Aquest dimarts 18 d’abril, el batlle de la localitat d’Elna (Rosselló), que compta amb vora 5.000 habitants, haurà de declarar davant el Tribunal Administratiu de Montpeller, que es dedica a jutjar els afers relacionats amb ajuntaments, funcionaris i administracions municipals.
El motiu és haver canviat el reglament del seu consistori per tal que el regidor que així ho desitge puga parlar en català. En canvi, si les intervencions es fan en la llengua del país, hauran de ser traduïdes de manera immediata al francès. Aquesta disposició la van establir per no situar el reglament fora de la llei i perquè, tal com admet Nicolas Garcia, no fer la traducció posterior seria “antipedagògic”, perquè a la Catalunya Nord no tothom entén el català. Però el fet de poder parlar-lo en l’administració esdevindria una eina de recuperació cultural i lingüística.
El batlle d’Elna és membre del Partit Comunista, i també és vicepresident del Consell Departamental del Pirineu Oriental, l’administració amb competències a la Catalunya Nord i en una part d’Occitània. És, alhora, una de les persones més implicades en la recuperació de la catalanitat del territori. Iniciatives com ara Ràdio Arrels s’han vist ajudades amb la seua empenta, i la visita del president a l’exili, Carles Puigdemont, a Elna pel 60è aniversari d’Òmnium Cultural, van comptar amb la seua presència oficial.
Segons considera el batlle, el més probable és que el jutge impedisca que es parle català en l’àmbit administratiu.
El prefecte, representat de l’Estat francès al Pirineu Oriental, va ser qui va portar el canvi de reglament municipal als jutjats. “Va dir que el que havíem fet no era normal. L’oposició també ho va considerar així: per a ells no és normal que es parli català en un ple a la República Francesa, però no van dir en la seva denúncia que les intervencions en aquesta llengua eren traduïdes al francès”. Tot seguit, el prefecte va plantejar la possibilitat d’anul·lar el reglament, a la qual cosa el batlle es va negar. Ara haurà d’anar al tribunal.
Tot i aquesta situació, Nicolas Garcia admet que no corre cap risc penal. “No anirem a la presó ni podem ser imputats”. Potser, això sí, els facen pagar les despeses judicials si perden el judici, que depara tres desenllaços possibles. “Ens poden dir que no tenim dret a parlar català al ple. També ens poden dir que sí que en tenim. O que en tenim, però sempre i quan abans parlem en francès”. Segons considera el batlle, el més probable és que el jutge opte per la primera opció, la d’impedir que es parle català en l’àmbit administratiu.
“Hem demanat l’opinió de diversos juristes i del que estem segurs és que ho hem fet bé”, diu. “Ho hem plantejat de la manera més correcta possible perquè ens donin la raó, perquè no hem perjudicat la llengua francesa, que és la de la República i no la deixem de parlar. Amb aquest reglament no hi ha ningú a Elna que no entengui el que diem als plens, i això ens pot ajudar davant el jutge”, argumenta. Si finalment els donaren la raó, aquest reglament podria ser aprovat en municipis de territoris on es parlen altres llengües autòctones distintes del francès: a la Catalunya Nord, a Iparralde, a Occitània, a la Bretanya...
Nicolas Garcia interpreta que el debat sobre la Sisena República, present a França al caliu de la crisi política actual, també afecta la qüestió de les minories nacionals
En canvi, si García creu que el més probable és que el jutge anul·le el reglament és perquè constata que l’Estat francès “es creu fràgil si algú no parla el francès. El jacobinisme és exactament això, i ha quedat marcat als gens de l’administració més que dels polítics. Perquè de fet, molts polítics de dreta són favorables als nostres plantejaments, encara que no siguin ni tan sols catalanistes. Però l’administració francesa, tot i que no l’ha votada ningú, té un pes enorme. De la mateixa manera que l’administració espanyola està tacada encara de franquisme, i això també té conseqüències”.
Més enllà del cas d’Elna, Garcia abunda en l’argumentació anterior i interpreta que el debat sobre la VI República, present a França al caliu de la crisi política actual, també afecta la qüestió de les minories nacionals. “Sense respecte a les particularitats dels pobles, sense que aquestes siguin vistes com una força i no com una feblesa, no tindrem un futur plenament democràtic”. Segons indica, la V República, encara vigent, “ha fet coses bones en aquest país, sobretot a nivell social, però ha d’evolucionar i reconèixer la diversitat per a garantir-se el futur”.
Preguntat per la demanda social en aquest sentit, Garcia assegura que existeix, tot i que no es traduisca en propostes polítiques de gran aspiració territorial. “Un sondatge al Pirineu Oriental sobre independència o autonomia tindria un resultat desastrós: no faríem ni un 5%. Però hi ha una apropiació de la cultura catalana i una voluntat que la llengua sigui parlada pels fills, tal com determinen les enquestes. Aquest interès no va lligat a una proposta política concreta, i això s’explica perquè de la mateixa manera que Catalunya ha evolucionat al marge d’Espanya, la Catalunya Nord sempre ha crescut integrada en França”. El batlle d’Elna apunta que en territoris com la Bretanya es dona el mateix fenomen.
Més enllà de la qüestió territorial, el plantejament d’una Sisena República a França beu de la indignació amb una presidència amb plens poders. “Tenim una monarquia sense sang reial, amb un president que té el poder d’un monarca i un primer ministre que n’és el braç executor. El president de la República francesa no entra mai al parlament, no se li pot formular cap pregunta directa, i per reunir-se amb ell cal fer-ho a Versalles, on precisament vivia Lluís XIV. Amb tot el que està passant, el que es vol a França és una democràcia parlamentària en què els ciutadans no elegits també tinguin drets. A hores d’ara, el sistema electoral vigent fa que no existeixi cap alternativa. El model ja ha caducat, i molta gent n’és conscient”, assegura.