Els socis del Botànic tenen una relació positiva; els de l’Ajuntament de València, regular, i a l’Ajuntament d’Alacant era tan dolenta que ja han partit peres. El pacte de Castelló com es troba?
—Millor que el Botànic. Mantenim una relació molt bona. Pot haver-hi alguna fricció puntual fruit d’algun malentès o d’alguna diferència de criteri —sovint entre persones del mateix partit— però no es respira tensió, en absolut. Tenim un full de ruta molt clar, que és el Pacte del Grau, dins del qual cada regidor té autonomia plena per marcar les seues polítiques.
—No obstant això, fa l’efecte que Castelló en Moviment s’ha mostrat més exigent que Podem amb els altres dos socis del Botànic i que València en Comú al cap i casal.
—Van quedar-se fora del Govern municipal per voluntat pròpia. Donar suport extern és una mica estrany, a la ciutat de Castelló no havia passat mai. Trobar el teu espai en aquesta situació resulta molt complex. Al marge de les discrepàncies polítiques que es perceben als plenaris, mantinc una relació magnífica amb els seus quatre regidors.
—Troba a faltar Enric Nomdedéu, que el setembre de 2016 va deixar la vicealcaldia i va emigrar a la secretaria autonòmica d’Ocupació, o viu millor sense ell?
«Trobe a faltar moltíssim Enric Nomdedéu, ens miràvem als ulls i sabíem què requeria cada moment»
—Jo el trobe a faltar moltíssim. Moltíssim. La relació amb Enric ve de fa molts anys, vam entrar en política en el mateix moment —ell ací, a l’Ajuntament, i jo a les Corts valencianes— i els quatre anys que vam conviure a l’oposició, per estratègia comuna, vam haver de negociar moltes iniciatives. Tenia un fons d’armari de coneixements sobre l’Ajuntament de Castelló que anaven molt més enllà dels meus i dels de la majoria de regidors. La meua relació amb ell era molt franca: ens miràvem als ulls i ja sabíem què requeria aquell moment polític determinat. Aquesta complicitat política és clau a l’hora de gestionar una ciutat.
—Després de 24 anys ininterromputs de governs del PP, alguna gent va dipositar moltes esperances en el canvi polític. En què s’ha traduït?
—No es perceben grans canvis perquè les coses no es poden fer de la nit al dia. No pots tenir un Castelló d’una manera i fer-ne un de totalment diferent en dos anys. No pots fer un Tòquio, un Nova York, una Sevilla o una Barcelona, això és impossible, però sí que hem fet alguns canvis. Alguns haurien desitjat que aquests canvis foren més radicals, i alguns altres, que no haguérem canviat res. Malgrat tot, hem introduït mecanismes de transparència en tots els àmbits, especialment en el de la festa, que era molt opac. També hi ha una normalitat en l’actuació dels regidors, que caminen pel carrer com la resta de gent. Pots veure l’alcaldessa caminant i comprant com qualsevol veí o veïna, sense cap guardaespatlles. La gent m’ho diu: ara hi ha molta més normalitat.
—Els alcaldes anteriors no anaven de compres?
—No sé si anaven de compres o no. Només sé que algú d’ells enviava el cotxe oficial a la tintoreria perquè li recollira els vestits. Ara prima l’austeritat, el cotxe oficial només s’utilitza quan realment és necessari.
—Regeneració ètica a banda, quins aspectes de gestió destacaria?
—A Castelló no hem apujat cap impost. En funció de la persona, o se’ls han congelat o se’ls han rebaixat. És cert que hem incrementat una mica l’IBI d’empreses com BP, Iberdrola o UVE, que obtenen grans ingressos: a penes 50.000 euros, que amb relació a un pressupost de 175 milions d’euros, pràcticament no significa res. En general, però, hem rebaixat el percentatge de l’IBI, la taxa d’ocupació de la via pública, hem convertit la del fem en una taxa progressiva, gràcies a la qual les famílies amb menys recursos només han de pagar 16 euros a l’any. A més, hem recuperat el 30% d’inversió en neteja dels carrers que l’anterior govern havia retallat i que afectava, sobretot, els barris perifèrics. També hem renovat tots els col·legis públics de la ciutat, el manteniment dels quals correspon als ajuntaments; la primera carta que vaig enviar com a alcaldessa va ser als directors dels col·legis, per conèixer les seues necessitats. Hem presentat la part estructural del nou PGOU, que proporcionarà seguretat jurídica i deixarà de costat les normes transitòries que ens guiaven fins ara. I hem aconseguit 20,2 milions de fons europeus EDUSI, una quantitat que no s’havia aconseguit mai. Estem dedicant-nos a ordenar la casa, no a expandir-la. Aquesta és la filosofia del mandat.
—Es podrà aprovar el PGOU amb el consens de tots els partits?
—Confie que hi haja altesa de mires i que tothom tinga clar que el planejament urbanístic va més enllà d’un mandat i dels partits polítics. Es tracta del disseny de la casa on vivim tots i totes.
—Els veïns del Grau, un dels entorns més degradats i on van signar el pacte, han notat el canvi de govern?
—Un dels projectes que vam presentar per a l’obtenció de fons europeus va ser Grau Xarxa Oberta, que després va passar a dir-se Grau Xarxa Blue. És una aposta per la millora urbana i la formació. Al Grau, situat entre el port i un polígon industrial, hi conviuen 59 nacionalitats. A la part nord disposa d’unes platges estupendes; volem millorar el passeig marítim i ja hem recuperat l’última gran obra del Partit Socialista amb Daniel Gozalbo: el Planetari, que duia 24 anys en l’oblit.
—Al cap de poc d’arribar al càrrec va afirmar que “Castelló és la primera ciutat d’Espanya que tanca el cercle dels desnonaments”, però continuen havent-n’hi.
—No vaig dir que acabaria els desnonaments, perquè no està al meu abast, sinó que havíem tancat el cercle, és a dir, que l’Ajuntament, amb els diversos actors implicats, hi donara una resposta quan s’iniciara el procediment judicial que dona pas al desnonament. Tenim un acord amb els juristes pel qual ens assessora en temes hipotecaris; vam fer un conveni amb l’Audiència provincial perquè les persones afectades reberen informació sobre on havien d’acudir una vegada foren desnonats; vam acordar amb Iberdrola, Gas Natural i Facsa que no hi hauria cap tall de subministrament sense que l’Ajuntament en tinguera constància prèvia, per si de cas es tractava de persones en risc d’exclusió... Ens ha fallat l’última part del procés: la vivenda.
—Per què ha fallat?
—D’una banda, ens hem trobat 200 habitatges que eren un autèntic desastre i que no sempre eren en les mans que tocava. Fins i tot hem detectat alguna família que residia a Saragossa i feia servir la vivenda com a residència d’estiu. Gent que l’havia llogada i rellogada, gent que no es mereixia estar-hi o que les havien convertides en pallers. Posar-hi ordre ens ha costat molt de temps. La Generalitat també ens va dir que rehabilitaria una sèrie de vivendes seues, però per la situació financera que travessa, encara no ho ha pogut fer. Amb els bancs, ací, també hem tingut converses molt positives, però Madrid queda lluny i alguns compromisos no s’han pogut materialitzar. Sort que hem arribat a convenis amb organitzacions com la Creu Roja i Hermanitas de la Caridad per tal de disposar de vivendes pont. A Castelló ningú no s’ha quedat al carrer per un desnonament. Ningú.
—Han creat l’Oficina de l’Habitatge, en què treballa una sola persona.
—Tenim com a ministre un senyor, anomenat Cristóbal Montoro, que no ens deixa traure places de funcionari que ultrapassen la taxa de reposició. De moment, l’Oficina dona informació sobre les ajudes a la vivenda de l’Ajuntament i la Generalitat, i recopila els casos de precarietat extrema.
—La interlocució amb la Generalitat és bona? Depèn del color polític de cada Conselleria?
«El tracte que mantinc amb els consellers de Compromís és excel·lent, fins i tot millor que amb els del meu partit»
—Jo tinc molt bona relació amb totes les conselleries. La Generalitat ha saldat el deute de 8,8 milions d’euros que arrossegava amb la nostra ciutat; ara tan sols ens deuen 16.000 euros. El tracte que mantinc amb els consellers de Compromís és excel·lent, fins i tot millor que amb els del meu partit [riu]: amb Elena Cebrián ens duem la mar de bé, Vicent Marzà posa en valor tot allò que fem ací; amb Rafa Climent hem aconseguit que les polítiques d’ocupació passen d’un milió a 4,6 milions, i amb Mónica Oltra, amb qui vaig coincidir a les Corts valencianes, la relació és magnífica.
—La titular de Sanitat, Carmen Montón, va denunciar un forat de vora 30 milions a l’Hospital Provincial de Castelló, però la investigació duta a terme no ha detectat irregularitats. Vostè forma part del patronat. Què n’opina?
—Tothom sap quin era el modus operandi de Carlos Fabra, veritat que sí? Trobe que és l’únic regidor de la província que ha estat empresonat. No sé si algú ha amagat informació o no, però si la consellera tenia dubtes, de segur que eren uns dubtes fonamentats. Cal acatar allò que diga la justícia, però tots sabem com es feien les coses ací.
—Se’n penedeix, d’haver designat Juan Ángel Lafuente com a responsable de l’Oficina de Planificació Econòmica? Va generar el cas Lafuente i finalment va haver de rellevar-lo.
—No hi ha cas Lafuente. Hi ha el cas Fabra, el cas Gürtel, el cas Ivex... Ací ningú no s’ha endut fons públics, no hi ha hagut malversació ni cap altra irregularitat. Darrere dels casos hi ha delictes, i ací, no n’hi ha hagut cap. No va ser corrupció, sinó una comissió de serveis legal, que va guanyar Lafuente: blanc i en botella. Era el número 8 de la llista del PSOE, però només vam traure 7 regidors i va continuar a la universitat. Ni ell ni jo ni ningú no esperàvem que cap regidor dimitira.
—Però el gener de 2016 va dimitir l’edil de Festes, Carmen Oliver.
—Sí, va ser complement inesperat, i en aquell moment ell estava fent una estada universitària a França. Un any més tard, quan pense que és la persona idònia per ocupar aquesta oficina, ja havia conclòs aquella estada. M’han acusat d’endollisme, però en una comissió de serveis —de sis mesos només!— no hi ha endollisme possible. Venia a posar l’oficina en marxa i a retornar a la Universitat. Sent professor titular com és, de cap manera no aspirava a ocupar-hi plaça fixa.
—Va decebre-la, per tant, que tant l’oposició com els socis de govern li exigiren la destitució?
—Quan les diverses regidories han designat els càrrecs interns o han convocat comissions de serveis, no m’hi he capficat. Han gaudit d’autonomia plena, com jo em pensava que en tenia dins de l’àrea d’alcaldia. A algú li passa pel cap que el director de l’Oficina Econòmica de La Moncloa no siga una persona de la confiança plena de Mariano Rajoy? El director de l’Institut Valencià de Finances no és una persona de la confiança de Ximo Puig? Jo creia que la persona que havia de gestionar els fons europeus i elaborar la projecció econòmica havia de ser de la meua confiança.
—Passem a un altre tema que ha generat debat: els festejos taurins. A València, l’alcalde ha suprimit aquells en què es maltracta l’animal, com ara el bou embolat. Vostè farà igual al Grau, on també se’n celebren?
«Dels bous que es maten a Castelló viuen moltes famílies d’Andalusia i Extremadura»
—No. Castelló té una idiosincràsia diferent de la de València. En alguns municipis de la província es maten més bous que a la plaça de Las Ventas de Madrid. Li puc assegurar que, dels bous que es maten a Castelló, viuen moltes famílies d’Andalusia i Extremadura. M’agrade o no m’agrade, estem parlant de tradicions. Abans de suprimir-les, caldria demostrar que, efectivament, hi ha maltracte animal. I que conste que no estic a favor del maltracte animal.
—El bou embolat no ho és?
—Jo no hi entenc. Vostè sí que en sap? En qualsevol cas, per entendre-ho bé, cal posar-se dels dos costats: tant dels que hi estan a favor i ho viuen amb moltíssima passió com dels que hi estan en contra. Hem d’educar i incrementar les mesures de seguretat. Aquest és el camí.
—Quins canvis ha adoptat l’Ajuntament d’ençà de l’aprovació de la Carta Lingüística per part del nou equip?
—La documentació interna fonamentalment és en valencià i al plenari faig servir les dues llengües, mentre abans era només en castellà.
—Si vostè fora l’alcalde d’Alacant, Gabriel Echávarri, ja hauria dimitit pel cas del trossejament de contractes? Es troba a les portes d’un judici.
—Ací vam signar que, en cas que s’òbriga judici oral, el responsable polític dimitirà, i si resulta encausat, perdrà les competències mentre així ho estiga.
—Quines qüestions han d’estar enllestides el 2019, quan torne a demanar el vot als castellonencs? No voldrà dir-los que només ha rentat la casa.
—Rentar i ordenar la casa és molt important. Les altres prioritats són el benestar social i l’ocupació, que és el primer problema de la ciutat. Que tothom que vinga ací se senta emparat, amb algú que l’escolte i li done una solució. •
