Nit de Santa Llúcia

El Premi Sant Jordi que va matar Franco

La 67a Nit de Santa Llúcia, la primera que Òmnium Cultural organitza amb un president de l'entitat empresonat, premia amb el Sant Jordi Jo sóc aquell que va matar Franco, una novel·la ucrònica de Joan-Lluís Lluís; amb el Mercè Rodoreda de contes El que pensen els altres, de Clara Queraltó, i amb el Carles Riba de poesia Ample vol de la nit, de Josep Maria Fulquet

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La novel·la guanyadora del Sant Jordi, en aquesta nit de les Lletres Catalanes que organitza anualment Òmnium Cultural, ha estat Jo sóc aquell que va matar Franco, de Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, Rosselló, 1963), una «ucronia original», segons el portaveu del jurat, Màrius Serra. La sinopsi de la novel·la, segons Serra, «és la història d'un català, Agustí Vilamat, nascut a Solsona el 1916, que es queda borni als cinc anys; s'enamora de la llengua, i als 17, quan l'envien a Barcelona, comença a treballar de corrector en una editorial».

Després de la Guerra Civil, el protagonista fa cap al camp d'Argelers, al Rosselló, on s'enamora perdudament d'una noia. La ucronia, allà on la narració trenca amb el context històric real, és aquí: Argelers pateix un bombardeig per part de l'aviació franquista -que, en realitat mai es va produir- i mata l'enamorada de l'Agustí, que decideix unir-se al maquis. L'autor continua aquí la ucronia: Franco, en compte de mantenir-se neutral, entra en la Segona Guerra Mundial, donant suport a Hitler i Mussolini, i els aliats -els països antifeixistes- entren a l'Estat espanyol pels Pirineus per alliberar el país del franquisme. Franco decideix fugir per Andorra -país neutral- confiant en la protecció del Vaticà. La casualitat vol que el protagonista i Franco es trobin a Andorra i el primer mati el dictador. «Però -com diu Màrius Serra sense afegir res més- la novel·la no acaba aquí».

Joan-Lluís Lluís explica que, per trobar la gènesi d'aquesta novel·la cal remuntar-se a quan ell tenia 17 anys i, en una excursió al Canigó, va trobar una inscripció en català en un montícul d'esquist: «Malfia't de la història. Somnia-la i refés-la». Lluís no sabria fins molt temps després que era una frase del poeta Pere Quart, però la va guardar sempre. I, finalment, anys després, ha pogut posar-la en pràctica en aquesta novel·la. «Vaig pensar que podia anar a explorar aquest camp. Ho vaig enfrontar amb el 'conformisme històric', que defensaria que Franco va guanyar perquè havia de guanyar, i m'hi vaig posar: jo tenia el poder de fer que Franco perdés la guerra. De fet, si haguès decidit entrar en guerra, molt probablement no hauria superat el 1944 o 1945, com Hitler i Mussolini».

Màrius Serra afegeix cinc raons per les quals aquesta obra s'ha de llegir i s'havia de premiar. La primera, la qualitat literària. «La llengua és riquíssima», diu Serra, i especialment interessant en els capítols que el protagonista passa amagat al Mas Xargall, a la comarca nordcatalana del Vallespir, on es reprodueix amb frescura el català d'aquesta zona.

La segona raó, l'empatia que genera el narrador, «un antiheroi clàssic», segons Serra: «És un noi borni, no molt fort, i aplicat, sempre amb el diccionari sota el braç; no és el mascle alfa qui mata en Franco». En tercer lloc, Serra lloa la «fina ironia que destil·la en la línia d'altres novel·les bèl·liques amb notes antibel·licistes».

L'esmentada «originalitat de la ucronia» és la quarta raó de Serra. I la cinquena, «el gust íntim, gairebé orgasmàtic, d'assistir a la mort de Franco, no només per la mort en si, sinó pel com, de quina manera, davant de qui i en quin lloc el mata».

Joan-Lluís Lluís no s'està de dir que «descriure la mort de Franco així també va ser orgasmàtic» i reconeix que és una «venjança contra Franco».

El guanyador del Carles Riba de poesia ha estat Josep Maria Fulquet (Barcelona, 1948) per Ample vol de nit. El poeta va rependre la seva carrera literària fa uns deu anys després d'estar 26 anys sense escriure. Als anys setanta i vuitanta va signar sengles poemaris però no va tornar a escriure fins el 2007.

L'obra premiada per Òmnium Cultural és, segons Andreu Gomila, portaveu del jurat, una relectura d'El paradís perdut de John Milton i, com aquell, és un poema únic dividit en quatre cants.

Fulquet reconeix la influència de Milton i descriu l'obra com una «Reflexió sobre la naturalesa de l'art» i sobre «el dolor que provoca l'absència». Tot plegat, afegeix, amb aromes de Hölderlin, Ronsard i el Juan Ramón Jiménez de Espacio.

El premi Mercè Rodoreda de contes se l'ha endut una escriptora encara inèdita, Clara Queraltó (El Pla del Penedès, 1988), amb El que pensen els altres, un total d'onze narracions, algunes de les quals comparteixen personatges sense formar un únic univers imaginari. Queraltó, com el jurat, opina que el fil entre els contes és més aviat temàtic perquè tots tracten de «personatges esquerdats, que no es volen enfrontar a la vida, com si els semblés que la vida els va massa gran i preferissin aferrar-se al passat».

El premi Joaquim Ruyra de Literatura Juvenil va ser per Ivan Ledesma per Negorith, premiada, segons el portaveu del Jurat, Joan Antoni Martín Piñol, per gran unanimitat: «Vam trigar tres segons a decidir que era la guanyadora» per la qualitat literària i «els girs de guió». Ivan Ledesma (Barcelona, 1977) va explicar que és una «novel·la de fantasia, amb una mica de terror i sobrenatural», les aventures d'una noia "que descobreix que té una sèrie de poders, com ara veure portes i éssers d'altres dimensions».

El Premi Ruyra serà editat per Bridge, mentre Edicions Proa s'encarrega de l'edició dels premis Sant Jordi, Mercè Rodoreda i Carles Riba.  

El Folch i Torres de novel·les per a nens i nenes s'ha declarat desert aquest any,

La Nit de Santa Llúcia també va donar dos guardons més. El Premi de Comunicació, que per primera vegada porta el nom de l'expresidenta d'Òmnium Muriel Casals, s'ha donat a les redaccions d'informatius de TV3 i Catalunya Ràdio «per la seva professionalitat, per ser líders en el seu sector i per «plantar cara a les amenaces i la pressió».

El 31è premi Internacional Joan B.Cendrós va reconèixer el compromís de la nordamericana Jody Williams en la defensa del dret d'autodeterminació de Catalunya i la llibertat d'expressió. Williams va ser premiada el 1997 per la campanya internacional per l'erradicació de les mines antipersones.

 

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.