La feina no t'estimarà - Sarah Jaffe
Aquest llibre és una novetat recent d'Ara llibres en català, però la seva versió orginal ja ha tingut un llarg recorregut als Estats Units on el New York Times el va considerar un dels llibres de l'any. A La feina no t'estimarà. Com la devoció a la nostra feina ens manté explotats, esgotats i sols, la periodista Sarah Jaffe reivindica la necessitat de trencar amb la idea de l'amor a la feina a través d'una crítica al relat capitalista que hi ha darrere aquests discursos.
L'amor per la feina és un amor no correspost. Espero que, en aquest aspecte, hi estiguem tots d'acord. Una societat en què els seus membres es veuen obligats a treballar la majoria de les hores que es passen desperts no ens durà mai a la felicitat, fins i tot si som dels pocs afortunats que gaudim de la nostra feina. Tal com va escriure Silvia Federici, "no hi ha res que sufoqui amb més eficàcia la nostra vida com que les tasques i relacions que ens fan feliços es transformin en una feina".
La societat capitalista ha transformat la feina en amor, i l'amor en una feina. El capital, per citar Selma Jones, pren "allò que podríem arribar a ser i ens limita allò que som. Ens roba el temps, i el temps no és cap altra cosa que allò que constitueix la vida".
Atrapats a la feina - Amelia Horgan
Tigre de Paper va publicar l'any 2022 Atrapats a la feina. Com escapar del capitalisme. En aquest text, l'escriptora i investigadora Amelia Horgan planteja enfocar el món del treball des d'una perspectiva que descarregui de responsabilitat els treballadors per, per exemple, veure's capacitats per deixar de fer hores extra o marcar els límits pertinents davant les exigències dels caps. Una empenta cap a l'organització com a via de resistència a les noves formes del capitalisme i el mercat laboral tot assenyalant-ne les vergonyes i les mentides que sustenten el seu relat actual.
L'abolició del treball - Bob Black
L'abolició del treball de Bob Black és un clàssic de l'anarquisme nord-americà publicat el 1985. El 2018, l'editorial Descontrol va traduir al català una de les obres fonamentals d'aquest advocat de Detroit. En el text, l'autor defensa que mai ningú hauria de treballar de forma obligatòria i que les tasques bàsiques per a la subsistència s'haurien de repartir a través d'un joc voluntari i lúdic. Black dispara tant contra la subordinació al treball per un fi capitalista com al treball imposat per l'Estat dels models marxistes i qüestiona que el sistema laboral genera por a la llibertat. Assenyala, també, que molts dels treballs actuals no són necessaris.
Ningú hauria de treballar. El treball és la font de gairebé tota la misèria del món. Gairebé tots els mals que puguis anomenar provenen del treball, o de viure en un món dissenyat per a treballar. Per deixar de patir, hem de deixar de treballar. Això no vol dir que haguem de deixar de fer coses. Vol dir que cal crear una nova forma de viure basada en el joc; en altres paraules, una convivència lúdica, comensalisme, o, tal vegada, fins i tot art. El joc no és només el dels infants, malgrat com de valuós és aquest. Demano una aventura col·lectiva en alegria generalitzada i exuberància lliure interdependent. El joc no és passiu. Sense cap mena de dubte, ens cal molt més temps per a la mera peresa i mandra del que tenim ara, sense que siguin importants els ingressos i les ocupacions, però, una vegada recuperats de la fatiga induïda per la feina, gairebé tots nosaltres volem actuar.
Treball sexual contra el treball - Morgane Merteuil
Morgane Merteuil és el pseudònim d'una activista feminista i treballadora sexual francesa que, entre 2011 i 2016, va ser portaveu del sindicat de treball sexual STRASS. Al llibre Treball sexual contra el treball, que publicarà aviat l'editorial Manifest, l'autora argumenta en favor de definir el treball sexual com a treball reproductiu per qüestionar si hi ha diferència entre el sexe gratuït en el marc de la parella i l'anomenada prostitució. Parteix d'aquí per després constatar que:
S’ha de reafirmar que, si aquest reconeixement del treball sexual és necessari, és precisament perquè només identificant-lo clarament les dones el podran rebutjar en el marc d’una lluita més general pel rebuig a la feina i per un replantejament radical de la societat i les seues dinàmiques de reproducció.
Feines absurdes - David Graeber
Si cerques a Goodreads "llibres contra el treball" en anglès, la primera referència que apareix és Feines absurdes de l'antropòleg David Graeber, publicat originalment l'any 2018 i que l'editorial Descontrol va traduir al català el 2019. La funció principal d'aquest llibre és assenyalar contundentment com bon part de les feines que es desenvolupen dins l'economia del treball assalariat no tenen cap mena de sentit o utilitat pública.
No estem treballant durament perquè estiguem dedicant tot el nostre temps a manofacturar PlayStations o a servir-nos sushi els uns als altres. La industria està sent progressivament robotitzada i el sectors serveis real es manté al voltant del vint per cent del treball total. Per contra, ho fem perquè hem inventat un estrany sistema sadomasoquista dialèctic a través del qual sentim que el patiment al lloc de feina és l'única justificació possible per als nostres plaers de consum furtius, i, a la vegada, el fet que els nostres llocs de treball es mengi cada vegada més i més part del temps que passem desperts vol dir que no tenim el luxe de —com Kathi Weeks ha assenyalat de manera concisa— tenir "una vida", i això, a la vegada, vol dir que aquests plaers de consum furtiu són els únics que tenim temps de permetre'ns.
El dret a la peresa - Paul Lafargue
Paul Lafargue és un autor marxista que, tot i ser gendre de Marx, sovint no ha rebut massa atenció. Una obra seva, però, cobra especial rellevància per a aquells que es plantegen a dia d'avui com fer front al capitalisme neoliberal digital. Es tracta d'El dret a la peresa, publicat originalment el 1887 i que Llibres de l'índex va editar en català primer el 1990 i després el 2014. En el text, l'autor vol refutar la idea del dret al treball i posar al centre de la vida el temps d'oci o descans dels proletaris.
Una estranya follia posseeix les classes obreres de les nacions on hi regna la civilització capitalista. Aquesta follia arrossega rere ella les misèries individuals i socials que, durant segles, torturen la trista humanitat. Aquesta follia és l’amor al treball, la passió moribunda del treball, portada fins a l’esgotament de les forces vitals de l’individu i la seua progènie. En lloc de reaccionar contra aquesta aberració mental, els sacerdots, els economistes, els moralistes, han santificat el treball. Homes cecs i bornis, han volgut ésser més savis que llur Déu; homes febles i menyspreables, han volgut rehabilitar ço que el llur Déu havia maleït. Jo, que no profés d’ésser cristià, economista o moralista, compar llur judici al de llur Déu; les predicacions de la llur moral religiosa, econòmica, lliurepensadora, a les espantoses conseqüències del treball en la societat capitalista.
En la societat capitalista, el treball és la causa de tota degeneració intel·lectual, de tota deformació orgànica.
En defensa dels ociosos - Robert Louis Stevenson
L'escriptor escocès Robert Louis Stevenson és conegut per novel·les com L'illa del tresor o Dr jekyll i mr hyde. Seu és, però, també, l'opuscle En defensa dels ociosos publicat originalment en anglès el 1877 i que Viena Edicions va dur al català el 2016. En aquest text, Stevenson que l'home ocupat i treballador no és feliç, per contra, gaudeix d'aquesta sort el que opta per una vida més endillunsada.
Que un home publiqui tres o trenta articles l'any, que acabi o no la seva gran pintura al·legòrica, són coses de poc interès per al món. Les files de la vida són plenes i, encara que en caiguin milers, sempre n'hi haurà d'altres que vagin a la bretxa. Quan van dir a Joana d'Arc que havia de quedar-se a casa fen tasques propies de les dones, ella es va replicar que ja n'hi havia moltes per filar i rentar. El mateix passa, fins i tot amb les nostres virtuts més extraordinàries!