L’impacte que va generar la repressió posterior a l’1 d’octubre del 2017va ser tal que les llistes electorals de les dues eleccions d’àmbit estatal del 2019 estaven clarament protagonitzades per les víctimes de l’actuació judicial del Tribunal Suprem. Els presos polítics i els seus familiars també es van implicar en les eleccions municipals i europees d’aquell any, així com en les catalanes del 2017, però va ser durant el judici desenvolupat al Tribunal Suprem, a partir del febrer del 2019, quan els represaliats van guanyar més visibilitat.
Així, per a les eleccions del 28 d’abril del 2019, Oriol Junqueras liderava la llista d’Esquerra Republicana a la demarcació de Barcelona per accedir al Congrés, mentre que Raül Romeva va esdevenir senador. A Girona, Montse Bassa, germana de l’exconsellera d’Afers Socials Dolors Bassa, liderava la llista d’ERC al Congrés. Pel que fa a Junts, la seua aposta per visibilitzar la repressió va ser encara més forta, amb Jordi Sánchez encapçalant la llista al Congrés per Barcelona, amb l’exiliat Lluís Puig optant al Senat per la mateixa demarcació, amb Jordi Turull liderant la llista per Lleida i Josep Rull la de Tarragona. Altres dues persones relacionades amb aquesta situació, l’advocat i catedràtic de Dret Processal Jaume Alonso-Cuevillas i l’empresari Josep Maria Matamala, amic íntim del president Puigdemont –a qui va acompanyar a l’exili–, també prenien protagonisme liderant les llistes de Girona al Congrés i al Senat respectivament.
Les imatges dels represaliats accedint a les cambres de representants es van viralitzar. La legislatura va quedar entorpida per la incapacitat del PSOE i d’Unides Podem d’arribar a un acord, i per la negativa d’Albert Rivera a explorar una aliança entre Ciutadans i els socialistes. De cara a la repetició d’eleccions, que se celebrarien el 10 de novembre del 2019, el BOE va publicar el dia 9 d’octubre d’aquell any les noves llistes electorals, pràcticament idèntiques a les de mesos abans. En canvi, la sentència del Tribunal Suprem, emesa el 14 d’octubre, va inhabilitar els consellers catalans que no havien marxat a l’exili, i els partits independentistes van haver de canviar les candidatures per a concórrer a aquelles eleccions.
Quatre anys després, de cara a les eleccions del 23 de juliol, els presos que aquell 14 d’octubre van ser condemnats han sigut indultats. Dues de les persones exiliades –Anna Gabriel i la consellera Meritxell Serret– han pogut tornar a Catalunya, mentre que Marta Rovira i l’eurodiputada Clara Ponsatí també hi poden tornar sense amenaça d’entrar a presó, atès que després de la reforma del Codi Penal –que va derogar el delicte de sedició– estan acusades només de desobediència, que comportaria inhabilitació. Mentrestant, encara hi ha tres exiliats que serien empresonats en cas que tornaren a l’Estat espanyol o que foren extradits: l’exconseller de Cultura Lluís Puig i els eurodiputats Toni Comín i Carles Puigdemont, acusats de malversació.
Aquest canvi d’escenari s’ha fet notar a les llistes electorals dels partits independentistes de cara al 23-J. Dels candidats relacionats amb els represaliats només una es manté a les llistes. Es tracta de Montse Bassa, germana de Dolors Bassa, que tornarà a liderar la llista de Girona per a revalidar la seua acta al Congrés amb Esquerra Republicana. Amb aquest mateix partit es presenta com a senador per Barcelona l’independent Joan Queralt, catedràtic de Dret Penal, que no té vincle directe amb la repressió però que s’ha erigit, aquests anys, com una de les veus més consultades a l’hora d’analitzar les actuacions judicials contra l’independentisme català. Per part de Junts hi anirà, com a número quatre per Barcelona, el professor de Dret Constitucional Josep Pagès, membre de la Sindicatura Electoral de l’1 d’octubre i també perseguit judicialment, tot i que no ha passat per la presó i el seu rostre no és identificat per l’electorat com a víctima de l’actuació judicial que es va iniciar al 2017.
D’aquesta manera, a Barcelona, tant Junts com ERC mantenen la seua aposta per Míriam Nogueras i Gabriel Rufián, respectivament, a l’hora de donar veu a ambdues formacions independentistes a Madrid. A Tarragona ERC manté l’aposta amb Jordi Salvador Duch, mentre que Junts ha triat Josep Maria Cruset per a liderar la llista al Congrés per aquesta demarcació, que va ser president del Port de Tarragona i alcalde de Riudoms (Baix Camp), un dels referents del PDeCAT en aquesta comarca. Una aposta similar ha fet Junts a Lleida, on Isidre Gavín, expresident de la Diputació entre 2003 i 2007 amb Convergència, liderarà la llista. En aquesta mateixa demarcació, la llista d’ERC la liderarà la diputada Inés Granollers, que el 2019 anava com a segona darrere de Xavier Eritja, un perfil molt més lligat a l’activisme que a la institucionalitat. Pel que fa a Girona, la llista d’ERC al Congrés la liderarà l’esmentada Montse Bassa i per part de Junts encapçalarà la candidatura l’exalcaldessa Marta Madrenas.
Pel que fa al Senat els perfils no són massa diferents. ERC per Barcelona es presenta amb el mencionat Joan Queralt, amb el candidat a l’alcaldia Ernest Maragall i amb l’activista social uruguaiana Ana María Surra. Junts, que no va aconseguir representació a la cambra alta per Barcelona fa quatre anys, concorre amb Antoni Castellà, líder de Demòcrates, com a número u, i li segueixen Rosa Huguet –alcaldessa de Canyelles, al Garraf– i Toni Morral, fundador de la desapareguda Crida Nacional per la República.
Junts tampoc no va aconseguir representació pel Senat per Tarragona, i enguany intentarà fer-ho amb l’històric alcalde de Montblanc (Conca de Barberà) Josep Andreu –que ho va ser amb ERC, tot i que aquest 2023 es va presentar amb la formació puigdemontista– com a candidat, a qui acompanyaran Elena Queral –referent de Junts a la Ràpita (Montsià) i Eugeni Sedano, portaveu de la Plataforma Mercaderies per l’Interior. Pel que fa a ERC, que disposa actualment de tres senadors per aquesta demarcació, liderarà candidatura a la cambra alta Jordi Gaseni, alcalde de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre) i president de l’Associació de Municipis per la Independència. El segueixen els senadors Laura Castel i Josep Rufà.
A Girona ERC presenta l’actual senador Jordi Martí Deulofeu, l’exeurodiputat i filòsof Josep Maria Terricabras i l’exalcaldessa d’Olot (Osona) Susanna Pagés, mentre que Junts presenta l’actual senador Joan Bagué, l’alcalde de Puigcerdà (Baixa Cerdanya) Albert Piñeira i l’alcaldessa de Roses (Alt Empordà) Montse Mindan.
Per últim, a Lleida també repeteixen per ERC com a aspirants a senadors Sara Bailac i Xavier Castellana, mentre que incorporen també l’alcaldessa d’Oliana (Alt Urgell) Carme Lostao. Junts, pel seu compte, aspira a revalidar el càrrec de la senadora Mayte Rivero, que estarà acompanyada per la regidora lleidatana Marta Gispert i per l’alcalde de Sant Ramon (Segarra), Josep Maria Ribera.
Perfils que fan tornar aquestes eleccions al seu format convencional, tot i que el desenllaç més pronosticable d’aquest 23 de juliol, amb la possible victòria de PP-Vox, és del tot excepcional.