Memòria històrica

Castelló trau a la llum les fosses franquistes

El Grup de Recerca de la Memòria Històrica i ArqueoAntro inventarien 86 fosses comunes a les comarques de Castelló. Resten altres 67 per catalogar. És el llistat més complet fet fins ara.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La història, a l’estat espanyol, es desenterra a poc a poc. Castelló compta des d’aquesta setmana amb el primer mapa de fosses de la guerra civil i el franquisme. En el llistat figuren un total de 86 fosses, on, segons el Grup per la Recerca de Memòria Històrica de Castelló, romanen almenys 3.000 cossos. És, tanmateix, un dada preliminar. Aquesta entitat té identificades altres 67 fosses que encara resten per catalogar. Es tracta del llistat més detallat fet fins ara a les comarques de Castelló sobre aquesta realitat històrica. Aquest catàleg, explica Juan Luis Porcar, membre del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica, «aporta la informació necessària perquè les agrupacions de familiars de víctimes, les associacions memorialistes i les institucions públiques puguen exhumar, identificar i dignificar a les víctimes». En definitiva, aporta llum a un episodi històric amagat sota terra.

Alcora, Atzeneta, Begís, Benassal, Benicàssim, Borriol, Castelló, el Toro... són només alguns dels municipis on s’han inventariat fosses comunes. De les 86 fosses, 60 corresponen a combatents de la Guerra Civil; 6, a la repressió franquista durant la Guerra Civil, 12, a la repressió franquista durant la dictadura. La resta corresponen a causes desconegudes i a bombardejos i també hi ha que corresponen a la repressió de la rereguarda republicana. Les fosses són especialment nombroses en aquells municipis de la zona de la Serra d’Espadà, on hi hagué l’anomenada línia XYZ, que va desplegar l’exèrcit republicà per fer front a l’Ofensiva de Llevant de les tropes franquistes.

D’una banda, en el catàleg apareixen fosses on, probablement, hi ha un sol cos. D’una altra banda, hi ha les fosses dels cementiris. A aquest respecte, cal destacar el treball del Grup per la Recerca de Memòria Històrica, què ha permès detallar el nom de les persones soterrades en les fosses comunes. Entre els noms, crida l’atenció de la presència de soldats britànics, polonesos o danesos, entre molts altres. «Hi ha famílies que han acudit a nosaltres en veure que un familiar a qui creien desaparegut apareixia en la llista», explica Juan Luis Porcar. En concret, hi ha els llistat de les fosses comuns dels cementiris de Alcora, Atzeneta, Benicàssim, Castelló de la Plana, Santa Magdalena de Polpís, Sogorb, Vila-real i Vinaròs.

 

Part del llistat del cementiri de Benicàssim

«Aquest és sobretot una ferramenta per a que els familiars i els investigadors puguen accedir a una informació que és bàsica», explica Miguel Mezquida, membre d’ ArqueoAntro, una organització que també ha participat en el procés de recerca i que ha estat la responsable d’una de les poques exhumacions fetes a les comarques de Castelló, concretament a Borriol. Ara les dades es bolcaran a l’Institut Cartogràfic Valencià perquè les incorpore al mapa de fosses comunes que ha habilitat aquest organisme. En aquests moments en el mapa hi ha les dades de les comarques d’Alacant. «Aquest és l’inici d’un llarg camí», explica Mezquida, qui durant 2017 ha dut a terme l’exhumació a València de quatre fosses gràcies a la línia d’ajudes habilitat per la Diputació de València. A les comarques de València hi ha comptabilitzades 184 fosses, per 77 a Alacant.

Aquests treball de recuperació dels cossos de persones desaparegudes durant la guerra civil i el franquisme s’emmarca dins dels objectius fixats per la Llei de Memòria Democràtica i per la Convivència aprovada per les Corts el passat octubre.

 

LLISTAT DE LES FOSSES COMUNS DELS CEMENTIRIS

Cementiri de Benicàssim

Cementiri de Borriana

Cementiri d'Atzaneta

Cementiri de Vistabella

Cementiri civil de Castelló

Cementiri de Castelló

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.