretació del Montsec de Meià (Vilanova de Meià).
Un titanosaure fent niu
La nova museografia de l’espai Dinosfera resulta impactant i visualment atractiva, a partir de recursos que sedueixen a grans i menuts: audiovisuals, jocs interactius, fòssils reals, rèpliques i reconstruccions.
Un audiovisual a l’inici de l’exposició situa el visitant al paisatge del Mesozoic tot explicant la fauna i flora que hi havia en aquesta zona fa més de 66 milions d’anys. Durant el recorregut, el visitant descobreix quins són els jaciments de Coll de Nargó, els seus fòssils i els treballs que s’han realitzat en aquesta zona.
La Joia de la Corona és, però, la reproducció d’un titanosaure a mida real —el dinosaure més gran d’Europa— com els que van habitar aquesta zona, i també el seu niu, que va ser trobat a Coll de Nargó.
El recorregut expositiu compta amb nou àmbits, a través dels quals es mostra quin és el coneixement actual que els científics tenen sobre la reproducció dels dinosaures que habitaren el Pirineu. S’hi tracta la transformació del paisatge i els principals jaciments de la zona, les troballes d’ous de dinosaure al Pirineu, així com les directrius d’estudi actuals i de futur que aniran actualitzan l’espai Dinosfera a mesura que els nous descobriments vegen la llum. D’aquesta manera, el museu esdevindrà un espai viu, un work in progress en constant evolució.
BOTIGUES MUSEU DE SALÀS DE PALLARS
Cafè Salon, Plaça del Mercat
Salàs de Pallars
Tel. 973 676 266
https://botiguesmuseusalas.cat
Email: info@botiguesmuseusalas.cat
De dimarts a diumenge: visites guiades amb reserva prèvia. Consulteu-ho a la web.
Som a Salàs de Pallars, un poble enfilat sobre el marge dret de la Noguera Pallaresa, quan aquesta veu les seues aigües retingudes pel pantà de Sant Antoni. La proposta que presenta el poble és singular i arriscada: recuperar nou establiments comercials tradicionals. A diferència de moltes poblacions on han proliferat museus etnogràfics, sobre la vida rural i a partir de col·leccions privades dedicades a exposar l’art popular i els oficis artesanals, a Salàs s’ha apostat per l’ambientació de botigues d’època, per mitjà de la recuperació i exposició dels béns de consum quotidians generats des de la segona revolució industrial (segona meitat del segle XIX) fins a les acaballes del franquisme (finals dels 70), així com la interpretació i divulgació d’aquests béns des del Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç.
D’aquesta manera, Salàs de Pallars proposa al visitant un recorregut per un segle d’història, aprofitant el poder evocador d’uns escenaris, d’uns productes i d’unes imatges que ja formen part de l’imaginari col·lectiu.
Els nou establiments que s’obren al públic estan dividits en dos grups: els establiments que venien exclusivament productes amb marca, com els anomenats ultramarinos y coloniales, la farmàcia, l’estanc, la merceria-perfumeria i el quiosc. I els comerços que utilitzaven necessàriament alguns d’aquests béns de consum immediats amb marca per oferir algun tipus de servei. Entre aquests hi ha la barberia, el cafè o la impremta.
Els nou establiments visitables, dels quals parlarem seguidament, posseeixen un centre neuràlgic: el Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç (CIAC). Ubicat al Cafè Salon, es tracta d’un espai que naix amb la voluntat de recollir, catalogar i informatitzar el fons documental i bibliogràfic existent sobre l’antic comerç. Igualment, es proposa potenciar la recerca de la història empresarial catalana, sobretot de les petites empreses d’àmbit local, moltes d’elles pràcticament desconegudes i que existien a la majoria de pobles. En són exemples fàbriques de lleixius, sabons, licors, gasoses i sifons; o de fideus, galetes i altres productes comestibles. I òbviament, el CIAC té com a objectiu la divulgació d’ aquest patrimoni a partir del muntatge d’exposicions, l’edició de publicacions i l’organització i gestió de les visites guiades a les Botigues Museu.
Nou espais per a la memòria
La farmàcia, no sempre present als pobles menuts, explica el pas de l’apotecari amb les seues fórmules magistrals a un establiment que proveïa medicaments estandaritzats de marques comercials, com eren el Pelargon, el Linimento Sloan, el Cerebrino Mandri, o les pastilles del Doctor Andreu.
A la barberia, malgrat tractar-se d’un ofici, hi havia la presència de productes comercials, mentre que l’estanc il·lustrava l’evolució del consum de tabac.
L’ultramarinos degué ser, per qüestions de supervivència, l’espai que algutinà més tràfic comercial, amb segells estatal reconeguts i petites marques d’àmbit local. De la mateixa manera que el cafè concentrà la vida social, principalment masculina, regada amb licors i altres brevatges. Amb el temps, s’hi incorporaren futbolins i billars, i una selecció musical a gust del consumidor.
Durant els anys seixxante del segle passat, el quiosc exposà diaris i revistes, i còmics d’humor innocent, com el que hom trobava al TBO.
Hi hagué la merceria, amb les vetes i fils de l’emblemàtica Fabra i Coats, que també era perfumeria, on es venien flascons de Myrurgia, Puig o Parera. I la pastisseria, amb la xocolata com a fil conductor d’aquest dolç relat, amb segells com Amatller, Juncosa o Boix.
MUSEU DIOCESÀ I COMARCAL DE SOLSONA
Plaça Palau, 1
Solsona
Tel. 973 482 101
https://museusolsona.cat
Email: museu@museusolsona.cat
De dimecres a dissabte: d’11:00 h a 17:00 h
Diumenge i festius: d’11:00 h a 14:00 h
Solsona és històrica, carregada de patrimoni i d’un innegable pes religiós. És seu del Bisbat homònim i els seus carrers i l’arquitectura, saltada d’algun o altre palau i residències nobles, traspuen aquesta realitat. El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona representa, doncs, una peça fonamental d’aquest trencaclosques.
La institució que ens ocupa conté col·leccions de patrimoni històrico-artístic pluridisciplinars de les comarques que integren el Bisbat de Solsona, des del neolític fins al segle XX. Hi trobareu exemples d’una diversitat extraordinària de tècniques artístiques, així com mostres de pintura, escultura, orfebreria, teixits, ceràmica, forja, o metal·listeria, entre d’altres àmbits.
El projecte començà a finals del segle XIX, concretament l’any 1896, quan el bisbe Ramon Riu i Cabanes, impulsat pel desig de salvaguarda i difusió del patrimoni del bisbat, inaugurà el Musaeum Archaeologicum Dioecesanum de Solsona, que havia de convertir-se en un dels primers museus diocesans de Catalunya. A l’igual que el Museu Episcopal de Vic, inicià una tasca important de recollida i conservació d’objectes d’art sacre i d’ús litúrgic.
En un primer moment el Museu s’instal·là a l’edifici de l’antic seminari (edifici de l’Hospital Llobera, actual seu del Consell Comarcal del Solsonès), juntament amb una aula d’arqueologia sagrada cristiana. L’envelliment de les instal·lacions obligà a tancar-les als anys setanta del segle passat, i no seria fins el 1983 quan obriria de nou les portes, després d’una primera fase de remodelació —la segona finalitzaria el 1989, amb unes instal·lacions actualitzades que permeten l’exhibició òptima de les col·leccions del Museu—.