El calendari polític marcat per Mariano Rajoy ha fixat el 17 de gener com a data per constituir el Parlament de Catalunya. L’extrema excepcionalitat que viu el país ha obligat les diverses formacions polítiques a fer reunions per fixar postures de cara a la primera sessió parlamentària després del 21D. De novetats, poques. Els partits han mantingut el seu discurs i no han dit res distint del que fins ara havien plantejat.
El consell nacional del PDeCAT ha servit també perquè Artur Mas fera el seu discurs de comiat com a president del partit. En la mateixa sessió, Carles Puigdemont ha comparegut per la via telemàtica, la mateixa per la qual vol ser investit, novament, com a president. Una alternativa que no serà fàcil, donat que un dia abans, el ministre espanyol de Cultura Iñigo Méndez de Vigo ja va amenaçar amb bloquejar aquesta possibilitat. Puigdemont ha respost demanant l’Estat que no continue amb el “frau democràtic” que suposaria, segons ell aquest impediment. D’aquesta manera, el candidat ha reconegut que hi ha la possibilitat que l’oposició política impedesca el seu nomenament recorrent “als despatxos”.
“La gent ha enviat un missatge molt clar”, ha destacat des de Bèlgica “Han votat progrés social i nacional”, i ha conclòs que “els drets dels ciutadans pesaran més que les prerrogatives del poder públic”.
El principal soci del PDeCAT, Esquerra Republicana, també ha celebrat el seu consell nacional. Amb voluntat decidida i declarada de nomenar president a Puigdemont, Marta Rovira ha convidat a tancar els acords el més ràpid possible perquè Catalunya i les seues institucions tornen a la normalitat pel que fa al funcionament.
Rovira s’ha referit a la ingerència del Govern espanyol “que té en el punt de mira l’escola i la sanitat”. Per justificar aquest argument, ha posat com a exemple el setge a TV3, i ha criticat que el PP es permeta governar Catalunya amb només quatre escons.
Com a novetat, l’actual màxima representant d’ERC – Oriol Junqueras és a la presó – ha convidat a “cercar aliances i explorar les fronteres de l’independentisme i seguir creixent”, unes paraules que alguns han interpretat com un gest als comuns que, entre més coses, han tancat la porta a treballar perquè Ciutadans es faça amb la presidència del Parlament.
Pel que fa a aquesta qüestió, Elisenda Alamany, número dos dels comuns, ha justificat la decisió. “No entrarem en el joc d’una força política (Ciutadans) que es fa servir de la repressió. Alhora, però, també ha criticat l’estratègia dels dos partits independentistes més votats de voler investir Puigdemont siga com siga. Tot i reconèixer que els diputats presos i els exiliats haurien d’estar a Catalunya treballant amb normalitat, “les decisions s’han de prendre pel bé del país”. “Una investidura telemàtica és una reinterpretació creativa”, ha dit, “però no aturaria el 155” ni la ingerència del Tribunal Constitucional. Amb l’objectiu d’acabar amb la intervenció estatal sobre les institucions catalanes, Alamany ha exigit “no iniciar una legislatura amb anomalies democràtiques”.
Tot això el mateix dia que des de Madrid Pablo Iglesias ha fet autocrítica pels “dolents” resultats dels comuns el 21D. En el consell ciutadà estatal i al costat d’Irene Montero i de Pablo Echenique, el líder dels morats ha qüestionat l’estratègia dels comuns. Això, segons el mateix Iglesias, hauria suposat un distanciament de molts ciutadans espanyols. Alhora, també ha lamentat que “els discursos que els eren efectius fa uns anys avui no funcionen”, tot i que continua apostant per la plurinacionalitat, un concepte que, ha assenyalat, també és aplicable a Catalunya. Segons Iglesias, el seu partit ha de fer visible “que l’habitatge, la salut, l’educació, els drets socials i l’emancipació de la dona són els eixos de la nostra essència i els del canvi polític a Espanya”.
Pel que fa a la CUP, des de Malgrat de Mar (Maresme) han volgut sumar-se per establir la majoria independentista al Parlament, sempre i quan els objectius siguen “en termes d’acció republicana i no d’autonomisme”, ha dit Núria Gibert, portaveu de la formació. La CUP també ha rebutjat l’oferiment d’ERC d’adquirir un escó per poder formar grup parlamentari. Aquesta resposta s’explica el fet que la CUP no vol mantenir la governabilitat, sinó exigir que es continue implementant la república.
Entre les veus més irascibles del dia hi ha les paraules de Fernando de Páramo, de Ciutadans, que ha insistit que el seu partit ha estat el guanyador de les eleccions i que “l’independentisme no té majoria social i ha estat un fracàs”. També ha criticat els comuns per no donar el vistiplau que C’s opte a la presidència del Parlament, i els ha demanat “que rectifiquen”.
Per la seua part, l’Assemblea Nacional Catalana també s’ha pronunciat per dir que “els qui han sortit escollits diputats han de poder exercir el seu càrrec, malgrat que estiguin injustament empresonats”. L’ANC que ha aprovat un nou full de ruta, ha reconegut a través del seu vicepresident, Agustí Alcoberro, que “el camí serà llarg i difícil”.
Les cartes estan mostrades i les intencions de les forces que sumen majoria parlamentària seran boicotades des del Govern espanyol, tal com han anunciat. Tot apunta que fins el mateix dimecres no es coneixerà la fórmula per desencallar aquesta situació.