3.606.314 valencians i valencianes estan cridats a les urnes aquest diumenge. Està en joc qui ocuparà la Generalitat i els ajuntaments els pròxims quatre anys. En l'àmbit autonòmic, l'escenari és molt obert, mentre que la casuística local és variada. Més enllà de l'autoidentificació amb les opcions més esquerranes o dretanes, qüestions vinculades amb la gestió del territori poden determinar el sentit del vot de la ciutadania arreu de la geografia valenciana. EL TEMPS fa un recorregut pel país per copsar-ne la incidència:
PROLIFERACIÓ DE MEGAPLANTES FOTOVOLTAIQUES
Que el món havia de dirigir-se cap a la descarbonització era una cosa que ja sabíem. La invasió d'Ucraïna per part de Rússia no ha fet més que accelerar el procés i incrementar les presses de les administracions per aconseguir el dit objectiu. L'objectiu de la Unió Europea és clar: vol que el 40% de l'energia consumida a la UE procedisca de fonts netes per l'any 2030.
Així les coses, assistim durant els darrers anys a la proliferació de megaplantes d'energies renovables. Primer van ser els grans parcs eòlics, amb molins de quasi 200 metres d'altura, a l'interior de Castelló. Després arribà l'amenaça de diverses línies de molt alta tensió. I darrerament han proliferat els projectes de megaplantes d'energia fotovoltaica promoguts per empreses privades.
D'exemples n'hi ha a pràcticament tota la geografia. A Villena, Monòver, Requena, les Coves o les Useres, entre molts més municipis, han sorgit projectes d'aquest tipus que han posat en peu de guerra una part del veïnat. El procés no és molt diferent del que va succeir amb els PAIs que, en la primera dècada dels 2000, pretenia urbanitzar principalment el litoral mediterrani. Ara, el procés d'ocupació de la terra es concentra en les àrees intermèdies i interiors, on els terrenys resulten més assequibles per als promotors, per bé que això suposa, també, generar línies de connexió de molt alta tensió, com passa amb la MAT que ha d'unir l'Aragó amb el litoral de Castelló.
El malestar ciutadà s'ha canalitzat en la creació de plataformes contràries (Nostra Terra, Utiel-Requena Sostenible, la Terra, casa nostra, No a la MAT) i aquestes, alhora, han vertebrat el moviment a través de la Coordinadora per una Ubicació Racional de les Renovables. Dissabte de la setmana passada mateixa, a Castelló es va celebrar una manifestació a propòsit d'aquest tema a la qual assistiren més de 3.000 persones. No és descartable que en alguns dels municipis afectats l'amenaça d'aquestes macroplantes acabe tenint incidència en el vot, tant a escala local (sobretot en funció del posicionament de l'alcalde o alcaldessa) com en l'àmbit autonòmic.
LA REGRESSIÓ DE LA COSTA
Una quarta part de les platges valencianes estan afectades per processos erosius. En alguns casos, aquest fenomen ha esdevingut especialment greu, fins al punt d'amenaçar els habitatges, com passa a Nules (Plana Baixa) o a Guardamar del Segura (Vega Baixa).
Les raons que expliquen aquest retrocés són diverses. D'una banda, la consolidació d'infraestructures portuàries impedeix el trànsit natural de l'arena a través de l'aigua (només els ports de Castelló de la Plana, València i Alacant han furtat a la mar 66 milions de metres quadrats d'aigua). D'una altra banda, els embassaments en els rius provoquen la retenció dels sediments que, d'una altra manera, viatjarien de forma natural cap a la desembocadura dels rius i, des d'aquests, cap a les platges.
A tot això s'ha de sumar, a més, la implantació d'infraestructures sòlides en la costa, com ara passejos marítims, que han modificat la morfologia costanera i compliquen la circulació natural de l'arena en la primera línia de platja.
Tot plegat té un doble efecte. Per un costat, obliga a la regeneració constant de les platges, en tant que recurs turístic i econòmic. Per un altre costat, ha provocat que molts habitatges que abans estaven allunyats de la primera línia de platja hagen quedat encabits en la línia de domini públic terrestre, circumstància per la qual tenen a sobre d'elles l'espasa de Dàmocles d'un possible enderrocament.
A tot això cal sumar l'aprovació, per part del govern de Pedro Sánchez, d'una modificació de la Llei de costes que acurta el termini de concessió. La iniciativa, impulsada per Teresa Ribera, ha alçat en peu de guerra a molts propietaris i ha propiciat la creació de Somos Mediterránea, una plataforma que agrupa els col·lectius afectats, molts dels quals en municipis valencians. L'entitat ha organitzat diverses manifestacions, una de les quals a Madrid. Carlos Mazón ha promès que, en cas de ser president Alberto Núñez Feijóo, reformarà la Llei de costes.
EL TRANSVASAMENT TAJO-SEGURA
Si hi ha un element vinculat a la gestió dels recursos que mobilitza el votant al País Valencià, aquest és la gestió de l'aigua. Va passar en temps del Partit Popular amb el transvasament de l'Ebre i aquell famós "Agua para todos" i ha tornat a passar durant la darrera part de la legislatura amb la decisió del govern espanyol, en línia amb les directrius marcades per la Unió Europea, d'incrementar el cabal ecològic del Tajo i, amb això, reduir el transvasament al riu Segura, que proporciona aigua a les comarques del sud del País Valencià. Tot i que la Generalitat Valenciana ha presentat diferents recursos contra la decisió del govern espanyol, els tribunals han dictaminat sempre, fins ara, a favor del govern espanyol.
Així doncs, el Partit Popular ha situat l'aigua en un lloc prioritari de la seua agenda, conscient que aquesta és una qüestió amb una gran capacitat de mobilització, especialment en les comarques de més al sud del País Valencià. No s'ha de perdre de vista que les darreres eleccions les va guanyar el Botànic per una diferència de 42.000 vots, per bé que la demarcació d'Alacant va ser l'única on la dreta va acabar imposant-se: mentre les forces d'esquerra van obtenir 415.000 vots, les de la dreta obtingueren un poc més de 457.000 paperetes. L'onada blava podria amerar la resta del País partint del sud i amb l'aigua com a esperó.