Any Joan Fuster

Els aforismes dels nostres subscriptors

L'any 2017 se celebrà el 25è aniversari de la mort de Joan Fuster (1922-1992). Com a cloenda, hem convidat els subscriptors d'EL TEMPS a enviar-nos aforismes de collita pròpia per emular l'intel·lectual de Sueca, especialista en aquest gènere. Publiquem la primera tanda dels que hem rebut i us convidem a que n'envieu més a joanfuster@eltemps.cat. El guanyador o guanyadora podrà accedir a la subscripció d'EL TEMPS en paper per 130 € i a la subscripció digital per 35 €, en lloc del 145 € i 70 € respectivament, que és el seu preu habitual. A banda, rebrà un exemplar del llibre Per què Fuster tenia raó?, escrit per Pau Viciano i editat per 3i4. Els redactors Xavier Aliaga i Àlex Milian, amb el director del setmanari, Manuel Lillo, formaran el jurat per triar el guanyador o guanyadora. Sort!

  • Joan Fuster. Universitat d\'Alacant
    Joan Fuster | Universitat d\'Alacant

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

- La vida és una estona entremig de dues eternitats
- Quan l'anormalitat esdevé habitual, es confon amb la
normalitat
- La pitjor pobresa és la que no es cura amb diners
Carles Adell


- Anem com a cagalló per séquia
- Com si cagares peró cap a dins
- Mentre hi ha llengua hi ha home
Vicent Campos

 

- Si no tens queviures no pots viure
- Millor passar una mica de fam que menjar i menjar sense buidar
- Viure sense mai somriure aleshores ja no és viure
Julián Civera

 

- De polítics que fan política n'hi ha molts, però de polítics amb bones polítiques n'hi ha pocs
- Una de les coses més fantàstiques que s'han creat és el dormir, poder deixar reposar l'intel·lecte unes hores
- Cal cercar sempre la bellesa de les coses, perquè de fet, en les coses es troba la veritable bellesa
Josep Maria Corretger

 

- Estem ben fotuts i espera't el que vindrà després
- Cal que naixin flors a cada instant
- Tal dia com avui, ja no hi vas ser, Joan Fuster
Joan Esteve

- Anar i vindre, dos solcs
- Sóc com sóc, sóc el que faig, sóc el que dic, sóc el que sóc
- 2018, t'espero. 2017, t'oblido. I què he de fer amb tu, t'espero o t'oblido?
Josep Fabregat

- Escriure és despullar-se i vestir-se
- Té més imatges un concepte que conceptes una imatge
- Desitjar no és sinó descobrir-te
Aina Garcia

- Fuster, l'aiatol·là de la intel·lectualitat clandestina en llengua catalana
- Si no m'explique és que no m'entens
- D'amants va la cosa, si no sents el verí en les teues venes, és que no te n'assaentes
Miquel Garcia

- La paraula temps acaba en essa de silenci
- Si vius disfressat, no hauria d'importar-te que els altres riguen quan passes pel seu davant
- L'ombra és un mal pressentiment de la llum
- La indignació moral que em causen les injustícies, només és la ridícula dignitat del vençut
Rafa Gomar

- Rectifico per fer-me savi
- Com més buits són els dies, més pesen
- Si vols assolir l'ombra del teu cos, abraça't a tu mateix
Joan Guasp

- Massa idea pensada afarta o fa basarda
- Tornarem a desitjar allò que un dia vam desar
- Moltes moles girant no fan camí endavant
Josep Jallé

- Aviat no ens quedarà res de públic per bastir la república
- Error d'escriptor: esperar, gandul, la inspiració
- Estimo sempre el que ja no tinc
Marià Marín

​ 

 - La vida està envoltada de presons invisibles on la llibertat compleix condemna​ 
​ - La ira del conductor fa riure els déus 
 - Creu l'informàtic que la vida és com un bit ​

Rosa Miró

 

- Llevar-se cada dia a la mateixa hora ja és religió. I Déu, l'estabilitat del manà transfigurat en esmorzar
- Hem de llegir els clàssics. O abandonar-los sense més. El problema és continuar fent-los servir com a justificació per al nostre cànon. Llegir-los estaria bé, però no és pas una solució millor que abandonar-los completament
- El que no arriben a entendre les persones que volen simplificar la vida és que dels petits problemes cal fer-ne un de gros, i només aleshores tractar de resoldre'l
Thiago Mori

 

- Tal faràs tal trobaràs​
- ​Nostre senyor té un bastó que pega i no fa remor​
- ​Qui de jove no treballa quan és vell dorm a la palla. 
Fina Niubo

- L'estudi i la contemplació de les arts seran els mestres que mai tindràs.
- Però, ser valents implica tenir pors
- Ho sent molt, però la teua vida no és sols teua
Lluís Pelegrí

- Equivocar-se és un dret universal irrenunciable
- Sentit comú? El de qui? Perdó: el de quin grup o col·lectiu?
- És sorprenent les vegades que reprovem el proïsme per les mateixes febleses que compartim
Antoni Prats

- Un polític neci seria inofensiu sinó fos pels seus lloadors
- El feble imposa amb la força, el fort convenç amb la paraula
- L'honrat descansa millor
Joan Requesens

 - Vaig conèixer una senyora que era tot just una miqueta cursi: d'un mal gust perfumador com la lleugera aroma del bon vi
- Estimar algú i no trobar-li cap defecte no és estimar-lo, sinó desconèixer-lo
- Un gran home, l'homenot, el de rellevància històrica, és un ésser superior que menja, beu a raig, excreta i sobretot fornica sense tenir-hi res a veure
- Entre la població masculina, l'epifania de la germanor i el respecte a l'adversari s'escau en alguns partits de futbol. Entre la femenina, cal visionar de tant en tant com a catarsi What ever happened to Baby Jane?
Heu pensat mai per què, avui dia, alguns filòsofs són tan prolífics? Doncs, la majoria d'ells, perquè no tenen res a dir
Mercè Rius

- No passarà pas que per més posar-nos sota els núvols de l'hort plogui més sovint
Josep Salvans

Al mal tiempo buena cara. I per lògica, si fa bon temps haurem de posar mala cara
- I el problema dels idiotes és que tenen tendència a reproduir-se
- Desconfieu de l'home. Ha estat capaç d'inventar una cosa anomenada bukkake
Dani Sorlí

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.