Sindicats

Picabaralla sindical al País Valencià

Isabel Bonig ha destapat la caixa dels trons. En un exercici de contorsionisme polític, la presidenta popular proposa modificar la Llei de Participació Institucional, que el PP va aprovar per repartir diners públics a la patronal i els dos sindicats majoritaris, UGT i CCOO. Els sindicats minoritaris veuen en la proposta de Bonig una ocasió per trencar el bisindicalisme.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El passat 18 de novembre milers de valencians van manifestar-se a favor d’una reforma del sistema de finançament. La mobilització, auspiciada des de la Generalitat, fou formalment convocada per UGT i Comissions Obreres. Quasi a última hora, s’hi afegí la patronal Confederació Empresarial Valenciana (CEV). El Partit Popular optà per desmarcar-se’n, i renuncià d’aquesta manera a figurar en aquella foto històrica. Tota la resta de partits hi eren, fins i tot Ciutadans. Als conservadors aquella solitud se’ls ha indigestat. El malestar s’ha traduït en una operació d’assetjament cada volta més indissimulada contra sindicats i patronal. Els populars, i especialment la seua presidenta, Isabel Bonig, han iniciat una batalla en contra d’ells. I l’han plantejada apuntant allà on més mal fa: als diners. Els conservadors volen que es revise la Llei de Participació Institucional, a través de la qual es reparteixen fons públics per aquestes entitats.

Isabel de Calcuta

“Hem canviat”. Amb un somriure mig burleta, Isabel Bonig tancava el seu parlament després de la junta de síndic de les Corts Valencianes el passat 28 de novembre. La presidenta del Partit Popular acabava d’escenificar la transmutació de la seua formació en el partit dels més dèbils. En el context de la negociació dels pressupostos de 2018 de la Generalitat, va qüestionar l’ajuda de 3 milions d’euros a la companyia aèria Air Nostrum mentre “es deixen 2.500 milions d’afectats de Parkinson sense atenció”. A continuació va posar en el punt de mira la patronal i els sindicats: Bonig va qüestionar obertament els diners que reben procedents de les arques públiques. “No pot ser que no hi haja diners per a les llistes d’espera mentre es donen ajudes a sindicats i patronal —va assegurar—. Volem claredat, llum i taquígrafs, que els ciutadans sàpiguen on van a parar els diners públics”.

Per això, la formació conservadora ha presentat una esmena als pressupostos de la Generalitat per modificar la Llei de Participació Institucional, que drena de recursos públics la patronal i els dos sindicats majoritaris i els entronitza com a agents socials de referència. “Per què Comissions i UGT reben diners i Intersindical, no? Per què no entra Intersindical en el repartiment?”, es preguntà Bonig.

L’estirabot de la presidenta del Partit Popular ha reobert un debat latent en el món sindical: el de la representació de les dues organitzacions majoritàries, Comissions Obreres i UGT. Els sindicats minoritaris (Intersindical, CSIF, Sindicato Independiente i USO) han aprofitat aquest moviment polític del PP per alçar la veu contra una llei —la de Participació Institucional— que, consideren, els perjudica enfront dels dos grans sindicats d’àmbit estatal. Els més menuts volen ser tinguts en compte i que el repartiment de diners públics es faça d’una forma més equànime. Ho reivindiquen, amb més pena que glòria, des que l’any 2015 es va aprovar la llei. Ara, de forma inesperada, Isabel Bonig ha esdevingut la seua aliada.

Al capdavall, fou el mateix Partit Popular qui va impulsar i aprovar aquesta legislació l’any 2015. Ho feu l’abril de 2015, a només unes setmanes de les eleccions autonòmiques. Isabel Bonig era, aleshores, consellera d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient. La llei aprovada pel govern d’Alberto Fabra tenia per objectiu establir un marc jurídic que regulara la participació de les entitats sindicals i empresarials en els òrgans de representació. Com a tals considerava UGT, Comissions Obreres i la patronal autonòmica Cierval. Aquesta regulació també suposava establir compensacions econòmiques per realitzar aquestes tasques, és a dir, nodrir-los de fons públics per, per exemple, participar en meses de negociació i diàleg. Les Corts donaren llum verda a aquest text legal amb els vots favorables de Partit Popular, socialistes i Esquerra Unida. Només Compromís es va abstenir. La llei arribava en un moment molt delicat econòmicament per a tots els agents socials: els sindicats, amb reduccions de plantilla, i la patronal empresarial fent aigües per totes bandes (de fet, la Cierval,  patronal autonòmica —que aleshores actuava com a interlocutora—, ha acabat desapareixent). El primer any de vigència, els tres ens es repartiren 5,2 milions d’euros (dels quals 2,6 es van repartir entre els dos sindicats).

L’aprovació va esvalotar els sindicats minoritaris en considerar que els discriminava. L’enuig es va agreujar sis mesos després, quan el Govern del Botànic va donar llum verda al reglament que concretava els detalls de la llei i mantenia la preeminència dels dos sindicats majoritaris.


Cosa de dos

La llei resulta “injusta”, en opinió d’Intersindical Valenciana, en la mesura que “apuntala el bisindicalisme” i dóna tracte de favor a les organitzacions de treballadors majoritàries, en detriment de les minoritàries. A parer de Vicent Maurí, aquests diners procedents de les arques públiques són “una manera encoberta de finançar els sindicats i la patronal més enllà dels resultats electorals obtinguts en les eleccions sindicals”, un mecanisme, en opinió del representant d’Intersindical, que genera “clientelismes i dependències”. “Per què durant l’etapa del Partit Popular, amb índexs d’atur de fins al 20% i un retrocés dels drets socials, no hem tingut ni una vaga general convocada pels sindicats d’aquí?”, es pregunta.  I subratlla: “Que no enganyen: aquesta no és una llei de participació, sinó de subvencions”. “Les organitzacions sindicals poden rebre subvencions públiques, però tenint en compte criteris objectius, com ara els resultats electorals —assegura Maurí—, el que no pot ser és que, a més de rebre diners pels delegats i les delegades, dos sindicats s’atorguen la representació de la totalitat del moviment sindical”. “Ens estan fent competència sindical”, assegura Daniel Matoses, de CSI-F. “Limita els drets dels sindicats no majoritaris”, asseguren des del Sindicato Independiente.

Intersindical actua, en aquesta matèria, de bracet d’aquests dos sindicats i USO. Tots quatre van recórrer contra la llei davant la justícia a principis de 2016.  De fet, i arran del canvi de postura d’Isabel Bonig, tots quatre van mantenir la setmana passada reunions amb representants de PSOE, Podem, Ciutadans i els diputats no adscrits, per tal d’explicar-los el que ells consideren “efecte perniciós” de la Llei de Participació. De moment, tant Podem com Ciutadans s’han mostrat proclius a introduir canvis en la manera com es distribueixen els fons públics destinats als sindicats. Aquest estiu el Tribunal Suprem va donar-los parcialment la raó.


Qüestió de números

Aquest moviment conjunt entre sindicats i partits polítics és vist amb una barreja d’escepticisme i neguit entre els dos sindicats majoritaris. “La llei és millorable i el debat es pot obrir —admet Ismael Sáez, secretari general d’UGT—, però cal tenir en compte que la llei és molt clara a l’hora d’establir un mínim perquè els sindicats tinguen representació”. Tant UGT com Comissions esgrimeixen la Llei de Llibertat Sindical per justificar l’actual statu quo. L’article 6 de la dita legislació estableix que gaudeixen de la consideració de sindicats majoritaris aquells que tenen una representació del 10% dels delegats sindicals a nivell estatal o bé del 15% a nivell autonòmic. Per la seua qualitat de majoritaris, s’estableix que sobre ells recau la representació institucional davant les administracions públiques. Al País Valencià participen en uns 500 organismes: Agència Valenciana de la Innovació, consells de salut, comissió executiva de l’INSS, organismes mediambientals, consells escolars i un llarg etcètera.

“Els quatre sindicats que ara reclamen, sumant tots els seus delegats, no tenen ni el 10%”, diu Sáez, d’UGT. La mateixa postura mantenen des de Comissions. “No tenim inconvenient a emprendre una reforma, però sempre des de la sensatesa”, assegura Arturo León, el seu secretari general. “El que no pot ser és que organitzacions que tenen el 2 o el 3% dels delegats pretenguen tindre la mateixa representació que nosaltres. Tenim una base d’afiliació de 100.000 persones. No poden aspirar que aquesta realitat s’oculte. Això seria una aberració”. Comissions és en l’actualitat el sindicat majoritari del País Valencià, amb 99.476 afiliats i 10.341 delegats. Intersindical, que a través de l’STEPV és majoritari en l’ensenyament, suma 15.500 afiliats i 586 delegats.

Per a Vicent Maurí, el concepte de “sindicat majoritari” ha quedat caduc i respon a un període històric, el de la Transició, en què els poders fàctics van voler apuntalar els dos sindicats majoritaris. Cal, diu, mirar més enllà. “Nosaltres som partidaris que els sindicats es financen a través de les quotes —argumenta—. Però si existeixen subvencions, exigim que aquestes s’atorguen amb total transparència i equitat. Si Comissions té el 37% dels delegats i UGT 35%, per què s’han d’atorgar totes les ajudes a ells?”.


Obrir el ventall

De fet, la posició preponderant dels dos sindicats majoritaris s’ha matisat en els últims pressupostos. La gestió d’aquesta matèria recau en la Conselleria d’Economia Sostenible. El seu responsable és Rafael Climent, membre de Compromís —pròxim a Intersindical—, l’únic partit que l’abril de 2015 no va donar suport a la Llei de Participació. En part per adaptar-se a la sentència del Suprem (que determina que únicament es poden subvencionar actuacions i iniciatives institucionals), en part per acontentar els minoritaris, la conselleria ha reestructurat el sistema d’ajudes: en el nou disseny, sindicats i patronal es reparteixen, a parts iguals, 2,4 milions d’euros, als quals cal sumar-ne 600.000 més —a dividir en tres parts iguals— per a riscos laborals. D’una altra banda es consignen 2,25 milions d’euros (abans eren 380.000) a repartir entre tots els sindicats en funció del nombre de delegats. Per últim, hi ha una bossa de 600.000 euros de lliure concurrència, és a dir, que tots els sindicats hi poden accedir en funció dels projectes que es presenten.

“S’ha fet un esforç important per obrir el ventall”, asseguren des del departament de Climent. “La millora que han aconseguit els minoritaris és molt substantiva i s’ha fet perquè nosaltres hem cedit —es lamenta Ismael Sáez, d’UGT—. Fa la sensació que els minoritaris ja no volen més recursos, sinó només fer-nos la guitza. Bonig va llançar la idea de canviar la llei per venjar-se de la patronal però tot plegat acabarà perjudicant-nos a nosaltres”. “Estan posant una ombra de dubte sobre nosaltres, quan cada euro que gastem és justificat i se sotmet a auditoria”, rebla Arturo León, de Comissions.

Tanmateix, els xicotets volen aprofitar l’estirabot d’Isabel Bonig per mantenir el torcebraç amb els grans. “La modificació que s’ha fet és mínima”, manté Vicent Maurí. La batalla sindical és servida. •

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.