Diada nacional del País Valencià

Valencianisme lleial i constitucional

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha reclamat «solucions per un infrafinançament i unes infrainversions que se'ns imposen simplement pel fet de ser valencians». Amb tot, el cap del Consell ha rebaixat el to reivindicatiu del 2015, quan va expressar que «els valencians estaven cansats d'ofrenar noves glòries a Espanya», i ha ressaltat «la lleialtat reivindicativa valenciana». Amb el sotrac català envaint qualsevol acte, ha proposat uns pactes territorials que renoven els firmants durant la transició i ha ressaltat el clam per l'Estatut d'Autonomia fa quaranta anys. «Ens commou el trencament de la legitimitat democràtica constitucional», ha reblat sobre el procés català.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Any 2015. El socialista Ximo Puig compareix per primera vegada com a president de la Generalitat Valenciana en l'entrega dels premis del 9 d'Octubre, diada nacional del País Valencià. «Estem cansats d'ofrenar noves glòries a Espanya», proclama davant el maltractament fiscal de l'Estat espanyol. Fins i tot, quan sonen els acords de l'himne regional, Puig evita cantar la frase «per ofrenar noves glòries a Espanya». La reivindicació del problema valencià és ben clara.

Dos anys després, però, Puig ha rebaixat el discurs. No hi ha rastre del cansament «d'ofrenat noves glòries a Espanya» que expressava en aquell moment, fins i tot, per determinats prohoms de l'empresariat valencià. Si l'any passat el to reivindicatiu va disminuir respecte del 2015, l'ebullició del procés català ha fet que es pose el fre a un clam totalment invisibilitzat per la possibilitat de declarar aquest dimarts la independència a Catalunya. «Exigim solucions per un infrafinançament i unes infrainversions que se'ns imposen simplement pel fet de ser valencians», ha estat el crit més contundent del president.

Aquest clam, tanmateix, l'ha emmarcat dintre de la «lleialtat reivindicativa». «En tots aquests moments, en tots aquests grans fets, els valencians hem estat lleials, sense deixar de ser reivindicatius», ha expressat. «En aquesta lleialtat reivindicativa d'aquest 9 d'Octubre vull expressar la voluntat del poble valencià de formar part d'un projecte compartit, just i solidari», ha explicat Puig, que ha insistit: «No defallirem en la demanda dels recursos que ens calen, i per això continuem apel·lant a la urgència d'una reforma del sistema de finançament autonòmic».

La «lleialtat reivindicativa» de Puig ha estat el complement de la proposta d'un «nou pacte de La Moncloa territorial que estabilitze un nou model federal i que d'una vegada per totes respecte a les singularitats entre territoris i garantisca la igualtat entre ciutadans». I tot, amb la mirada posada en «desenvolupar un nou projecte d'Espanya», en «articular un nou relat d'Espanya» que aposte «per les raons enmig d'una sobreexposició d'emocions». «Em dirigisc a tots els presidents autonòmics per obrir un espai de reflexió per impulsar aquest nou pacte territorial», ha insistit, mostrant una aposta conciliadora i, al seu torn, lleial amb el projecte espanyol

D'esquerra a dreta: Gabriela Bravo, conselleria de Justícia; Vicent Soler, coneller d'Hisenda; la vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra; el president Ximo Puig; i el cantant i guardonat aquest dilluns Joan Manuel Serrat a l'entrega de premis| GVA. 

Tot i commemorar el quaranta aniversari de la manifestació històrica en favor de l'Estatut de 1977 com a «dia d'unitat i reivindicació d'un objectiu compartit front aquells que volien limitar la pluralitat d'Espanya», ha qüestionat els passos donats pel Govern català que presideix Carles Puigdemont. «Aquest és el dia del poble valencià. Ho és hui i ho serà sempre», ha proclamat com a crítica per la intenció -finalment descartada- de celebrar-se aquest dilluns el ple del parlament català que havia de donar el tret de sortida per al naixement de la futura República Catalana.

«L'arquitectura institucional de la Corona d'Aragó és un bon referent històric de com podem estar junts des de la diversitat», ha afirmant amb la intenció de deixar recalcar el vernís valencianista a la seua intervenció. Seguidament, però, ha carregat contra el procés independentista del Principat. «Ens commou el trencament de la legitimitat democràtica constitucional. Ens indigna la falta de ponts per considerar les raons de l'altre. Ens entristeix la fractura, l'enaltiment de la polarització», ha censurat, amb un repartiment de crítiques implícit tant a Puigdemont com a l'executiu espanyol de Mariano Rajoy.

El president valencià, de fet, ha contraposat «el patriotisme cívic» que defensa «les banderes de la sanitat, l'educació, l'esforç, la solidaritat, la dignitat, la concertació i la iniciativa econòmica» amb «la demagògia i el patriotisme mal entès». «Les banderes citades abans són les que ens uneixen. Són les banderes que donen sentit a un país», ha destacat, després de repetir el doble joc d'atorgar responsabilitats als dos actors principals del procés català. «No serem nosaltres els que estirem, més encara, les tensions territorials. Però a hores d'ara, ja no queden dubtes que l'immobilisme, no fer res, és la pitjor de les accions», han censurat, denotant aquesta mena de valencianisme constitucional i lleial dintre del marc espanyol.

Serrat, 'valencià' insigne

Amb un fil conductor de reclamar també diàleg sobre la qüestió catalana, el cantautor Joan Manuel Serrat ha rebut l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana junt amb Hortensia Herrero, mecenes i dona del propietari de Mercadona, i la catedràtica Adela Cortina. «Cal buscar la convivència des de la cultura de l'apertura, el respecte mutu i l'intent de treballar entre tots, sense barreres», ha afirmat la pensadora de forma implícita sobre el procés a Catalunya.

Joan Manuel Serrat rep l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana| GVA

Un clam comú en favor del diàleg, però, que s'ha vist truncada per l'aposta de l'expresident valencià, Eduardo Zaplana, d'aplicar l'article 155 de la Constitució Espanyola a Catalunya, és a dir, la suspensió de l'autonomia del Principat. La qüestió catalana -per a mostra el pin que duien els càrrecs del PP amb la senyera i un cor amb la bandera espanyola- ha monopolitzat l'entrega dels premis del 9 d'Octubre i ha deixat clar, al seu torn, que la sensibilitat valencianista que Puig ha reivindicat és constitucional i lleial amb el projecte espanyol. La contundència del no «d'ofrenar noves glòries a Espanya» que va enarborar-se a principis de legislatura s'ha esborrat, i tot amb la manifestació per un tracte fiscal just tocant a la porta.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.