L’Empordanet, com a tal, existeix sota la mirada de Josep Pla. Es tracta d’una invenció simpàtica i afectuosa, encunyada per l’escriptor. L’Empordanet és l’Empordà Petit, una geografia amable, coherent, d’orografia suau, saltada de poblets medievals. S’estén des del massís del Montgrí i la vall d’Aro fins a les Gavarres i el litoral, amb la protuberància flotant de les illes Medes. Dins d’aquests límits, el territori cobra per a Pla la dimensió d’un imaginari geogràfic protector i domèstic, que s’ha de contemplar des del Pedró de Pals, segons recomanava el lletraferit. “El contrast que ofereix des d’aquest lloc —el mar de la platja i les illes Medes; les muntanyes erosionades del massís del Montgrí, el verd fort, dels arbres de fulla perenne, suros i pins dels contraforts de les Gavarres i la plana de cultiu, amb la botànica de l’últim curs del Ter que li serveix de marc, tot això formant una gran cassola de forma viva, crea un conjunt d’una gran bellesa.” El Pedró de Pals era el seu lloc predilecte: “He passat tantes hores al Pedró de Pals, assegut en el relleix de la creu de terme, que haig de confessar que m’agrada sempre: tant si l’atmosfera és límpida com si la humitat dels vents del sud, lleugerament carminada, l’enterboleix una mica.” Si l’Empordanet té un altre encant, és la constel·lació de pobles medievals, de pedra picada, viva, de trames irregulars i d’una harmonia extraordinària de clarobscurs als seus carrers. Pobles amb arquitectura romànica, carregats de placetes i replacetes endreçadíssimes. L’excursió en bicicleta que us proposem recorre alguns d’aquests nuclis, connectant-los a través de camins rurals de terra i asfaltats, sense cap mena de dificultat tècnica i aptes per a bicicletes de passeig i cicloturisme.
Km 0. Monells, la partida El poble de Monells farà de punt de partida i arribada del nostre periple. Passegeu pel barri del Castell abans d’engegar: són quatre carrers i dues places d’una quietud sublim. La de l’Oli comunica amb la plaça Major a través d’un carrer que transita sota les cases. És el carrer dels Arcs, que en un ambient de penombra medieval depara un joc de perspectives màgiques, combinant arcades, angles i una profusió ingent de flora. A la plaça Major (o de Jaume I), porxada, hi trobareu dues terrasses agradables on agafar forces abans de partir, i l’anomenada mitgera de Monells instal·lada el 1234 pel rei Jaume I, que servia com a mesura de gra per als pobles del Bisbat de Girona. Eixim cap al sud pel camí asfaltat que porta a Cruïlles. El paviment, si bé estret, resulta impecable i de bon rodar. La suavitat orogràfica i l’escena dominada per camps de cereal fan plaent aquest inici de pedalada. Poc abans d’arribar a Cruïlles, abandonem la carretera per una pista de terra en bon estat. La intenció és assolir el monestir de Sant Miquel de Cruïlles. El cenobi albergà l’orde benedictí des de mitjan segle XI. D’estil romànic, l’edifici ha sobreviscut a un mil·lenni d’alts i baixos i modificacions estructurals que l’han portat a proveir-se d’un campanar d’estructura quadrada, o a patir el saqueig pels remences el 1485. Un segle més tard, tan sols l’ocuparien el prior i un sacerdot. Patí la desamortització del 1835, per la qual el monestir (i no l’església) passà a ser propietat d’un particular. Fou ocupat per l’exèrcit durant la guerra del Francès. I, des del 2009, s’està duent a terme un procés de rehabilitació i consolidació del conjunt.
Km 6,5. La Bisbal d’Empordà En poc més de 15 minuts haurem arribat a la Bisbal d’Empordà, i ho farem remuntant el riu Daró per una pista de terra que el voreja. Intencionadament, penetrem al nucli històric de la població pel pont Vell, l’antic pas per sobre del Daró que comunicava el camí de Girona amb la vila, a través del portal del carrer de la Riera. Per aquest accedirem, doncs, al centre de la capital del Baix Empordà. Hi podrem visitar edificis històrics, com el castell palau situat al carrer Cavallers; l’església de Santa Maria, entaforada entre edificis, i el call jueu, amb els seus carrerons intrigants. D’època més recent, el conjunt arquitectònic de les Voltes colonitza una llarga secció de la carretera C-66 al seu pas per la població. Aquests porxos interminables aixopluguen comerços i negocis de restauració. Si per algun aspecte destaca la Bisbal, és per l’activitat terrissera. Aquesta ha esdevingut signe d’identitat local, especialment des de la industrialització, però amb algunes referències històriques que daten de principi del segle XVI. Si disposeu de temps, serà molt recomanable la visita al Terracotta Museu, ubicat a l’antiga fàbrica de revestiments ceràmics Terracotta-Fuster SA, la més antiga de la vila, fundada el 1928. El recorregut museístic repassa la tradició, l’artesania i els processos industrials posteriors. Fer un tomb per les diferents botigues de ceràmica del centre de la Bisbal i per la filera de comerços que s’arrengleren al llarg del carrer de l’Aigüeta donarà una dimensió de la importància de la terrissa com a motor econòmic local.
Km 13,5. Peratallada Abandonem la Bisbal d’Empordà cap al nord. Travessem Vulpellac i, pel camí entre camps, Canapost, minúscul, on destaca l’església dedicada a Sant Esteve, amb elements preromànics. Sembla que el lloc ha estat habitat ininterrompudament des d’època romana. La riquesa dels seus jaciments arqueològics ho confirma. En un parell de quilòmetres, som a les portes de Peratallada. El poble ha esdevingut un dels que major atracció turística concentra de la zona. La seua bigarrada estructura medieval de carrers empedrats i de cuidada arquitectura tosca aixopluguen tallers d’artesania i restaurants per a paladars exigents. Peratallada, com Pals, ha esdevingut un espectacle dolçament anacrònic. Peratallada conserva, dins les muralles, l’estructura medieval que atreu avui dia legions de pobladors efímers atrets pel suggerent retorn al passat. El topònim —l’origen del qual és Petra taiata— cobra tot el sentit quan hom constata que els valls de la seua fortificació estan excavats a la roca natural. El poble consta de castell, on destaquen la torre de l’Homenatge i el palau, i de l’església de Sant Esteve, d’estil romànic, que es troba extramurs.
Si eixírem cap al nord, que no serà el cas, abandonaríem el poble a través del portal de la Verge, també medieval, on el fossat adquireix una profunditat notable. La ruta, però, continua cap a l’est.
Km 20. Pals Arribem a l’epicentre planià. És des del Pedró de Pals —ho hem escrit a l’inici— que Josep Pla contempla el seu Empordanet. És un enamorat de la vila de Pals, de la qual remarca que “no mereix una visita, sinó cent”. També ho fou el doctor Jaume Pi i Figueras, fill del lloc i impulsor de la restauració del poble i de les seues muralles. Pals ha esdevingut un indefugible, i amb tota seguretat l’estendard de la recuperació urbanística i patrimonial dels pobles medievals d’aquest territori. És de visita obligada, no cal dir-ho; entre els seus reconeixements, destaquen la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional el 1949; el 1973 va rebre el Premi Nacional de Belles Arts; el 1980, el Premi Nacional de Belles Arts i Turisme. Finalment, el 1986, la Generalitat li atorgà la Medalla d’Honor del Turisme de Catalunya. Recorreu-ne carrers i carrerons, contempleu la torre medieval de les Hores, però sobretot no manqueu d’enfilar-vos al mirador d’en Pla. Des d’aquesta posició tímidament elevada, es desplega el territori que explorem en bicicleta. Al nord, el massís del Montgrí; a l’est, el litoral i les illes Medes; als nostres peus, una extensió uniforme d’arrossars.
Km 30. Ullastret Iniciem el retorn a Monells, tot visitant alguns punts d’interès. El poble de Palau-sator és previsiblement medieval: en conserva l’estructura i el recinte murallat. El castell reglamentari, amb la torre corresponent, presideix el nucli antic, al qual s’accedeix per la majestuosa torre de les Hores. Tot rodant entre suaus ondulacions, assolim Ullastret o, millor encara, el jaciment del Puig de Sant Andreu, considerat la ciutat ibèrica més gran de Catalunya. Ben mirat, les dimensions per a l’època són colossals i la seua situació respecte del mar, estratègica per a garantir intercanvis comercials. En una passejada pels seus carrers, hi trobareu, entre d’altres, plantes d’habitatges, cisternes o camps de sitges per a emmagatzemar gra.
Km 36. Corçà Entre Ullastret i Corçà, sempre per camins rurals, freguem el castell d’Empordà, travessem el Daró i tot seguit el Rissec. Arribats a Corçà, degustem per darrera vegada l’aire pretèrit d’un nucli medieval. Som a poc més de quatre quilòmetres del final del periple. Els camps, sempre, l’ermita romànica de Santa Cristina i uns últims metres vorejant el Rissec fins a Monells ens acomiaden amablement d'aquesta terra.
MAPA I TRACK
Feu clic sobre el logo de Wikiloc de la imatge per a descarregar el track.