El concepte d'indústria 4.0 fa referència a un nou model de producció centrat en la intel·ligència tecnològica a les fàbriques, del que Alemanya és pionera a nivell europeu, però que també està calant en els territoris de País Valencià i Catalunya. D’això han parlat aquest dimarts Júlia Company, directora de l’Ivace (Institut Valencià de la Competitivitat Empresarial), i Daniel Marco, director de SmartCatalonia, en el marc del I Congrés de Tecnologies Emergents celebrat a València, que també ha comptat amb la presència de Joaquín Gómez, director de l’Institut de Foment de Múrcia, i Victoria Seco, directora de telecomunicacions de Castella i Lleó.
Al País Valencià l’elaboració de l’Agenda Indústria 4.0, una estratègia regional de l’Ivace, ha fet donar un salt cap a la transformació integral de la indústria autòctona. «Amb ella volem passar a una indústria intel·ligent i sostenible, però cal remarcar que aquest no és un fet aïllat, sinó que forma part del moviment de reindustrialització del País Valencià», assegura Company, qui també destaca la importància dels polígons industrials, sense els quals no es podria dur a terme la innovació.
Per aconseguir la seua implantació, la directora de l’Ivace aposta per un seguit de plataformes –com per exemple, els cicles de conferències– que ajuden a difondre en què consisteix la indústria 4.0, ja que «hi ha una gran desconeixença dels avantatges que suposa». Tanmateix, s’imposa la inapel·lable necessitat d’implantar el nou model: «És un repte, no podem escapar d’ell, es tracta de la quarta revolució industrial», diu.
Catalunya, de la seua banda, és un país històricament industrial. Això fa que aquest sector concentre el 20% del seu PIB, tres punts més que en el cas valencià. Tot i això, Daniel Marco, com a màxim responsable de SmartCatalonia, afirma que la intenció de la Generalitat és augmentar aquest percentatge fins al 25% l’any 2020. «Per a assolir el nostre objectiu, la indústria 4.0 serà absolutament imprescindible», apunta. Per fer-ho efectiu compten, fins aquella data, amb un pressupost global de 178 milions d’euros.
Mentre que la Generalitat Valenciana aposta per centrar-se més en el focus industrial, amb especial incidència en els productes manufacturers i s’allunya del sector serveis i les smartcity –el desenvolupament urbà de la ciutat–, Catalunya opta per fixar els seus esforços en les oportunitats internacionals i en la creació d’un ecosistema empresarial de col·laboració.
Sobre la necessària participació dels empresaris en el moviment, Marco no es mostra gaire optimista i observa que «aquest canvi és difícil». «L’empresari és molt pragmàtic, sí que veiem certes accions, però encara falta molt de camí per recórrer», lamenta. No obstant això, opina que «les empreses han de fer aquest pas, perquè sense inversió no hi haurà benefici».
Per tal que culmine la quarta industrialització, el capital humà o «combustible» resulta imprescindible. Tots dos territoris convenen que la tecnologia ha de tenir més cabuda en l'àmbit educatiu. «L’assignatura de tecnologia no és obligatòria als col·legis ni instituts, i hauria de ser-ho», sosté Marco. Company, al seu torn, opina que el talent és fonamental i que s’ha de potenciar no sols «els que vindran», sinó també «aquells que ja hi són», per evitar, així, la creació d’una bretxa digital.