Perfil

Paco Camarasa, l'agitador de la novel·la negra

Recuperem aquest perfil sobre Paco Camarasa (València, 1950), fundador de la primera llibreria barcelonina especialitzada en gènere negre i històric de la cultura nostrada. Camarasa ens ha deixat aquest dilluns 2 d'abril. Tot seguit, us mostrem un perfil de qui va dirigir el festival de novel·la policíaca BCNegra. Descanse en pau.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’última edició de BCNegra és la primera que no ha dirigit el llibreter Paco Camarasa (València, 1950), un militant del gènere policíac amb pedigrí antifranquista.

Encara que ja no va ser director d’aquesta última edició de BCNegra, Paco Camarasa es va encarregar de tancar l’última taula rodona de la setmana dedicada al gènere, un cara a cara entre dos escriptors que ja són llegenda, Andreu Martín i Juan Madrid. Amb llaç groc ben visible, Camarasa va acomiadar la sessió demanant la llibertat dels presos polítics. El negre i el groc, protagonistes una altra vegada, com a les cobertes de la col·lecció de clàssics del suspens de “La Cua de Palla”.

 

De la Finca Roja a la roja universitat

Paco Camarasa va nàixer a València, a l’anomenat carrer de la Palmera (carrer de Julio Antonio), però va créixer a la Finca Roja, la popular versió valenciana —i vertical— de les cases barates, construïda el 1933 per Enric Viedma.

“Vaig aprendre a llegir —recorda Camarasa per a EL TEMPS— amb tebeos. No amb còmics ni historietes ni novel·la gràfica: amb tebeos. I després vaig passar a la col·lecció Austral d’Espasa-Calpe, que era la vikipèdia del moment perquè tenia tot el que es podia llegir, des de novel·la fins a assaig i poesia”.

No va començar a freqüentar la novel·la negra fins que va arribar a la universitat a finals dels anys 60. La Universitat de València vivia, en aquell moment, anys convulsos per la lluita entre l’efervescència política d’alguns estudiants i la vigilància repressora del franquisme. Paco Camarasa va iniciar la seva militància al PCE mentre estudiava Econòmiques, una de les facultats en aquell moment més polititzada. Es va enganxar al gènere policíac, bàsicament amb els llibres de butxaca que Alianza Editorial havia publicat de Dashiell Hammett, el creador de Sam Spade (El falcó maltès), l’Agent de la Continental (Collita roja) i el primer matrimoni de detectius, en Nick i la Nora Charles (L’home prim).

“En aquella universitat de finals dels seixanta i començament dels setanta hi havia un problema”, sobretot entre els més polititzats, reconeix Camarasa, “la novel·la policíaca era sinònim de novel·la d’entreteniment. En segons quins ambients universitaris es considerava una pèrdua de temps i una distracció. S’havien de llegir coses més dures —La mare, de Gorki i coses així— però jo ja m’hi havia aficionat”.

Malgrat el menyspreu intel·lectual per la novel·la negra, diu Camarasa que, al llarg dels setanta van anar reconeixent que Chandler i altres eren grans escriptors, més enllà del gènere que conreaven: “Això ho vam descobrir gràcies a la col·lecció de novel·la negra de Bruguera, que dirigia Ricardo Rodrigo —que ara mana a RBA— i Juan Carlos Martini —un argentí que ara mateix deu estar escurant algun jugador de pòquer de Buenos Aires—, que ens van posar a l’abast molts escriptors que no coneixíem. En aquell moment només eren famosos Chandler, Hammet i Ross McDonald”.

L’altre factor de popularització del gènere seria, “l’aparició de Vázquez Montalbán amb Tatuaje, La soledad del mánager, i les obres de finals dels setanta. En deu anys el panorama de la novel·la negra va canviar radicalment”, sentencia el llibreter.

A començament dels setanta, però, la universitat estava patint les últimes innovacions repressores del franquisme. “La dictadura —explica Camarasa a EL TEMPS— en compte de fer macrooperacions, el 1971, després del judici de Burgos, fa un miniestat d’excepció, que dèiem nosaltres: no suspenia el Fuero de los Españoles però suspenien la limitació de retindre presoners a les comissaries més de 72 hores”. Paco Camarasa ho va pagar directament. El 23 d’abril del 1971 és detingut amb 14 estudiants més de la Universitat de València. “Fan una batuda i ens detenen a quinze. Algun se’n va escapar —per exemple, l’Antonio Gutiérrez [després secretari general de CCOO], que aquella nit havia lligat i no dormia on se suposava que havia de dormir—. En el meu cas, sabien perfectament que era militant del PCE. Volien desmuntar l’organització política en la universitat”.

No va estar retingut 72 hores al calabós, sinó 19 dies. I aquí va començar una llarga història de judicis ajornats: “Després va ser complicat perquè vam estar quatre anys esperant judici. Per als 15 estudiants ens demanaven un total de 119 anys de presó, però es va perdre el sumari. I la primera vegada que vam anar al TOP (Tribunal de Orden Público) es va suspendre el judici i la segona vegada també”.

Camarasa afirma amb humor que va aprovar Econòmiques perquè els professors van tenir en compte la seva situació política: “Jo estudiava econòmiques però vaig ser el títol més polític de l’Estat perquè, quan vaig sortir de la presó em van aprovar tres o quatre assignatures de les més complicades. Si no haguera estat així, encara les arrossegaria”.

Montse Claver i Paco Camarasa, el dia que van tancar la llibreria Negra y Criminal

De La Araña a ‘Negra y criminal’

L’aventura llibretera de Camarasa començaria el 1975, quan estava treballant a casa, ajudant el seu pare, que tenia una empresa de transports, i donant classes particulars en una acadèmia. El seu germà treballava en una llibreria, li va demanar ajuda i, en acceptar, va fer un pas que marcaria el futur. La llibreria La Araña seria rebatejada posteriorment com a Pablo Neruda.

“Aquell mateix estiu —diu Camarasa— ja ens posen una bomba. Però era molt comú en aquell moment. Aquell estiu van posar bombes a La Costera de Xàtiva, a la Xúquer d'Alzira... i a Tres i Quatre ja no diguem. Li’n posaven dues o tres cada any. A nosaltres ens la va posar el Grupo Incontrolado Patriótico”.

Aquí començaria la seva militància de llibreria. “En aquell moment les llibreries de barri o les llibreries polítiques eren un punt de trobada: veníem adhesius, coses de suport a Palestina, entrades per a un festival de suport als miners de Llanes (Astúries)... nosaltres vam organitzar el primer viatge a Cuba, per exemple”.

Si a Barcelona, posteriorment, Camarasa fundaria la primera llibreria especialitzada en novel·la negra de l’Estat i impulsaria la setmana de novel·la negra que ha acabat sent BCNegra, a València va impulsar la Fira del Llibre en un moment difícil, a començament dels setanta.

El 1988 va anar a Barcelona a treballar en una distribuïdora, Triangle, “que va anar malament, perquè jo era el gerent, i, amb mi com a gerent, no pot funcionar cap empresa”. I va conèixer la Montse Clavé, amb qui va obrir la llibreria Negra y Criminal el 2002, una experiència única que va abaixar la persiana definitivament el 2015. En aquells tretze anys, però, BCNegra va néixer i créixer fins a esdevenir un gran festival del gènere.

“Havíem de fer el nostre paper —diu Camarasa-, el de prescriptor. Jo no he estat mai un intel·lectual, he sigut sempre un agitador. Havíem d’intentar treure la novel·la negra del gueto i posar-la de moda. Però si poses de moda una cosa ja saps què passa: acaba estant pertot arreu i la gent no pot ser-te tan fidel”.

Fotografies col·leccionades per Camarasa a l'antic local de la llibreria: A dalt, Camarasa amb Vázquez Montalbán, el 1979 (foto en blanc i negre).

Camarasa ha fet passar per Barcelona Donna Leon, Petros Markaris, Andrea Camilleri, Jo Nesbø, Pierre Lamaitre i Hening Mankell. Tothom que és o vol ser algú en el gènere, “excepte John Le Carré”, que no ha acceptat mai la invitació.

Però la feina principal ja està feta, segons Camarasa: “Quan vam començar era molt estrany veure una pila d’algun títol de novel·la negra en una llibreria de l’aeroport. Trobaves Tom Clancy, best-sellers, etc. El 2015, quan vam tancar, a la llibreria de l’aeroport hi ha piles de títols de negra”.

Paraula d’agitador.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.