La importància política i administrativa de Tàrraco en el context de la Hispània romana ha deixat un llegat de primer ordre en forma de jaciments arqueològics. Tota una joia, en aquest sentit, difosa per Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. I en matèria religiosa, la ciutat ha mantingut un protagonisme innegable, amb la seu de l’Arquebisbat de Tarragona. El passat romà i l’Església catòlica són dos dels pilars d’aquesta ciutat que presideix un ager tradicionalment rural i mariner, com és el cas de Cambrils i la seua història plasmada en els diferents espais del Museu d’Història d’aquesta vila.
MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA
(TINGLADO 4)
Moll de Costa. Port de Tarragona
Tarragona
Tel. 977 236 209
www.mnat.cat
Email: mnat@gencat.cat
De dimarts a dissabte: de 9:30 h a 14:00 h
i de 15:00 h a 18:00 h
Diumenge i festius: de 10:00 h a 14:00 h
Atenció: El Museu Arqueològic, a la plaça del Rei, roman tancat pels treballs de renovació de les instal·lacions i la museografia. Mentre duren les obres, es pot visitar l’exposició “Tarraco/MNAT” al Tinglado 4
De tots els museus de la seua especialitat, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) és el més antic de Catalunya. No va nàixer amb aquesta categoria, ni amb la denominació actual, sinó com a museu provincial, creat el 1844 a partir d’unes col·leccions dels segles XVI a XVIII. No obstant això, el gruix del material exposat prové de les obres realitzades fa un segle i mig a Tarragona, amb el creixement urbanístic de la ciutat i la construcció del port nou.
Des de la seua obertura fins al 1960, el Museu havia ocupat uns espais a la plaça de la Font. Aquell any es traslladaria a la plaça del Rei, a un contenidor de nova planta, en el qual el visitant podria gaudir d’un fragment del llenç de la muralla.
El 1982 el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports del Govern espanyol transferia la titularitat del Museu Provincial a la Generalitat de Catalunya, i dues dècades més tard la gestió del rebatejat MNAT passava a mans de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura.
Actualment, el MNAT gestiona el Museu Arqueològic, el Museu i Necròpolis Paleocristians, el teatre romà de Tarragona, la Vil·la dels Munts, a Altafulla; el Conjunt Monumental de Centcelles, a Constantí; l’arc de Berà, a Roda de Berà, i la torre dels Escipions, a Tarragona.
De totes les seus, el Museu Arqueològic està sent a hores d’ara objecte d’una profunda reforma i per això roman tancat al públic. Durant el període de reforma, al Tinglado 4 del Port de Tarragona, podreu visitar l’exposició de síntesi “Tàrraco/MNAT”.
Tinglado 4, un espai portuari
El 1986 l’antiga estació marítima va deixar de fer la seua funció de trànsit de passatgers, junt amb la resta d’instal·lacions del moll de Costa, per a convertir-se en espais culturals. El Tinglado 4 revela part de la història de la ciutat antiga, mentre que els tinglados veïns 1 i 2 han esdevingut respectivament sala d’exposicions i centre d’art.
Val la pena recordar que Tàrraco va ser la primera fundació romana a la península Ibèrica i la capital de la Hispània Citerior, la província més extensa de l’Imperi.
El recorregut per la seua història està plantejat des d’una perspectiva cronològica, a partir d’una selecció representativa del fons del MNAT, amb arquitectura, escultura, pintura, bronzes, mosaic, ceràmica, joieria... a través de la qual es poden descobrir aspectes característics de l’urbanisme, l’arquitectura, la societat o l’economia de la ciutat i del seu territori —l’ager, que abraçava des del Llobregat fins al coll de Balaguer, límit entre el Baix Camp i el Baix Ebre. A l’ager, trobem restes de vil·les, com la dels Munts d’Altafulla, de pedreres, com la del Mèdol, i calçades, com la Via Augusta, amb l’imponent arc de Berà, o el monument funerari de la torre dels Escipions.
Teatre romà
El teatre romà data d’inicis del segle I dC. Si a finals del segle XIX una gran part de la graderia es mantenia dempeus, la construcció de diverses instal·lacions industrials acabaria destruint-la. A la dècada dels setanta del segle passat, els terrenys on s’ubica el teatre romà varen ser adquirits per a destinar-los a habitatges. Sortosament, la campanya “Salvem el teatre romà” aconseguiria aturar l’ofensiva immobiliària.
L’any 2010 va iniciar-se la recuperació del monument, un llarg procés que ha de culminar amb la creació d’un parc urbà que integre les diverses restes arqueològiques de l’entorn. Si tornem a l’època imperial, el teatre va ser fruit del canvi d’estatus de Tàrraco, que esdevingué capital de província, amb la consegüent transformació urbanística i econòmica. La ciutat es dotà d’equipaments a imatge i semblança de Roma, on política, religió i espectacle estaven íntimament lligats. El teatre romà va ser una de les obres cabdals d’expressió del poder, capaç d’acollir 6.000 persones.
Necròpolis Paleocristiana
Construir una tabacalera té això: la descoberta el 1923 d’una necròpolis tardoromana amb més de 2.000 enterraments documentats. Sembla que aquest espai funerari a la vora del riu Francolí va estar actiu entre els segles III i V dC.
Mossèn Joan Serra i Vilaró va ser un arqueòleg, amb un rigor científic i documental rreprotxables. La seua voluntat de conservació de la memòria va portar-lo a exhibir part de les troballes de la necròpolis paleocristiana, a partir de la construcció d’un museu monogràfic. Actualment, gairebé noranta anys després, encara es pot contemplar una part de la citada necròpolis i algunes de les peces més destacades, com la lauda sepulcral d’Òptim o el sarcòfag dels Lleons. El Centre d’Interpretació desvetlla el món de la mort en època romana i tardoromana, on la forma d’enterrament variava segons la condició econòmica i social del difunt, que podia oscil·lar entre una fossa excavada a terra i un mausoleu amb cripta funerària. Al llarg de la visita de la necròpolis, l’anomenada cripta dels Enginyers il·lustra la sumptuositat amb què les classes poderoses gestionaven la mort.
Vil·la romana dels Munts
La dels Munts es troba en l’ager de Tàrraco, en terrenys que avui pertanyen al municipi d’Altafulla. Sembla que es tracta de la vil·la aristocràtica millor conservada de la Hispània romana, ubicada en una localització molt especial, enmig de l’entorn rural i a la vora de la platja. S’hi han trobat les restes d’una vil·la del segle I dC que al segle II dC es va desmuntar amb l’objectiu de construir-hi una gran vil·la aristocràtica. Encara s’hi han identificat més reformes, com la del segle V dC. La mansió va estar en ús fins el VII dC com a vil·la tardoromana i visigoda. Pel que fa a la seua recuperació, al segle XVI l’humanista Lluís Pons d’Icart va imprimir-hi un primer esforç, però no seria fins a mitjan segle XX quan es durien a terme diverses campanyes d’excavació que varen permetre traçar les línies generals de la història dels Munts.
Centcelles, els Escipions i Berà
El MNAT gestiona, també, tres espais ineludibles de la romanitat de Tàrraco ubicats igual que els Munts, fora de la ciutat. El conjunt monumental de Centcelles data del segle V dC i al llarg de la seua història ha fet funcions ben diverses. A l’edat mitjana, per exemple, va convertir-se en l’església del poble de Centcelles que es va abandonar al segle XIV. Posteriorment, esdevingué ermita dedicada a Sant Bartomeu. Al segle XIX, va passar a mans privades, que va transformar el conjunt en una masia i va dividir la sala de la cúpula en tres plantes.
L’any 1959, l’Institut Arqueològic Alemany de Madrid va adquirir l’edifici i hi va fer excavacions arqueològiques, a més d’un important treball de restauració i consolidació dels mosaics de la cúpula. I dues dècades més tard, va ser cedit al ministerio de Cultura, que va encetar una nova etapa, amb la seua obertura al públic.
De camí per la Via Augusta —actual carretera N-340— cap al nord, trobem al marge esquerre de la via la torre dels Escipions. Es tracta d’un monument funerari, el millor conservat de la Tàrraco romana. Construït el segle I dC, pesa sobre ell l’error històric d’haver-lo identificat amb el sepulcre dels germans Escipió, morts durant la Segona Guerra Púnica, al segle III aC. Es troba a sis quilòmetres de Tàrraco, on la Via Augusta, com solia succeir en les grans entrades a les poblacions influents, donava la benvinguda al viatger provinent de Roma amb l’exposició dels monuments funeraris.
Una mica més allunyat de la població, sempre cap al nord, l’arc de Berà perviu aïllat enmig d’una illa de l’N-340. Va ser erigit al segle I aC en homenatge a l’emperador August. Aquest arc honorífic ha esdevingut el símbol més representatiu de la romanitat a Tàrraco i ha estat utilitzat com a reclam en nombrosos cartells i cobertes de publicacions.
MUSEU DIOCESÀ DE TARRAGONA
Claustre de la Catedral de Tarragona
Pla de Palau, 2
Tarragona
Tel. 977 238 685
http://museu.diocesa.arqtgn.cat (web en construcció)
Email: museu.diocesa@arqtgn.cat
De dilluns a dissabte: de 10:00 h a 20:00 h
Diumenge: de 15:00 h a 20:00 h
Corria el 1914, quan l’aleshores arquebisbe de Tarragona Antolín López Peláez fundava el Museu Diocesà. I ho feia aportant dues col·leccions precedents que havia pertangut a dos arquebisbes: Francesc Fleix i Solans (1869) i Tomàs Costa i Fornaguera (1900).
D’altra banda, es nodrí d’una col·lecció de tapissos i d’una sèrie d’objectes de la Catedral, ja fora de culte, que es guardaven a la capella de Santa Tecla la Vella i que fou donada pel Capítol Metropolità. També hi contribuïren amb donacions parròquies de la diòcesi i particulars. Fet i fet, el Museu Diocesà de Tarragona custodia en l’actualitat un total d’11.000 peces, de les quals només són exposades 237. A través d’aquest fons es pot fer una lectura cronològica i històrica de les metamorfosis en les arts dins l’àmbit de la diòcesi de Tarragona.
El recorregut museístic s’inicia en època romana, amb una important col·lecció de peces, moltes d’elles procedents d’excavacions fetes a la catedral, claustre i jardins adjacents. Entre aquestes, destaquen el sarcòfag d’Apol·lo —que es trobava al paviment de l’absis de la capella del Corpus Christi— i les nou muses, que daten d’inicis del segle III.
Del pas per l’època andalusina s’exposen fragments de teixits localitzats al sepulcre de l’arquebisbe Pere de Cardona (1515-1530), però és especialment l’arc àrab de Madinat al-Zahra la peça central d’aquest apartat. Aquesta degué formar part dels elements decoratius dels banys del califa Abd-ar-Rahman III. Com fou traslladada de Còrdova a Tortosa? Sobre aquest aspecte plana una certa controvèrsia, però s’especula amb la possibilitat que aquesta peça haguera format part de la mesquita de Tortosa.
D’època medieval, destaquen les escultures de la Verge del Truc, procedent de l’església parroquial de Vinaixa, i diverses imatges marianes realitzades en fusta policromada i que daten dels segles XII a XIV. Aquestes són donacions de les esglésies parroquials de Solivella i Vilafortuny, entre d’altres.
D’aquesta època, el material més rellevant és, sens dubte, la Pinacoteca Gòtica. Aquesta col·lecció està formada per retaules, pintures murals i talles emmarcades entre els segles XIV a XVI. Amb el procés de renovació dels espais del museu, dut a terme el 2014, es va recuperar la capella de Corpus Christi com a seu de la Pinacoteca Gòtica.
Finalment, peces de ceràmica, orfebreria, cantorals, numismàtica, un conjunt de mobiliari litúrgic i una notable col·lecció de cinquanta-quatre tapissos, datats entre els segles XV i XVIII i pertanyents a la Catedral, completen els fons del Museu Diocesà.
Pel que fa a la seua ubicació, el museu va ser instal·lat inicialment en una dependència del claustre de la Catedral de Tarragona. El 1932 gaudí d’una ampliació, en la qual fou incorporada la capella de Corpus Christi. Sis dècades més tard, se’n renovarien les instal·lacions i es condicionarien les sales de l’exposició permanent, que tornarien a sotmetre’s a un procés de condicionament i renovació el 2014.
MUSEU D'HISTÒRIA DE CAMBRILS
Via Augusta, 1
Cambrils
Tel. 977 369 810
http://www.cambrils.cat/museu
Email: mhc.cambrils@altanet.org
Dissabte: d’11:00 h a 14:00 h i de 16:00 h a 20:00 h
Diumenge i festius: d’11:00 h a 14:00 h
En les darreres dècades, Cambrils ha reformulat la seua identitat, passant d’una vida d’usos tradicionals basats en el camp i la pesca a una realitat socioeconòmica governada pel sector del turisme de sol i platja. Històricament, ha tingut una presència rellevant, gràcies a la seua ubicació estratègica al costat del mar i al peu del camí Reial, fet que va propiciar que la Corona d’Aragó li atorgara l’estatut de vila reial. El Museu d’Història de Cambrils proposa una descoberta, a través de cinc espais de la població, de la vida tradicional del poble que s’ha mantingut des de l’antiguitat fins a l’entrada massiva del fenomen turístic.
A la planta baixa del molí de les Tres Eres, seu principal del museu, es pot visitar l’exposició “Cambrils: els orígens”, que explora l’ocupació humana des de la prehistòria fins al final de l’Imperi romà. La tesi de la mostra es basa en objectes arqueològics procedents de les diferents excavacions al municipi, entre els quals destaquen estris d’època neolítica descoberts al jaciment del Cavet, o el conjunt de bronzes romans del jaciment de la Llosa —obert, per cert, al públic.
A la sala de les moles del mateix edifici, l’exposició “Testimoni viu del passat” permet prendre consciència de la dura feina del moliner a principi del segle XX. L’antic celler de la Cooperativa Agrícola de Cambrils, construït el 1920 per Bernardí Martorell, presenta l’exposició permanent “L’elaboració de l’oli i del vi”. Hom hi descobreix la tradició oleícola i vinícola locals a partir de les instal·lacions i de la maquinària original, tant pel que fa al procés artesanal com a l’industrial. Hi trobem cups, premses, molins, tines, botes i bocois.
La torre del Port, coneguda també com torre dels Moros, és una antiga torre de guaita erigida al segle XVII. L’edifici, catalogat Bé Cultural d’Interès Nacional, ha esdevingut un dels símbols locals per excel·lència. En aquest aspecte, la seua ubicació al centre del port hi ha jugat a favor. L’edifici, que va ser adquirit per l’Ajuntament de Cambrils el 1993, acull exposicions temporals, sempre amb una temàtica relacionada amb l’àmbit marítim.
Anterior a la del Port és la torre de l’Ermita, que data d’època medieval. Es tracta igualment d’una torre de defensa, catalogada també Bé Cultural d’Interès Nacional, que al llarg dels segles va fer funció de convent i de torre de telegrafia òptica. Al seu interior alberga l’exposició permanent “Un lloc anomenat Cambrils”, amb documentació i fotografies, testimonis de la importància de la vila en època medieval.