Dimarts passat els diputats dels Congrés espanyol vivien una jornada diferent. Per primera vegada Ses Senyories podien usar a la Cambra Baixa les llengües diferents del castellà que són oficials als seus respectius territoris, és a dir el català, basc, gallec, occità de la Vall d'Aran, aragonès i asturià. Fins ara mai s’havia assolit, tot i que de forma recurrent les formacions nacionalistes i, més tard, sobiranistes així ho havien reclamat. Amb una raó o excusa o una altra mai la Mesa del Congrés havia permès aquesta normalització de les llengües oficials diferents a la castellana. Ha estat la necessitat del PSOE de pactar la investidura de Pedro Sánchez amb els sobiranistes la que ha impulsat el canvi. I també ha ajudat el fet que la Mesa del Congrés sigui ara presidida per Francina Armengol, una socialista que sempre s’ha mostrat favorable a una canvi en la concepció d’Espanya per fer l’Estat molt més federal i respectuós amb les diferents identitats que hi conviuen.
Satisfacció. La novetat ha generat nombrosos polèmiques, sobretot creades des de la dreta. Com era previsible, en el moment de posar-se en pràctica, els representants del grup ultradretà Vox protestaren enèrgicament i feren un acte simbòlic de crítica quan deixaren els pinganillos sobre l’escó del president Pedro Sánchez. Més enllà d’això, la sessió es va desenvolupar amb normalitat i entre la satisfacció majoritària.
Especialment satisfet es va mostrar el diputat de Sumar Més per Balears, Vicenç Vidal, que va voler saludar -segons informava el dBalears.cat- el canvi definint-lo com una fita «extraordinària» que suposa «una victòria de la diversitat lingüística contra l'Espanya més fosca, monolítica i retrògrada». El diputat balear asseverà que ara el Congrés s'assembla «una mica més a la ciutadania que pretén representar». Així mateix, Vidal recordà que el PSOE i el PSIB, «que ara fan bandera de la causa de les llengües dels pobles de l'Estat espanyol», no sempre s’han comportat d’aquesta manera , no debades «s'han passat dècades ignorant referències internacionals com la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries del Consell d'Europa», i recordà que el juny de 2022 PSOE, PP i Vox varen votar en contra de l'ús de les llengües minoritzades al Congrés.
La seva cap de files, Yolanda Díaz, també es congratulà del canvi però advertí que ella seguirà emprant el castellà en el Congrés «sóc la vicepresidenta del Govern espanyol i per respecte». No explicà en què consisteix la relació entre la vicepresidència i l'espanyol ni, tampoc, el seu concepte de respecte ni en relació a què o qui l'emprava, però reiterà en dues ocasions -el dimecres passat- davant els micròfons de Catalunya Ràdio que usaria sempre el castellà.
Díaz assegurà en aquesta ràdio que només parlaria en gallec, la seva llengua materna, si algun diputat la interpel·lés en aquest idioma. Si no, en espanyol: «M'expressaré en castellà perquè soc la vicepresidenta del Govern espanyol», insistí. En ser demanada pel presentador sobre si una vicepresidenta no pot expressar-se en les altres llengües oficials, diferents del castellà, Díaz contestà que «sí, per suposat» però que ella ho farà en castellà «per respecte».