Els socis de l’Ateneu Barcelonès votaran les novel·les que optaran al Premi Crexells i un jurat de set persones elegirà el guanyador entre els sis títols més votats. El guardó que l’Ateneu lliura a la millor novel·la catalana de l’any combinarà així la participació dels ateneistes i la decisió final d’un jurat, que apostarà per obres que han «de durar en el temps», en paraules de l’escriptor Miquel de Palol, membre d’aquest jurat.
El fet que sigui un premi de crítica -a una obra ja publicada- és una singularitat que hauria de permetre una selecció independent d’estratègies comercials de les editorials, opina De Palol: «El sentit d’institucions com l’Ateneu és minimitzar els efectes anorreadors i gregaritzadors dels mecanismes del mercat. No pot ser que l’empresa passi per sobre de les idees», conclou el novel·lista -i guanyador del Crexells de 1989.
La mateixa intenció deu tenir una altra de les novetats en les bases del premi: que les obres aspirants al guardó puguin ser presentades per l’editorial o pels mateixos autors.
La Gemma Calvet, representant de la Junta de l’Ateneu que va presentar la renovació de les bases, va explicar que, per fomentar la participació dels socis en la votació, es farà per primera vegada una Setmana Crexells durant la qual les editorials i els autors podran fer presentacions i promoció de les obres candidates. La Setmana Crexells serà al març i les votacions al millor llibre del 2017 es faran al mateix Ateneu la setmana de Sant Jordi.
El jurat que després seleccionarà el guanyador entre els sis més votats estarà format per l’esmentat Miquel de Palol, la periodista cultural Valèria Gaillard, Rafael Argullol, Lluïsa Julià, Xavier Pla, Carme Riera i Enric Sòria.
El premi Crexells recorda la figura de Joan Crexells (1896-1926), estudiant de comerç, Filosofia i Dret a la Universitat de Barcelona, que després va ampliar els seus estudis en universitats de França, Anglaterra, Polònia i Alemanya, país des del qual va fer de corresponsal del diari La publicitat. Va traduir Plató i va introduir a Catalunya les teories del matemàtic i filòsof gal·les Bertrand Russell, amb les seves aplicacions en economia i estadística.
El llistat de guanyadors del Crexells revela la sintonia de l’Ateneu Barcelonès amb la cultura catalana, com també les vicissituds político-culturals del país. Atorgat des del 1928, entre els seus primers guanyadors hi ha Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor; L’hereu, de Prudenci Bertrana i Vida Privada, de Josep Maria de Sagarra. El 1932, i d’acord amb la Generalitat, el Crexells va esdevenir Premi Nacional de Novel·la. Entre els guanyadors Vals, de Francesc Trabal; Aloma, de Mercè Rodoreda, i, Francís de Cer de Noel Clarasó, el 1938. La dictadura franquista va marcar un parèntesi de més de 40 anys sense atorgar-se el premi, que l’Ateneu recuperà el 1982, any que guanyà Joan Perucho amb Les aventures del cavaller Kosmas.
En l’última època l’Ateneu va reconèixer la vàlua de novel·les com Pedra de tartera, de Maria Barbal; Camí de sirga, de Jesús Moncada; Senyoria, de Jaume Cabré; Dins el darrer blau, de Carme Riera; Borja Papa, de Joan F. Mira; Les confidències del comte de Buffon, de Martí Domínguez, o Jo confesso, del mateix Cabré.