Arturo Puente, periodista
—Quines són les claus dels resultats d’aquestes eleccions?
—Hi ha tres punts. El primer és que l’independentisme manté la seva força, amb un resultat molt semblant al 27S. S’ha demostrat que un creixement de la participació no el perjudica necessàriament. Hi ha hagut 230.000 vots més, dels quals, una mica més de 100.000 són independentistes.
La segona clau és Ciutadans, que s’ha convertit, no sols en el principal partit guanyador, sinó en l’únic capaç de fer front a l’independentisme. Avui no és un fenomen només metropolità, ho és, però ha estat segona força en molts llocs del territori. C’s hi està entrant fort com a alternativa a l’independentisme.
Hi ha també una tercera cosa. El mapa català ha quedat molt menys dividit territorialment del que ens pensem. Hi ha un creixement independentista en zones urbanes i un creixement de vot no independentista al territori. També hi ha un creixement del vot independentista metropolità que el té ERC i una miqueta molt petita la CUP. Per tant, la Catalunya que tenim avui és territorialment menys dividida que la d’ahir.
—Com preveu que serà la legislatura que comença?
—Hi haurà un Govern independentista gairebé segur. Ara bé, aquest resultat, malgrat que legitima l’independentisme, no dona una majoria molt àmplia per fer gaires passes unilaterals cap a la ruptura. La República sí que es pot fer, anar construint estructures d’Estat, però no per fer una secessió. Anem a una legislatura molt dura perquè les forces estan igualades.
—Això suposa que s’allarguen els tempos del procés independentista?
—Sí. Hi havia un problema d’expectatives previ. Un projecte de secessió que recolza en una majoria tan minsa té problemes si l’altre no s’asseu a la taula. L’estratègia del Govern espanyol i la resta de l’aparell de l’Estat ahir va fracassar. Ara mateix, les opcions que té són o fer malbé la democràcia a Catalunya o seure a negociar. La lògica és la segona. No s’asseurà a parlar de com es farà la república, però si del referèndum, perquè l’estratègia de l’hòstia no ha funcionat.
Elisenda Paluzie, professora de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona
—Com valora els resultats?
—És una victòria de l’independentisme que té un mèrit enorme. Perquè s’ha produït enmig d’unes condicions terribles, amb líders a la presó, a l’exili, amb forces unionistes amb una enorme quantitat de diners, com Ciutadans, per fer la campanya, amb tots els mitjans espanyols, sobretot les televisions que es veuen molt a Catalunya, abocats cap a l’unionisme... i a pesar de tot, l’independentisme obté la majoria absoluta. És una gran victòria.
—Què pot passar a partir d’ara?
—La victòria independentista és un fet, però serà molt difícil de gestionar. Ara bé, sempre és millor gestionar des de la victòria que des de la derrota. El que cal ara és que l’independentisme repensi l’estratègia que cal seguir, aprenent de tot el que ha passat, per poder fer realitat la república.
Antoni Soy, Catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona i exalcalde d’Argentona
—Quin balanç general fa del resultat de les eleccions?
—Hi ha diverses coses. Primer, un augment important de participació. Després, malgrat la campanya electoral, amb gent a la presó i amb exiliats, l’independentisme manté la majoria d’escons al Parlament. I la tercera cosa que s’ha de dir és que l’espanyolisme ha concentrat tot el vot útil en una opció que és Ciutadans. Han aconseguit que vagi més gent a votar i que tots els poders apostessin per una sola força. Han pujat a còpia de traure vots d’unes altres formacions. Ho han concentrat tot. Però hi ha una cosa evident i queda ben reflectida a la premsa internacional: no destaquen que Inés Arrimadas guanyi perquè el seu partit és el més votat, sinó que assenyalen el triomf de l’independentisme, que resisteix i manté la majoria al Parlament. I l’èxit de Ciutadans també està condicionat pel fet que Esquerra Republicana i el PDeCAT han anat per separat, contràriament a les eleccions anteriors.
—Pensa que l’independentisme queda legitimat per tirar endavant el seu projecte?
—Jo estic molt lluny de la política i me la miro com una persona que un dia hi va estar però ja no. Penso que per respondre aquesta pregunta cal estar-hi molt més ficat. El que és clar és que l’independentisme no arriba al 50% dels vots nominals. L’espanyolisme, encara menys, perquè hi ha un partit que és equidistant a aquesta dicotomia, que és Catalunya en Comú–Podem. Per tant, estem en una situació en què és necessari establir un diàleg. Caldrà veure com reaccionen el Govern espanyol i Europa i si surt un nou escenari. És prematur dir el que pot passar pròximament. Hi ha gent que ho té molt clar, però jo no ho tinc gaire.
—Com explica aquesta davallada de les forces d’esquerres?
—Aquestes són unes eleccions que es polaritzaren molt no en termes d’esquerra-dreta, sinó en qüestions d’independentisme contra 155 i repressió. Per tant, en la campanya no s’ha parlat molt de política, i gent d’esquerres ha votat pel centreesquerra d’Esquerra Republicana, però també per Junts per Catalunya, perquè consideraven que calia que tornés Carles Puigdemont, que havia estat destituït com a president. La mostra de la desaparició d’aquest eix ha estat la llista de Junts per Catalunya, que era molt heterogènia. En un país normal es discutiria d’aquests temes d’esquerra-dreta. Cal recordar que l’espanyolisme tampoc ha discutit gaire sobre aquests eixos ideològics.