La maduresa prematura de The Bird Yellow

Una vegada escoltat el disc de The Bird Yellow, Little Kids, el projecte en solitari de Gerard Vidal Barrena, resulta difícil donar crèdit a la partida de naixement divulgada pel seu segell discogràfic i que ubica l’inici de tot plegat a Barcelona, l’any 1995. Malgrat la seua joventut, aquest músic, que començà a tocar la guitarra elèctrica a només onze anys, ja havia format part de diverses bandes com Cassandra’s Sons & The Bastard’s Band o LeJournal. Un bagatge que no justifica la maduresa i l'acabat del seu viatge en solitari.

D’una banda, el disc sobta pel gruix interpretatiu (en anglès), amb una veu granulosa i versàtil que sembla una fusió entre la profunditat de Micah P. Hinson i l'expressivitat de Finn Andrews (The Veils), posem per cas. Però també s'ha de ressaltar la presentació final de les composicions, produïdes pel mateix Vidal i Marco Morgione, a les quals saben alimentar amb el toc just en cada moment, ja siga els vents i cors de «The sea dragon» o el trombó de «The crowd», per apuntar dues pinzellades. 

Crida l’atenció també la riquesa melòdica, que invoca en algun moment les giragonses controlades d’Eliott Smith, com ara en la mateixa «The sea dragon». O ens captiva pel recorregut rumbós entre estils, partint de l’indie-folk anglosaxó, però des d’una mirada amb amplitud de camp: la continguda «Sophia & her cold served dish» té un cert influx del cabaret estil Tom Waits. Alhora, són notables el control i l’administració dels crescendos, progressions especialment expressives en «Living in a shell», «No new messages» o «Little kids». 

Tot el metratge no té la mateixa brillantor («The rocks of rue» deixa una certa sensació de fredor en el tancament), però tampoc no trobareu racons de deixadesa ni improvisació: Little Kids és una admirable demostració de solidesa i maduresa prematures en l'àmbit musical. Cançons que serveixen de bressol a textos i històries -no podia ser d'una altra manera- una mica més urgents i esperables, sobre el trànsit a l'edat adulta («It's too soon to be together and it's too soon to be left on our own", canta en Little Kids), o sobre les relacions («Hold on, we're happy and we're full of fears and I'm sure that I'll remember the tender ways of days we left behind», conta en «The sea dragon").

Més enllà dels textos, es fa difícil albirar el marge de millora, com podria ser un segon disc, de quina matèria estaria fet.  Però el que ja hi ha sobre la taula no és poca cosa. Dir que aquest àlbum ha estat una grata sorpresa no li fa justícia, decididament.