Nit fosca per a les formacions sobiranistes a Catalunya. El votant independentista no s’ha mobilitzat en aquestes eleccions municipals o, si ho ha fet, no ha estat en clau nacional. En paral·lel, el PSC reforça el seu poder a les grans ciutats i l’extrema dreta entra amb força a consistoris d’arreu del Principat.
Trias guanya just
L’única nota de color podria ser la victòria de Xavier Trias a la ciutat de Barcelona. El líder de Junts i exalcalde de la ciutat ha refet els mals resultats del partit el 2019 i ha passat de 5 a 11 regidors. En contrast ERC, amb Ernest Maragall, passa de 10 a 5 regidors. Per darrere de Junts, el PSC de Jaume Collboni serà segona força amb 10 escons i Ada Colau cau al tercer lloc amb 9, un menys que el 2019. Al consistori també hi seran PP, amb 4, i Vox amb 2. La CUP torna a quedar fora.
Aquest escenari no deixa clar en mans de qui recaurà l’alcaldia. Tot i que Jaume Collboni ha dit durant la campanya que no seria alcalde si no era primera força, encara podria intentar un pacte que inclogués els comuns i el suport d’ERC o la CUP.
ERC punxa
A la resta del país, on hi ha hagut una abstenció prou més significativa que el 2019, sembla que qui ha decidit quedar-se a casa ha estat l’independentisme. Un canvi significatiu en les dinàmiques tradicionals, normalment l’unionisme era més abstencionista.
Així, si el 2019 ERC va ser la formació més votada a Catalunya, aquest 28 de maig el PSC se situa com a primera força catalana amb el 23% dels vots, Junts amb el 18% dels vots és segona (i el partit que guanya a més municipis, 342) i ERC amb el 17% és tercera força. Malgrat tot, els republicans són el partit amb més regidors arreu de Catalunya i conservarà Manresa com a feu més destacat.
La nota positiva per als republicans és que es mantenen com a segona força en moltes ciutats metropolitanes.
Crescuda socialista
És, doncs, especialment significativa, la patacada dels republicans que perden 300.000 vots i es queden, pràcticament, sense opcions de revalidar les alcaldies de Lleida i Tarragona, on s’ha imposat el PSC.
Els socialistes, de fet, també podrien governar a Reus (on és primera força i les aliances alternatives són complicades) o a Girona on ha estat primera força per primera des de l’inici del procés independentista. A la capital gironina, però, empaten a vuit regidors amb Lluc Salellas i Guanyem Girona (CUP) que els podria prendre la batllia reunint els vots d’ERC i Junts.
El PSC, però, ho té fet a la majoria de les grans ciutats de la demarcació de Barcelona com l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramanet, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, Sabadell o Granollers. A totes elles tenen majoria absoluta. També guanyen a Mataró, Vilanova i la Geltrú o Rubí, però els caldrà buscar pactes.
De les grans ciutats, a Terrassa, la llista independent de Jordi Ballart s’endú la majoria i a Sant Cugat s’hi imposa Junts per Catalunya.
Un dels altres guanyadors de la nit és Xavier Gracia-Albiol. El líder del PP a Badalona ha aconseguit una majoria absoluta amplia passant d’11 a 18 regidors. El PP també ha guanyat a Castelldefels on es queda a un regidor de la majoria absoluta.
L’extrema dreta irromp amb força
El 2019, a Catalunya només hi havia 4 regidors de partits nítidament d’extrema dreta, 3 d’ells de Vox. Quatre anys després, Vox aconsegueix 124 regidors. El partit d’extrema dreta espanyolista tindrà representació a les quatre capitals de demarcació i la majoria de ciutats importants. També destaquen els 2 regidors de Som Identitaris, encapçalats per Josep Anglada, a Vic.
A la vegada, l’extrema dreta independentista sorprèn obtenint 6 regidors a Ripoll on Aliança Catalana serà primera força i que també entrarà amb un a Manlleu. L’extrema dreta catalanista en tindrà 2 a Manresa de la mà del FNC. El Front Nacional tindrà també l’alcaldia del petit municipi de La Masó a l’Alt Camp, on té 4 regidors.