Que la universitat és una institució d'origen medieval i que, per tant, arrossega algunes inèrcies d'aquell període, és cosa ben sabuda. D'ençà que l'any 1872, Maria Elena Maseras es matriculara en la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona -tot convertint-se en la primera dona a accedir a estudis superiors- moltes coses han canviat per a les dones.
Avui la universitat està altament feminitzada: les dones representen el 56% de l'alumnat dels graus; el 54% dels màsters; i el 51% dels doctorats. A més, els estudis realitzats fins ara evidencien que són més aplicades que els homes, treuen millors qualificacions i presenten menor taxa d'abandonament dels estudis.
Tanmateix, algunes inèrcies persisteixen. Així ho posa de manifest l'informe '"El biaix de gènere en el reclutament, la promoció i la retenció del personal a les universitats", fet públic aquest dimecres per la Xarxa Vives d'Universitats. En ell s'analitza la presència i la situació de les dones en vint universitats de Catalunya, el País Valencià, les Illes i Andorra.
Segons l'informe, el 44% del professorat universitari és dona. Tanmateix, només el 30% de la recerca universitària és dirigida per dones. En concret, sols el 34 % dels grups de recerca compten amb una dona com a investigadora principal, percentatge que no assoleix els barems de paritat. Així mateix, les directores d'instituts i centres de recerca només representen un 24 % del total.
Només u de cada cinc rectors a les universitats és dona. Per cada degana, hi ha dos degans.
En relació amb la participació de dones en els càrrecs de gestió universitària, es constata el mateix que passa a totes les grans organitzacions de l'entorn: les dones estan menys presents que els homes en la majoria d'alts càrrecs així com en òrgans de govern: només 1 de cada 5 rectors a les universitats és dona. Igualment, per cada degana de facultat, hi ha 2 degans, i es dona la mateixa proporció en les direccions de departament. Amb tot, la comparativa amb la investigació anterior, datada de l'any 2017, indica que s'ha produït una millora en aquest àmbit.
"Després de més d'una dècada de desenvolupament de polítiques d'igualtat, les dades ens revelen que encara no és suficient. Hem de redoblar esforços amb programes específics i ens hem de dotar d'eines per corregir aquests greuges i dèficits", ha afirmat la presidenta de la Xarxa Vives i rectora de la Universitat Jaume I, Eva Alcón, durant la presentació de l'informe.
Més encara, Alcón ha destacat quins són els reptes en matèria d'igualtat per a les universitats: "atraure talent femení en totes les titulacions universitàries; facilitar la conciliació laboral i familiar; reduir la bretxa salarial; i també, esborrar el sostre de vidre que impedeix a les dones d'accedir a llocs de responsabilitat pública i a posicions de lideratge".
L'informe, dirigit per Anna Pérez-Quintana, de la Universitat de Vic · Universitat Central de Catalunya, i Inma Pastor-Gosálbez, de la Universitat Rovira i Virgili, també evidencia el manteniment de determinades inèrcies. En relació amb la tria d'estudis, persisteix la segregació per sexe en l'elecció dels estudis: les dones s'orienten cap a les Ciències Socials i Jurídiques, Salut, Arts i Humanitats, mentre que són minoria en Enginyeries i Arquitectura. Segons les autores, l'elecció d'estudis universitaris reafirma la segregació tradicional a les carreres i respon als rols i estereotips de gènere adquirits en el procés de socialització.
Pel que fa a les reduccions de jornada laboral per maternitat o paternitat, s'observa que les dones segueixen acollint-se de manera aclaparadora a aquesta mesura de conciliació per sobre dels homes, en l'actualitat.