PDeCAT

Artur Mas fa un altre pas al costat 'per obrir pas a nous lideratges'

La decisió arriba enmig de les negociacions per formar govern.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'expectació a la seu del PDeCAT ha acabat deixant fora càmeres per la falta d'espai. Acompanyat de Francesc Homs i Marta Pascal i amb posat seriós, Artur Mas entrava a la sala de premsa per comparèixer davant els mitjans per confirmar el que ja era voxpopuli: deixa la presidència del PDeCAT. "Fa mesos que ho tinc pensat, i abans de l'estiu ja ho sabia Carles Puigdemont", ha assegurat Mas. L'ex-president sosté que aquesta ha estat una decisió meditada que no ha volgut fer pública fins l'inici del curs polític.

Mas recorda que, dos anys abans, precisament el 9 de gener de 2016, va fer un altre pas al costat quan els anticapitalistes de la CUP van oposar-se a la seva investidura com a president. Ha considerat que la marca Junts per Catalunya ha fet un "bon resultat" i que és, també, un bon punt de partida amb què eixamplar la base del PDeCAT. Per a ell, la nova marca requereix nous lideratges.

Com a segona raó, Artur Mas ha adduït el calendari judicial que haurà d'afrontar els propers mesos, quelcom que inclou la previsible ratificació de la condemna pel seu paper en la consulta del 9 de novembre per part del Tribunal Constitucional espanyol, que l'inhabilitarà per ocupar qualsevol càrrec públic. Una situació que s'afegeix a la citació que acaba de rebre del Tribunal Suprem, que el considera part de la causa contra el referèndum del proppassat 1 d'octubre. 

L'ex-president ha insistit molt en el fet que no es considerés aquesta dimissió un toc d'atenció a Carles Puigdemont i ha reivindicat la seva marxa com una forma de fer créixer la formació que deixa. Ha afegit però, que l'independentisme continua sense disposar d'una majoria de vots. Mas ha insistit molt a destacar que no té cap enfrontament amb Carles Puigdemont ni amb Junts per Catalunya. Ha puntualitzat, però, que sempre ha donat la seva opinió a Puigdemont de tot plegat. A la pregunta de "quina és aquesta opinió" ha preferit no respondre.

Sentència del ‘Cas Palau’ a la vista

La dimissió de l’ex-president arriba a escassos sis dies de la publicació de la sentència del cas Palau, un procés que ha apuntat la possibilitat que la extingida Convergència s’hagués finançat de forma fraudulenta a través de la institució del Palau de la Músics. A la ronda de declaracions, tant l’antiga directora financera, Gemma Montull, com el que presidí l’entitat, Fèlix Millet, van acusar el partit de rebre milions d’euros de manera il·legal quan Artur Mas el liderava.

Durant la seva compareixença, ell mateix ha reconegut que la seva marxa es podia vincular a aquest fer, però no limita el perjudici al procés en qüestió, sinó a les sensacions que han desfermat les declaracions de Jordi Pujol el juliol de 2014, quan reconegué disposar de diners a l'estranger de manera irregular. Unes afirmacions que acabarien amb el partit, dit pel propi Mas durant la roda de premsa. 

Malgrat que Artur Mas sempre ha sostingut la innocència de la seva antiga formació, el fiscal anticorrupció, Emilio Sánchez Ulled, considera provat que Ferrovial va pagar 6,6 milions en concepte de comissions a CDC per obra pública adjudicada durant l’últim govern de Jordi Pujol. Sánchez Ulled titllà “d’embull criminal” la trama constatada.

A l’espera de conèixer el redactat final de la resolució, queda per a la posteritat la conversa entre Artur Mas i Lluís Penafreta, qui mediava per organitzar una trobada amb “un tio controvertit” de Terrassa i li suggeria que hi fos l’ex-conseller de Justícia, Germà Gordó. L’ara líder de Nova Convergència, Gordó, va apartar-se de Junts pel Sí, coalició amb la qual va obtenir un escó, quan el TSJC va obrir investigació en contra seva per tràfic d’influències sense renunciar a l’escó.

Malgrat tot, Mas ha reivindicat, un cop més, que no hi ha elements provatoris que l'impliquin com a investigat i s'ha considerat víctima de l'herència del partits dels 90.

Desavinences amb la llista de Puigdemont

Els dies anteriors a les eleccions del passat 21 de desembre diversos mitjans com NacióDigital referien la relació bilateral establerta entre l’entorn afí a Carles Puigdemont i el PDeCAT. Fonts citades per aquest mitjà mostraven el malestar de part de la militància neoconvergent pel fet que fos l’equip d’Elsa Artadi, Josep Rius i Albert Batet, el qui dugué la veu cantant a la confecció de la llista. Els demòcrates europeus haurien tingut un paper menor en la definició de la candidatura, tot i que Artur Mas s'ha entestat a negar l'encert d'aquestes interpretacions.

Altres capçaleres han anat més enllà i han situat el conflicte entre dues sensibilitats: una d’inequívocament independentista, que representaria Carles Puigdemont; i una de més moderada, on s’hi ubicaria Artur Mas, que recentment havia manifestat els seus dubtes pel que fa a la viabilitat de la secessió en aquest moment, ateses les circumstàncies. Al capdavant de la pugna hi serien Elsa Artadi i Marta Pascal, representant, respectivament, un i altre bàndol. Una confrontació que ell ha desmentit.

Una carrera estroncada

Artur Mas iniciava la seva carrera política en les eleccions municipals de 1987 a la candidatura de CiU per Barcelona després d'haver ocupat càrrecs en diversos departaments de la Generalitat. A l'agrupació política de la capital catalana hi va exercir de portaveu d'afers econòmics, del grup municipal i la seva presidència. El 1995 ocuparia un escó com a diputat al Parlament.

A la Generalitat ocupà els càrrecs de conseller de Política Territorial i Obres Públiques i, posteriorment, la cartera d'Economia i Finances. El 2001 fou l'any en què va fer el salt a la primera línia rellevant Jordi Pujol al capdavant de Convergència. Però entre 2003 i 2010 Mas es va haver d'acontentar amb liderar l'oposició, ja que no fou fins passada la primera dècada del 2000 que assoliria la presidència del govern català. Però el seu primer mandat no duraria massa: dos anys després d'assolir el poder CiU convocaria eleccions -les primeres amb vocació plebiscitària- i s'hi presentaria amb un programa marcadament sobiranista.

Van ser anys difícils per al partit. Amb el debat independentista molt present les enquestes començaven a donar a ERC una posició de lideratge respecte a CiU. La remor de fons del cas Palau, la consulta independentista del 9 de novembre de 2014 i les tensions internes dins la federació nacionalista acabarien amb la sortida de l'ara desapareguda Unió Democràtica de Catalunya (UDC). La seva figura se n'acabaria ressentint. Quan la coalició independentista de Junts pel Sí guanyà les eleccions del 27 de setembre de 2015, la pressió de la CUP va obligar Mas a fer un pas al costat el gener de 2016, ara fa dos anys: a aquesta decisió li seguiria la dissolució de CDC en favor de l'actual PDeCAT.

A la compareixença, Mas ha reivindicat el seu llegat: cinc victòries electorals consecutives des de 2003 fins a 2015, tot i que només va poder governar en dues legislatures. Sota el seu lideratge, Convergència va dirigir les quatre diputacions catalanes. L'ex-president català també ha  subratllat que el 2007 se situava el dret de decidir com un dels eixos definitoris del partit i va contribuir a bastir l'estatut amb el PSC. Segons ell, el 2010 trobà una administració "en ruïnes" heretada pels dos tripartits, a compte de prendre decisions "doloroses" que, ha dit, feren possible el sanejament de l'economia del país.

Des del juliol de 2016, Artur Mas ocupava la presidència del PDeCAT. Preguntat pel seu futur polític, Mas no té cap dubte que seguirà vinculat al partit. Més endavant, però, "mai no se sap". D'aquesta manera, no ha tancat la porta a tornar a ocupar llocs de rellevància política. Diuen que els vells rockers mai no moren. Veurem si Artur Mas continua formant part d'aquesta espècie.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.