Són les 23.12 de dimarts quan en el cel de Nules esclata el tercer coet. Bastardo surt de la caixa metàl·lica on ha estat confinat tota la vesprada. És un animal mulat d'uns 500 quilos i bona planta. Al llom, el número 43 serigrafiat a la pell. L'eixida és ràpida i en un tres i no res, tibat per la soga que té a la base de les banyes, l'animal es veu immobilitzat contra el piló que hi ha enmig de la placeta de l'Assutzena. Cal posar-li els ferros tan ràpidament com siga possible, un a cada banya. Una gernació s'amuntega al voltant de l'animal, que culeja per tractar d'escapolir-se'n.
L'embolada és ràpida i, en a penes un minut, al voltant del piló només queden una xica que s'encarrega de tallar la corda i el 'rabero', el jove que li prem de la cua. Quan, a la fi es veu alliberat de la soga, Bastardo s'estremeix i mira d'alliberar-se de les boles de foc i d'aquella cosa que té enganxada a la cua. Quan el 'rabero' el deixa anar tota la plaça esclafeix en un aplaudiment. L'animal fuig de l'escena, cames ajudeu-me.
És dimarts, 12 de setembre, i tot i que a l'endemà és dia feiner, al barri de Sant Xotxim de Nules hi ha bona cosa de públic. Els bous formen part consubstancial del calendari festiu d'aquesta municipi de la Plana Baixa. N'hi ha per les festes patronals dedicades a Sant Bartomeu (agost) i a la Soledat (octubre); per les de Sant Joan (juny), el Salvador (per diumenge de Rams), les Festes de la Platja i Sant Xotxim. Aquesta mateixa vesprada, un esclafit humit ha colpejat el municipi, però el bou embolat previst al programa de festes ha seguit endavant. Com també les vaques embolades que hi haurà a continuació.
Els actes taurins són el pal de paller del calendari festiu de molts municipis. I el bou embolat, la cirereta del pastís.
Bou, bou i bou. És el pal de paller del calendari festiu en molts municipis del País Valencià. I el bou embolat, la cirereta del pastís. Al Camp de Túria, a la Marina, al Camp de Morvedre, la Plana Alta, al Baix i Alt Maestrat i molt especialment a la Plana Baixa i alguns municipis de l'Horta, nit de festes és sinònim de bou embolat. Només cal rastrejar els programes de festes: d'agost a setembre és difícil trobar un dia en que, en algun municipi valencià, no hi haja una mostra d'aquesta controvertida pràctica. Aquesta nit, a Albalat dels Sorells, Albuixech, Algar del Palància i Caudiel en tindran. A Betxí (Plana Baixa) i Bonrepós i Mirabell serà festa grossa: tres en una sola nit. Tres bous, tres.
La victòria carpesana
És, però, a Carpesa on aquesta nit estaran fixades totes les mirades del lobby embolador. Perquè en aquesta pedania de València aquesta nit la penya taurina el Carpesano ha organitzat l'embolada de tres bous. Des de l'any 2016 que no se'n celebraven, d'embolades. Aquell any, l'Ajuntament de València, comandat per Joan Ribó, va prohibir la celebració d'aquest tipus d'esdeveniments en tot el seu terme municipal, com també el bou amb corda. El veto va afectar, a més de Carpesa, Massarojos, Benifaraig i Borbotó.
L'any 2022, al País Valencià es celebraren 1.457 bous embolats.
A principis de setembre, el govern municipal de la capital valenciana, ara sota el comandament de la popular María José Català, va alçar la prohibició. Per als taurins, la solta i embolada dels tres bous d'aquesta nit (dos de la ramaderia de Fernando Machancoses i un de Gerardo Gamón) representa una gran victòria. És, també, el símbol del nou temps polític.
«Guanya la llibertat d'un poble o d'un col·lectiu veïnal per poder organitzar unes activitats totalment regulades per un decret autonòmic. A colp autoritari i des des de l'abús de poder polític, i en base a unes ideologies o formes de pensar es va prohibir una pràctica molt arrelada», valora José Vicente Eixarch, qui, fins l'any passat, va ser president de la Unió d'Emboladors, un lobby nascut l'any 2016.
Més enllà del cas de les pedanies de València, aquest rituals mantenen molt bona salut. L'any 2022, a tot el territori valencià es celebraren 1.457 bous embolats. Només de vaquetes i bou de corro se'n programaren més. Castelló, amb 832 bous embolats, fou la demarcació on més s'hi celebraren, per bé que València no hi queda arrere, amb 603. El País Valencià és el santuari dels emboladors. Al sud de Catalunya, l'afició resisteix circumscrita a les Terres de l'Ebre.Amposta acull, de fet, anualment, un concurs 'nacional' d'emboladors. Els concursos, per als aficionats, són festa grossa, sobretot si qui embola són la colla de Joanot, de Turís, o Ximo el Xato, de Puçol. Es valora la rapidesa, però també l'execució i la coordinació de l'equip, com si d'un canvi de boxes de la Formula 1 es tractara.
Una flama que no s'apaga
La capacitat de resistir el pas del temps i la modernització de la societat demostrada pels bous embolats és a prova de bomba. Es va prohibir el llançament de la cabra dels del campanar o la decapitació manual de la gallina que es celebrava en molts pobles fins la dècada dels vuitanta. Fa més d'una dècada que es va prohibir llançar-li xicotetes fletxes al bou de Coria. Des de l'any passat, el polèmic bou de la Vega no es pot matar en l'espai públic.
Yolanda Morales (Pacma): "Reclamem als polítics actes festius alternatius que no comporten patiment animal".
I tanmateix, la tradició del bou embolat continua viva i ben viva. L'afició per aquest ritual en el qual es capllaça i s'immobilitza l'animal i se li obliga a passejar les seues banyes enceses gaudeix d'una salut immillorable. De vídeos que mostren la brutalitat d'aquest ritual se'n poden trobar ben sovint: animalons que bramen desesperats mentre són bloquejats en els pilons; bous que s'ensopeguen amb la corda; animals que no encaixen correctament al piló i viuen situacions d'estrès insuportables; ferros que malmeten les banyes; la cara del bou plena de la pasta viscosa que supura la bola de foc...
Moltes d'aquestes imatges conformen el vídeo amb què Pacma promociona una campanya de recollida de signatures a favor de la prohibició del bou embolat. L'han feta coincidir amb una manifestació que es celebrarà al voltant de Las Ventas, a Madrid, aquest dissabte per la vesprada on demanaran l'abolició de la tauromàquia. Prop de 35.000 persones han signat la petició. "El bou embolat és la forma més cruel i violenta que adopta la festa taurina", explica Yolanda Morales, portaveu del partit animalista, qui reclama als polítics "valor" per prohibir una tradició "basada en el maltractament animal". "Entenem que en molts territoris els bous són espais de socialització, sobretot en l'etapa festiva, però cal buscar alternatives que no comporten el patiment d'animals", afegeix Morales.
"El bou embolat, tal i com es celebra ara, no té res a veure amb el bou embolat de fa vint anys. Òbviament que el fet d'immobilitzar un animal li genera patiment, perquè actues contra la seua voluntat, però ara hi ha unes normes que minimitzen l'impacte negatiu sobre l'animal. Fa vint anys sí que hi havia barbaritats", assegura José Vicente Eixarch, en nom de la Unió d'Emboladors.
Els propis emboladors van llançar fa uns anys un manual on es parla del "respecte" a l'animal. Estipula, per exemple, que la distància entre la bola i l'inici del ferratge ha de ser de 15 centímetres i que a sota de la bola ha de hi haver un plateret que evite que les substàncies que regalimen de la bola vagen a parar a l'animal. El manual, tanmateix, només fa recomanacions; no obliga. I la supervisió es fa, sempre, pels propis participants. "Som els primers interessats en el benestar dels animals -defensen des de la Unió d'Emboladors-. Es posa el focus en els xicotets incidents que passen molt de tant en tant, i que lamentem; però en el gruix dels actes, tot ix bé".
Paraula de veterinari
Com es mesura el patiment d'un animal? Es pot analitzar el comportament animal amb paràmetres humans? L'Associació de Veterinaris Abolicionistes i del Maltractament Animal va realitzar fa sis anys un extens informe on descrivia els efectes que tenia, per a un bou, que l'embolaren. El document explicita tot un seguit d'efectes que es donen al llarg d'un festeig. Així, durant l'embolada i després d'aquesta els animals manifesten estrès, ansietat, por i angoixa, i, consegüentment, respiració accelerada o obertures desmesurades del globus ocular. Encara en el plànol físic, els veterinaris documenten acidosis metabòlica, això és, una baixada del pH en la seua sang i teixits a causa de l'exercici físic que ha de realitzar, així com lesions muscular de tot tipus.
«Tot
Veterinaris contra el Maltractament Animal: "El bou embolat és un dels exemples més cruels de tortura animal"
i que als bous embolats no se'ls provoquen ferides, podem dir que els danys musculars, el patiment respiratori en forma d'hipòxia i l'estrès són molt similars als que pateixen els animals en una lídia clàssica», conclou l'informe de l'Associació de Veterinaris Abolicionistes i del Maltractament Animal. I afegeix: «l'intens patiment tant físic com emocional que pateixen els bous durant els espectacles descrits en aquest informe ens fan classificar a aquests com un dels més cruels exemples de tortura animal institucionalitzada en el nostre país, èticament inacceptable des de qualsevol punt de vista».
«L'única raó de ser d'un bou brau és la ser torejat. Si existeixen, si se'ls alimenta durant 4 o 5 anys i se li tenen totes les cures veterinàries, és per eixir a la plaça o al carrer. Les persones, en la nostra feina, també patim estrès o lesions, pels qui treballem amb el cos, com ara els agricultors», raona, a mode de justificació, Jose Vicente Eixarch.
L'adhesió que, al País Valencià, continua generant aquest ritual d'acarnissament contra els animals és inqüestionable. Tot i la major conscienciació generalitzada en la societat a propòsit dels drets dels animals, aquesta pràctica continua gaudint de molt suport social -i també institucional i econòmic, caldria afegir-. A tot el País Valencià hi ha prop d'una seixantena de quadrilles d'emboladors i les places dels pobles s'omplen a cada convocatòria.
Més enllà de la pràctica en si mateixa, ha esdevingut un eix vertebrador de la identitat de moltes colles d'amics i també un element cardinal de socialització festiva en molts municipis. Fins i tot les dones, habitualment bandejades d'uns actes on es promovia i es promou un tipus molt determinat de masculinitat, s'hi han incorporat tímidament. Es va veure el cap de setmana passat a Vila-real, aquesta setmana a Nules i es tornarà a visibilitzar aquest dissabte a Carpesa, després de set anys de prohibició. Perquè per al lobby bouer, aquesta nit és festa grossa i ben grossa.