Les bombes contra les llibreries, els atacs contra qualsevol moviment amb expressions progressistes i els boicots virulents a les manifestacions en defensa de la llengua pròpia formaren part del paisatge tenebrós i violent de la transició a València. Amb la ultradreta nostàlgica del franquisme i el blaverisme esquadrista configurant un tàndem agressiu, la represa democràtica va estar marcada per la dialèctica dels insults, els punys i els sorolls temuts de les ambulàncies.
En aquella capital del País Valencià convertida en escenari de la mal denominada Batalla de València, en el camp predilecte perquè els reaccionaris d'antiga camisa blava i pulsió antivalencianista actuaren amb una impunitat absoluta per l'actuació sovint deficient de les forces de seguretat, va haver-hi persones que van deixar-se la pell i van jugar-se la seua integritat física per defensar el seu dret a estimar a qui volgueren. O dit d'una altra manera: van reivindicar una societat multicolor quan encara el blanc i negre estava present a les pantalles de televisió i a les mirades de gran part de la població.
La lluita de persones anònimes i de col·lectius de curta vida com ara el Front d'Alliberament Homosexual del País Valencià, el Col·lectiu de Lesbianes, el Moviment d'Alliberament Sexual del País Valencià o el Moviment d'Alliberament Gai del País Valencià ha estat tradicionalment invisibilitzada, sense gaire apartats als llibres que relaten la convulsa i agitada transició que va experimentar el territori valencià. Malgrat ser l'espurna del teixit posterior a favor dels drets del col·lectiu LGTBIQ+, el seu record havia quedat reservat per a escasses publicacions o treballs especialitzats d'historiadors.
Amb l'objectiu de rescatar de l'oblit el paper d'aquestes associacions i de retre homenatge a les persones que van involucrar-se en aquestes lluites a pesar de l'amenaça dels grupuscles feixistes i la repressió executada per les forces de seguretat estatals, el jove director Carlos Giménez ha impulsat el documental 'València, t'estime'. Es tracta d'una mirada retrospectiva al moviment a favor dels drets LGTBIQ+, un avís, segons afirma Giménez, «a les generacions més joves envers el fet que qualsevol llibertat no està assegurada i consolidada si no es defensa i es reivindica de manera diària». «Les noves fornades estem completament desinformades sobre la nostra històrica i la producció d'aquest documental era una forma de combatre-ho», assenyala.
La veu dels pioners
La peça audiovisual és una col·lecció d'aquells referents anònims que van encapçalar una batalla en una època gens propícia per trencar l'homofòbia latent de la població i els tabús imposats pel franquisme sociològic. Les imatges d'aquella època, algunes de les quals són inèdites, es combinen amb testimonis com ara l'activista Vicente Ortuño o la lluitadora Olga Ramos, un de les persones involucrades en el seu moment al Front d'Alliberament Homosexual del País Valencià.
L'artista Pepe Miralles; el responsable de la primera llibreria gai de València Juan Barba; l'historiador Juan Vicente Aliaga; el director de la Fundació Pedro Zerolo, Toni Poveda; l'exdirigent de la federació dels moviments que aixopluguen als col·lectius Miguel Ángel Fernández; el locutor d'un dels primers programes radiofònics de continguts LGTBIQ+ Josema Soler; o Antonio Moreno, propietari del local Café Claca, són altres dels rostres que surten a un documental que relata també la quotidianitat de reivindicar la sexualitat en els temps de plom de la transició valenciana.
«A 'València, t'estime', es demostra que el col·lectiu LGTBI valencià compta amb referents i, per tant, no tenim cap necessitat ni de construir-los, ni tampoc de crear-los. Simplement, feia falta mirar cap enrere per adonar-se de totes aquelles persones valentes que vam lluitar pels seus drets i que van reivindicar la seua forma de ser en una època complicada. Gràcies a la seua lluita, avui podem gaudir de la conquesta d'aquests drets», indica Giménez, qui ha comprès amb les entrevistes als testimonis que conformen aquest treball audiovisual «els orígens de l'actual València oberta i plural, així com caracteritzada per una riquesa històrica i cultural poc coneguda».
L'amenaça de l'esvàstica
El documental, impulsat gràcies a la motivació personal de Giménez d'engegar un projecte que transcendira les iniciatives que havia realitzat fins aleshores, ha estat revelador per al mateix director. «Des de la meua innocència i desconeixement de la realitat històrica, al principi vaig pensar que la peça podria resoldre's amb quatre entrevistes. Tanmateix, vaig adonar-me a poc a poc que hi havia una història profunda que no s'havia explicat. En conseqüència, el documental havia d'incrementar la durada envers les previsions inicials», comenta.
«El propòsit d'aquest treball era recuperar la memòria viva de molta gent que havia estat oblidada i proporcionar a totes aquestes persones un altaveu per aconseguir preservar-la. És important que les futures generacions, aquelles que no vam viure aquella batalla pels nostres drets, siguem conscients dels esforços dels nostres antecessors per assolir aquestes conquestes», explica. I agrega: «Calia curar la ferida que tenien moltes persones, retre'ls homenatges i reconèixer la tasca de gent que realment ho ha passat molt mal per manifestar-se i combatre pels seus drets».
La invisibilització d'aquestes protestes i de les activitats per enderrocar prejudicis envers el col·lectiu LGTBIQ+ s'ha produït, segons el director del documental, per «la mateixa homofòbia latent que s'ha perpetuat a la societat». «Aquesta homofòbia latent ha provocat que fins fa res el col·lectiu LGTBI estiguera apartat i fora del focus, amb la qual cosa no hi havia una memòria col·lectiva d'aquestes lluites més enllà del mateix moviment», expressa. «Cap organisme, ni tampoc cap servei s'havia interessat a recuperar aquesta batalla fins a l'aparició recent de l'Armari de la Memòria», precisa.
«El col·lectiu LGTBI normalment ha format part de la subversió cultural i social i, per tant, les seues reivindicacions i accions han estat allunyades de la mirada mediàtica i col·lectiva més general», reitera, per recordar com aquells pioners van patir l'agressivitat de l'extrema dreta, com ara de militants de Fuerza Nueva que pegaven pallisses als defensors dels drets LGTBI, segons narren diferents testimonis al documental.
L'amenaça de l'extrema dreta, encara vigent avui en dia, «és diferent». «En aquella època, estava més en joc la integritat física mentre que en l'actualitat és més complicat que això passe, malgrat el repunt que s'ha donat de les agressions contra el col·lectiu LGTBI per la proliferació dels discursos d'odi que ha expandit la ultradreta. Amb tot, crec que no es pot comparar la situació actual amb l'escenari de fa quaranta anys. S'ha produït una evolució legislativa i de consciència social que dificulta que la ultradreta puga atacar la manifestació de l'Orgull a València, per posar un exemple», expressa amb optimisme.
«Crec que a València hi ha molta consciència LGTBI i el col·lectiu està molt empoderament. De fet, diria que és una de les ciutats amb més reconeixement dels drets LGTBI del conjunt de l'Estat espanyol», ressalta, tot i retraure que «la manifestació de l'Orgull s'ha desnaturalitzat en moltes ciutats per concebre-la només com a una activitat turística i un motor econòmic en detriment de la seua ànima reivindicativa». 'València, t'estime' com a crit d'alerta de la necessitat de lluitar cada dia pels drets conquerits i d'homenatge dels pioners d'una lluita encara farcida d'obstacles reaccionaris