El mateix dia en què es va proclamar la República Catalana, el Govern espanyol va convocar eleccions per al 21 de desembre. Era la mesura immediata per respondre a l'aprovació del Parlament de Catalunya: unes eleccions autonòmiques a l'ús que donaren aparença de que no havia passat res. Convocades, a més, per a 54 dies després de l'anunci, el mínim de temps que exigeix la llei. La pressa era tal que aquestes eleccions cauran en dijous i no en diumenge, com sol ser habitual.
Llavors, ja amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart empresonat i tot just abans que es detingueren els vuit consellers tancas després de declarar a l'Audiència espanyola, una sèrie d'intel·lectuals van fer una crida a formar una llista unitària. Alguns demanaven que l'encapçalaren personalitats cíviques, fins i tot els mateixos empresonats. Uns altres demanaven que uniren els distints partits o sectors partidaris d'uns mínims: retirar l'aplicació de l'article 155, la retirada també de la policia espanyola present a Catalunya, la convocatòria d'un referèndum amb garanties i l'amnistia dels presoners polítics. Unes condicions que podien assumir un ventall ideològic ben ampli. Alguns, més realistes, apostaven per una llista només independentista, a l'estil de Junts pel Sí però incloent també la CUP.
Intel·lectuals com Joan B. Culla, Borja de Riquer i molts altres n'eren alguns dels promotors. Aquest matí, en una entrevista a Catalunya Ràdio des de Brussel·les, Carles Puigdemont ha demanat la confecció d'aquesta llista que finalment no s'ha tancat. El termini acabava ahir per la nit i distints partits l'han descartada. D'un costat, la CUP, que encara no ha decidit participar en el 21D. Les cúpules d'Esquerra Republicana -qui serà segurament el partit guanyador- ni del PDeCAT tampoc ho han posat fàcil, segons s'ha pogut saber. Alhora, els possibles contactes d'Albano-Dante Fachin amb l'independentisme han servit com a excusa a Pablo Iglesias per expulsar-lo de Podem Catalunya. Amb ell, han marxat nou membres més. Tal com va passar el 27 de setembre de 2015 amb Artur Mas, aquests comicis també han provocat les primeres víctimes polítiques.
Malgrat la possibilitat de sumar més escons amb una llista única i l'evident imatge d'unitat que es donaria de cara a l'exterior, hi ha una realitat que ningú no pot negar. Si l'independentisme vol aconseguir un resultat realment rellevant el 21D, haurà d'aconseguir més del 50% dels sufragis. Els partits constitucionalistes espanyols ja han fet públic el desig per fer president -segurament presidenta- el candidat més votat de les tres formacions en cas que tinguen majoria al Parlament. Per això, malgrat que no ho diguen, reconeixen aquestes eleccions com a plebiscitàries. Si les eleccions tenen aquesta condició, només un 50% dels vots entre ERC, PDeCAT i CUP mantindrien la flama que es manté més viva que mai. I amb aquest resultat, la majoria d'escons també estaria assegurada.
Malgrat que la unitat política no ha estat garantida en aquest sentit, el resultat final podria garantir-la si els partits independentistes sumen una majoria de vots indiscutible.