ALIMENTACIÓ

“Quan els xinesos consumisquen tanta carn com els europeus, ens quedarem sense planeta”

Florent Marcellesi és eurodiputat pels Verds-Equo, a més de coautor del llibre “Adiós al crecimiento”. “La modernitat no és menjar carn, sinó productes sans i sostenibles”, assegura, alhora que advoca per una reforma de la PAC destinada a “proveir-nos de productes saludables”.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La ramaderia és, segons l’Organització Mundial de l’Alimentació i Agricultura el sector que més gassos d’efecte hivernacle emet, aproximadament el 14,5%, només per darrere del transport. Hem de disminuir el consum de productes càrnics o, directament, fer-nos vegetarians?

El consum i la producció de carn té efectes nocius sobre l’èsser humà, el clima, el benestar dels animals i la vida de les persones dels països del sud. El consum de carn en els països industrialitzats està per sobre del que pot suportar el planeta, però també està per sobre del que hauríem de menjar les persones per ser saludable. Si volguèrem un consum sostenible no hauríem de superar els 20 quilos d’ingesta i en l’actualitat consumim 50 quilos per persona i any. I això només si parlem d’animals terrestres, excloent els peixos.

Quines alternatives tenim, davant d’aquesta realitat? En primer lloc, caldria canviar el model productiu: cal donar més suport a l’agricultura ecològica per generar proteïnes vegetals.

En segon lloc, és urgent que canviem els nostres patrons de consum. Hem de passar d’una dieta basada en les proteïnes animals a una dieta basada en proteïes vegetals. Cal, com diu la FAO, menjar més llegums. En el nostre cas, del que es tracta és de tornar a una dieta veritablement mediterrània.

 

Però tampoc podem passar per alt que el sector ramader és molt important a casa nostra. Hi ha moltes famílies que hi depenen econòmicament.

No estem dient que s’haja de deixar de menjar carn. El que cal és menjar menys carn, però que aquesta es pague al preu que correspon. Per a això cal deixar de subvencionar amb fons públics les macrogranges industrials, tal i com a hores d’ara s’està fent a través de la PAC (Política Agrària Comuna). La responsabilitat de l’actual model no és dels ramaders, sinó de les polítiques orientades a una agroindustria irresponble.

La PAC és va dissenyar en la segona meitat del segle XX amb l’objectiu de proveir d’aliments a tots els europeus. Això ja es va aconseguir; ara del que es tracta és de proveis d’aliments sans i saludables. Per això, necessitem una PAC que pague la transició cap a nous models de consum que passen per potenciar la ramaderia ecològica i extensiva. Hem de revertir la industrialització de l’alimentació.

 

Els productors de porcs, per exemple, es queixen que els seus ingressos no deixen de baixar: fa dos anys, en llotja, el quilo de carne es venia a 1,4 euros el quilo i a hores d’ara el venen a un euro.

És que els ramaders també són víctima d’aquest model agroindustrial. Són la part més feble de la cadena. Els consumidors i els ramaders, en realitat, tenim molts interessos en comú: els uns volen viure de la seua feina i els altres volem aliments sans que siguen respectuosos amb els animals.

 

La cuestió dels gassos d’efecte hivernacle ni tan sols no estava en l’ordre del dia de l’Acord Climàtic de París. Manca consciència sobre aquesta problemàtica?

En realitat tothom és conscient d’aquesta problemàtica però es passa per sobre d’ella perquè ningú no vol entrar-hi. Això és així perquè hi ha interessos molt poderosos que no volen que canvie res. A més, aquest replantejament que nosaltres proposem toca un dels símbols de la modernitat: el consum massiu de carn és una cosa molt recent, tot i que no ens siguem conscients. El consum de carn esdevé un marcador d’estatus social per a les classes mitjanes durant la segona meitat del segle XX. El dia que els xinesos consumisquen carn com les classes mitjanes europees, ens quedarem sense planeta. Cal, per tant, canviar les pautes de consum. La modernitat no és menjar carn, sinó productes sans i sostenibles. El sobreconsum de carn genera obesitat, càncer, diabetes...

 

Quines conseqüències té per als habitants dels països del sud?

L’impacte del sobreconsum de carn en els països del sud és invisible als ulls dels habitants del nord. Ens oblidem que per alimentar els animlas cal pinso i que aquest, en moltes ocasions, procedeix de la deforestació. Gran part de la soja arriba de Brasil, de zones deforestades, i el 75% va a parar a la ramaderia. I quan se deforesta, s’acapara terra i es deplaça als camperols. Darrere d’un bistec hi ha molt més que carn. Hem dissociat el fet de menjar dels efectes nocius que comporta. Veiem el bistec en un envase de plàstic i no pensem en res més.

 

Vostè és europarlamentari. Brussel·les assegura que la UE és líder mundial en aplicar una legislació sobre benestar animal.

Potser això és veritat si ens referim als animals de companyia. Però en la ramaderia industrial no hi ha benestar animals . Quants animals estem sacrificant? A Espanya, es sacrifiquen tants porcs com habitants hi ha. I sacrifiquem tants aus de corral com habitants hi ha a la Unió Europea. Aquesta magnitud només és possible gràcies al maltractament. En un sistema agroalimentari industrialitzat és impossible concebre un mímin de benestar animal, és quimèric. Els animals només són mercaderia.

 

En els escorxadors, però, la llei regula que ha de hi haure una persona encarregada de vetllar pel benestar animal.

No, no hi ha inspectors suficients per a això. Tenim un gran problema: no es respecten les lleis. No podem perdre de vista que la industria ramadera és la quarta indústria d’Espanya. Per això, cal treballar en la sensibilització dels ciutadans.

 

En el mes de juny la UE va llançar una plataforma sobre benestar animals, l’objectiu de la qual és garantir una millor aplicació de les normes comunitàries en aquesta matèria, fomentar l’intercanvi de bones pràctiques i la promoció d’estàndards de benestar animal. En ella hi ha investigadors, ONGs i la indústria. Confia que servirà per alguna cosa?

Aquesta plataforma és un pas endavant, perquè en ella els diferents agents del sector poden dialogar. Però em costa veure que puguen hi haver avanços. Recentment vam tenir una trobada amb el comissari europeu sobre salut i li vaig comentar els problema de l’impacte del consum massiu de carn. I va respondre que aquesta no és una qüestió política, sinó que està en mas de la voluntat dels ciutadans. Això és una irresponsabilitat perquè el·ludeix la responsabilitat de les institucions en allò que està passant. És urgent canviar aquesta perspectiva.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.