Com van decidir fer un web per comprovar la proximitat ideològica amb els diferents partits?
Per les eleccions de Barcelona ja en vam fer un, semblant, més senzill. A través d’unes preguntes, intentàvem dir la proximitat entre el que pensava la gent i els partits que es presentaven a les eleccions. Ara ho hem volgut aplicar a les eleccions al Congrés. Aquest recomanador és prou habitual en altres països. Per interès personal nostre, que som politòlegs, i de recerca, vam crear un grup d’investigadors amb gent de diferents països i d’aquí i vam creure necessari fer l’eina.
Per què volen les dades?
Les dades tenen un interès per veure si podíem crear el recomanadaor més gran d’Europa. El més gran era a Alemanya, que havia aconseguit 300.000 respostes. Estem a punt d'arribar-hi. Amb les dades farem gràfics per fer un perfil de quin seria el votant de cada partit i fer una mica de predicció del què pot passar diumenge. Més enllà d’això, farem recerca acadèmica per mirar quins temes estan més relacionats amb el fet que la gent voti un partit o un altre. Les respostes són totalment anònimes.
Com van fer la tria de preguntes?
S’ha fet en diferents passos. Tot l’equip va fer llistes de preguntes i temes que es consideren rellevants. Algunes són habituals, que ja funcionen en altres contextos i que ens van anar bé a Barcelona. La primera llista en tenia unes vuitanta. Després, s’envia a experts que ubiquen els partits a cada pregunta. I, després, a unes persones que miren els programes electorals per veure què diuen els partits de cada tema, que molts cops no diuen res. Un cop ho teníem, vam fer una base estadística i vam seleccionar les preguntes. Si en cinc preguntes les respostes estan molt relacionades entre si, només n'inclous una d’elles, la que et vagi millor. Vas reduint fins que ho deixes en un nombre òptim de preguntes. Hi ha debat sobre si n'han de ser entre 20 i 30.
Han trobat correlació entre la intenció de vot de la gent o el seu record i la proximitat que estima el text?
Això no ho hem mirat. Ens volem esperar i ho mirarem després. En general, sí. Hi ha una bona correlació. En el cas de Barcelona ciutat, vam trobar que un aproximadament 70% coincidia. En aquest cas, no ho hem mirat, per una cosa tècnica. En altres experiències, els recomanadors es venien per millorar el coneixement polític de la gent. Aquests recomanadors no fan canviar el vot, però ajuda a molta gent a tenir més informació. Potser molta gent no s’ha plantejat què pensa un partit concret sobre els sous mínims. Aquest recomanador ajudarà a que la gent s’informi.
Desmenteix una mica que la gent no vota en funció dels seus interessos?
Això del criteri és una qüestió ideològica. Sí que pot passar que un grapat d’electors votin partits que proposen coses que van en contra de les seves condicions materials. Com seria el cas de gent de classe baixa votant a Vox que proposa mesures que van en contra de la seva situació. És cert, però, aquesta gent vota en funció d’altres criteris. Però, sí que estem trobant altres coses. A Catalunya veiem que hi ha molta gent que se situa a l’esquerra d'ERC, que clarament són votants de Sumar o Podemos, però que després pengen els resultats i els surt que el seu partit és la CUP. Això és anecdòtic. Hi ha un part de l’electorat a qui, en llocs complexos com Catalunya, els surten coses que potser no s’havien plantejat mai.
Tenen un biaix en les respostes recollides?
Evidentment. No és molt gran. Pensa que, quan hi ha tantes respostes, tendeixen a reduir-se. El percentatge d’homes és un pel més elevat i ens falten alguns jubilats. Però, si mires el percentatge de vot que té la gent, no és molt diferent al d’altres enquestes que s’han publicat aquests dies. En cap cas volem fer una enquesta, no la faríem mai així.
Han publicat ja algunes dades sobre transferència de vot. Què han pogut observar?
Hi ha bastantes coses interessants. Per exemple, que els que s’havien abstingut el 2019, pocs diuen que es voldran abstenir. A principi campanya es deia que abstenció podia ser elevada, també perquè és estiu, però, no ho sembla pel que tenim a les enquestes i al recomanador. En particular, sembla que el PSOE en podria agafar uns quants vots de l'abstenció. Pel que fa a transferències, l’interessant són els flux creuats entre PSOE i Sumar i entre PP i Vox. Pel que sembla, la concentració de vots per part del PSOE que venen de Podemos seria més elevada que no pas els de Vox que van al PP.
Han mirat les dades creuades pels partits catalans? Hi ha cert interès en veure si els partits independentistes perdent votants cap a l'abstenció.
D’això encara no. Només et puc dir coses de les enquestes. Al CEO ja es veia que hi havia un cert vot dual. D’arreplegament del vot al PSC. El PSC està treient vots tant de Junts, com ERC, com de Sumar.
Tornem en un escenari de vot dual?
Semblaria que sí. El que passa és que el vot dual, tradicionalment, a qui més ha afectat és a CiU i el PSC. Ara sembla que és diferent i que veurem si es manté amb el temps. En una part de l’electorat, ha calat la idea que seria més útil, entre cometes, votar al PSC. I que això és transversal a diferents partits. Però, per ser vot dual, s’ha de repetir, sinó és vot estratègic. De moment, la cosa és que el vot dual va desaparèixer el 2010 i si torna ho veurem aquest diumenge i, sobretot, en les properes eleccions, si es manté.
Això afectaria també a Compromís i a Més que es presenten conjuntament amb Sumar al País Valencià i les Illes Balears?
Això no ho hem mirat. Sí que puc dir que, en les eleccions de fa quatre anys, el País Valencià era el lloc amb més vot dual de l’Estat espanyol. Recorda que Ximo Puig va avançar les eleccions valencianes. Es veia que el mateix dia, dos o tres-cents mil persones, molts van decidir votar Compromís a l’urna del País Valencià i el PSOE a les espanyoles. Això serà així? És possible en les eleccions de diumenge. Els incentius pel vot útil són molt elevats. També, molt possiblement, molts votants de Compromís enfadats amb Sumar, poden acabar donant suport al PSOE.
A Catalunya sempre s'ha dit que aquelles persones que es consideren independentistes s'autoubiquen més a l'esquerra del que indiquen les seves preferències en polítiques socials. El seu test és sobretot de preguntes socials. Han notat aquest biaix?
No ho tinc, però segur que ho veurem. Quan es mira a totes les enquestes és el més habitual. Avui dia, a Catalunya, no hi ha dos eixos. Hi ha un eix i mig. Quan ets independentista, la probabilitat d’ubicar-te a l’esquerra és molt més elevada i al revés, si ets d'esquerres la probabilitat de considerar-te independentista és més alta. Això es deu a molts motius: la tradició històrica, el que vol dir ser d’esquerres i de dretes a Catalunya, i el que ha passat recentment. Fixa’t que el PSC quan es va fer més unionista també va virar cap a la dreta amb altres polítiques.