Òrrius, localitat ubicada a l’interior del Maresme amb 890 habitants, s’ha erigit com a protagonista inesperat en el sisè aniversari del referèndum de l’1 d’octubre. A través d’una proposta ciutadana impulsada pel col·lectiu local Ò! República!, moltes altres entitats van presentar 2.000 signatures per a donar suport a la iniciativa plantejada per la plataforma esmentada, que és la de celebrar un nou referèndum en aquesta localitat aquest mateix diumenge, coincidint amb l’aniversari del que es va celebrar al 2017. La pregunta que respondran els veïns d’Òrrius és molt clara: “vol fer efectiva la declaració d’independència proclamada al Parlament de Catalunya el 27 d’octubre?”.
Xavier Masgrau (1956), alcalde del poble amb Junts –hi governa amb majoria absoluta–, explica que la proposta del referèndum no és nova, sinó que va ser plantejada també a l’executiu local anterior, liderat per Esquerra Republicana. L’Ajuntament actual, segons el seu relat, ha acceptat la iniciativa, tot i que la màxima institució municipal no vol liderar-la, sinó “acompanyar-la i donar-li visibilitat”.
“Allò de diumenge serà una cosa molt fàcil”, diu Masgrau: “farem una pregunta binària i la gent haurà de respondre sí o no”. Atesos els antecedents, preguntat per si tem patir represàlies, l’alcalde diu que “segurament les patiré, però jo no tinc por”. Al remat, segons ell, “estem donant veu al poble i posar les urnes no és un delicte”. En canvi, no descarta una acusació de desobediència o alguna mena de sanció administrativa. “Però no gastarem ni un cèntim d’euro del pressupost de l’Ajuntament, tot corre a càrrec d’entitats, de col·laboradors i de voluntaris”.
L’alcalde d’Òrrius va implicar-se en política el 2011, quan es va afiliar a Convergència. Dos anys abans, a vora 25 quilòmetres del seu poble, Arenys de Munt celebrava la primera consulta sobre la independència, que va ser igualment simbòlica però que va tindre una transcendència ben destacada. Masgrau recorda la seua participació en aquella jornada, quan va col·laborar amb l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Móra, avui també implicat en Junts, així com amb altres regidors independentistes.
Inevitablement, amb tots els matisos que calguen, la consulta d’aquest diumenge a Òrrius recorda la que es va realitzar 14 anys abans a Arenys de Munt, en tant que es pretén que siga un revulsiu per al moviment independentista. “A Arenys de Munt es va decidir deixar enrere els partits i unir-nos per un objectiu. Allò va ser el bressol de la consulta del 9-N” de 2014, “per tant també de l’1 d’octubre” de 2017, recorda Masgrau. “Ara, a Òrrius, participem en una consulta des de la màxima humilitat. Pensem que no pot tenir un recorregut ampli, però potser belluguem consciències en un moment en què el procés sembla mort, però si li donem aire potser comprovem que no ho està”.
La convocatòria, segons explica l’alcalde, ha deixat al marge els partits polítics com a organitzadors “perquè no sigui monopolitzada”. El mateix ha ocorregut amb la implicació d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que no figuren com a entitats que lideren la iniciativa després dels episodis de discrepàncies viscuts els últims anys. “Aquesta és una proposta del poble i que surt del poble. I tothom hi serà benvingut”, diu l’alcalde.
Pel que fa al seu partit, Junts, segons Masgrau li han ofert la “màxima col·laboració”, tot i que en un primer moment admet que part de la seua formació no va arribar a entendre perquè l’Ajuntament es desmarcava de la iniciativa, si estava governat per Junts. “Volíem que la consulta fos transversal, i si la monopolitzàvem molta gent l’hauria mirat amb altres ulls”, admet Masgrau. “Cal obrir el ventall i tornar a situar l’objectiu que tots compartim”.
