El 46,3% dels ciutadans de Barcelona té intenció de votar el PSC a les properes municipals, i només el 19% pensa votar CiU. O el 23,6% dels ciutadans pensa votar PSC, i el 18,1% té intenció de votar CiU. Així ho preveuen, almenys, els respectius sondeigs que socialistes i convergents van encarregar dos mesos i uns dies abans del 10 de juny, dia de la «batalla de Barcelona», com ja se l'ha anomenat.
Sigui quina sigui la previsió que més s'hi acosti, Maragall i els seus van per davant, amb o menys claredat. Els homes de Cullell —i sobretot Cullell—, són, però, l'única opció alternativa a l'equip socialista. Depèn, en darrer terme, de la tria que facin els ciutadans indecisos —entre un 20 i un 40%—, per saber si la campanya electoral serà un veritable colze a colze. Allò que millor pot definir la candidatura socialista a les eleccions municipals de Barcelona és que es tracta d'una llista de continuïtat, fonamentada en l'experiència de dos mandats anteriors i amb convicció de repetir victòria municipal per tercera vegada consecutiva, perquè, segons paraules del mateix Maragall, «no ens hem cansat de governar».
Pasqual Maragall, elegit alcalde de Barcelona el 2 de desembre del 1982, en substitució de Narcís Serra, i confirmat en el càrrec a les eleccions municipals de 1983, torna a encapçalar la llista socialista, il·lusionat i optimista, alhora que temerós d'un possible excés de «confiança», amb un eslògan contundent: «la Força dels Fets». Els fets, el fet cabdal —en la ment de tots—, la nominació Olímpica de Barcelona.
A part d'alcalde, Maragall, un antic minyó escorta de la Mare de Déu de Montserrat, quan el cap-guia era Jordi Pujol, és llicenciat en Dret, doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona i Master per la New School for Social Research (New York). Té 46 anys, un més que Josep Maria Cullell.
Maragall va definir divendres passat Lluís Armet i Coma, el seu número dos, com «una injecció d'optimisme i l'home de les relacions amb les altres institucions». Armet inicià la seva activitat política als 15 anys com a responsable de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC). Ha ocupat diversos càrrecs dirigents en el Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE, fou nomenat pel president Tarradellas conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat —fins a l'abril de 1980—. És diputat al Parlament de Catalunya i portaveu del grup socialista.
Jordi Perpal i Marfà, el tercer de la llista, és també diputat al Parlament de Catalunya, des del 29 d'abril de 1984. L'1 de juny del mateix any és nomenat primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona. És president del consell d'administració de l'Anella Olímpica de Montjuïc. Vocal del consell d'administració de la Societat Pública Municipal Iniciatives S.A., i president de l'empresa municipal Vila Olímpica, S.A.
El número quatre és Francesc Raventós i Torras. Mercè Sala Schnorkowski, que ocupa el cinquè lloc, és llicenciada en Economia per la Universitat de Bilbao. El 1979 és elegida regidora de l'Ajuntament, i reelegida el 1983. És presidenta de Transports de Barcelona, S.A., i del Ferrocarril Metropolità. Des del 24 de maig de 1984 és vice-presidenta, també de la CMB. Té 44 anys.
Marta-Àngela Mata i Garriga, mestra i pedagoga, amb una vida caracteritzada per la. dedicació quasi absoluta al món de l'ensenyament, és la número 6. Impulsora de l'Escola de Formació de Professorat «Rosa Sensat», fou elegida diputada a les legislatives del 77 i del 79. Des del 1980 és diputada al Parlament de Catalunya i, en l'anterior etapa legislativa, va ser designada senadora per Catalunya. Té 61 anys.
El setè és Joaquim de Nadal i Capara, llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona i expulsat de la mateixa Universitat el 1967, per motius polítics. Al febrer de 1982 és nomenat assessor de l'alcaldia de Barcelona i l'abril de 1983 és elegit regidor, i nomenat tinent d'alcalde de Finances i Serveis Generals. Té 47 anys.
Nascut a Lugo l'I d'abril de 1944, Juanjo Ferreiro Suàrez, ocupa el vuitè lloc de la llista. L'any 1966 ingressà en Comissions Obreres i, posteriorment, participà en l'organització Revolucionària dels Treballadors —ORT—. Militant socialista des de l'any 1976, ha ocupat diversos càrrecs dirigents dins el PSC-PSOE. Persona molt vinculada al moviment popular de la ciutat de Barcelona, el 83 va ser elegit regidor i, posteriorment, nomenat president del districte IX-Nord, actualment Nou Barris.
Raimon Martínez Fraile, el novè, va néixer a Lleó fa 40 anys. És llicenciat en Filosofia i Lletres. Fou dirigent de l'SDEUB, de 1966 a 1969. Des del 1978 és membre de l'Executiva de la Federació de Barcelona del PSC i de la Comissió Federal de Política Educativa del PSOE.
El 1983 és reelegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona i nomenat tinent d'alcalde de Relacions Ciutadanes i Serveis Personals. Entre altres càrrecs, és membre del Comitè Executiu de la Comissió Catalana del V Centenari del Descobriment d'Amèrica, vocal del Consell d'Administració d'Iniciatives S.A. i ex-vocal del Consell Rector de la Candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics.
El lloc desè és per a AntonioSantiburcio i Moreno, llicenciat en Ciències Econòmiques. El 1972 es va afiliar al PSOE a Jaén i, posteriorment, passà a militar al PSC. Amb un passat de lluita sindical, actualment fa la seva tasca a la Federació del Metall de la UGT a Catalunya. Primer secretari de la Federació de Barcelona del PSC, és també diputat al Parlament de Catalunya. Té 33 anys.
Qui ocupa el lloc dotzè és Enric Truñó i Lagares. Truñó és enginyer químic per l'Institut Químic de Sarrià. L'any 1974 participà en la creació de Convergència Socialista de Catalunya —CSC— i passà desprès al PSC (Congrés) i encara després al Partit Socialista de Catalunya (PSC-PSOE).
L'any 1979, a les primeres eleccions municipals democràtiques, va ser elegit regidor. I des del 1981 dirigeix l'Àrea de Joventuts i Esports. Actualment és diputat provincial per Barcelona.
Coincidint amb la seva gestió com a regidor de Joventut i Esports, el Consell Superior d'Esports distingeix la política esportiva de l'Ajuntament de Barcelona, durant l'any 1985, com a model del que ha de ser una correcta gestió esportiva realitzada des de l'administració local. Té 37 anys.
Maria-Aurèlia Capmany i Farnés, escriptora, nascuda a Barcelona fa 69 anys, ocupa el lloc tretzè de la candidatura. Ha guanyat diversos premis literaris i és autora d'una quantiosa producció. Entre el 1979 i el 1983, presidí el PEN Club català. A les eleccions municipals de 1983 és elegida regidora de l'Ajuntament de Barcelona, i nomenada regidora de l'Àrea de Cultura.
En el lloc 14 hi ha Josep-Maria Serra i Martí, enginyer industrial. El 1979 es presentà com a independent a les llistes del PSUC i va ser elegit regidor. El 1983 va ser és reelegit, aquesta vegada independent en les llistes del PSC (PSC-PSOE). És regidor de l'Àrea de Serveis i Empreses Municipals i tinent d'alcalde. És conseller de diverses entitats, entre elles, la CMB, Transports de Barcelona, Ferrocarril Metropolità, S.A., de la Societat Privada d'Aparcaments i de l'Anella Olímpica de Montjuïc, S.A. Té 50 anys.
A partir del número 15, Albert Batlle i Bastardas, completen la candidatura socialista de Barcelona per a les eleccions municipals del 1987, Joan Clos i Matheu, Francesca Masgoret, Joan Torres i Carol, Guerau Ruiz Pena, Xavier Valls i Serra, José Antonio García Espana, Germà Vidal i Rebull, Josep Espinàs i Xiville, Núria Gispert i Feliu, Joan Fuster i Sobrepere, Joan Ferran i Serafini, Jordi Villarroya, Josep-Maria Luccheti i Piu, Josep Abril, Ariel Bolívar Collazo, Manuel Pérez, Josep-Miquel Abad —independent—, Xavier Rubert de Ventós, Carles Ponsa, Joan Majó, Jaume Pintanel, Ferran Martínez i Grau, Eduard Franco, Joan Gangol i Pascual, Joan Ramon Masoliver i Masoliver, Francisco José del Cacho Jerez, Josep Brunet, Jordi Vallverdú. Són suplents, Martí Lorenz, Salvador Angosto i Carme Carol i Canellas.
Els quaranta-tres noms i els tres suplents que formen la candidatura de Convergència i Unió estan distribuïts periòdicament dins la llista en una proporció de quatre a un favorable als militants del partit de Jordi Pujol.
A partir del setzè lloc, s'incorporen a la llista convergent els representants dels districtes i, en definitiva, els escollits per la militància de base. Els quinze primers llocs són els que caldria anomenar amb més encert els homes de Cullell. Sense passar per alt alguns com Josep Caminal, un íntim col·laborador del Cullell conseller d'Economia i Finances, que ara va refugiat en el lloc 43.
Segons han fet saber a EL TEMPS fonts de l'oficina electoral de Josep-Maria Cullell, CiU presenta una veritable llista alternativa a l'actual equip de govern municipal, que compta, a més de la figura de qui l'encapçala, amb experts en cadascuna de les àrees específiques.
Haver triat Cullell, l'exconseller de Política Territorial i Obres Públiques —de l'abril del 80 al juny del 83—, exconseller d'Economia i Finances, fins que el 23 d'abril passat va dimitir per presentar-se a les eleccions municipals, i l'artífex de l'acord financer amb l'administració central, és l'indicador que CiU juga fort en aquestes municipals. Cullell, secretari permanent del Comitè Executiu Nacional de CDC, partit del qual és membre fundador, substitueix al front de la candidatura municipal de Barcelona Ramon Trias Fargas, el president de CDC, que ja va ser derrotat per Maragall l'any 83.
Antoni Comas, que ja va anar segon amb Trias Fargas, també hi va amb Cullell. La inclusió de Comas en la llista del 87 va decidir-se ben a darrera hora, ja que s'havia rumorejat insistentment la seva retirada de la política municipal Comas, portaveu del grup municipal de CiU, sembla més lluny que mai, però, de la seva retirada. En el darrer ple de l'Ajuntament de Barcelona va tornar a fer números i va acusar l'Ajuntament d'amagar un dèficit de 103.000 milions. A la vegada, el número dos dels convergents ja ha entrat en una batalla dialèctica, que s'endevina que anirà per a llarg, amb el número dos socialista, Lluís Armet. Per a Comas, un dels pocs regidors convergents que es presenta a la reelecció, Armet és el Guerra del PSC.
L'historiador, articulista i llicenciat en Dret, Josep M. Ainaud de Lasarte és el número tres. Ainaud és un dels convergents a qui més s'escau, sense dubtes, ser denominat nacionalista. Antic dirigent i activista de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), i ex-diputat al Parlament de Catalunya, Ainaud és un dels assessors de més confiança de Jordi Pujol.
Un membre del Comitè de Govern, i també del Consell Nacional d'Unió Democràtica de Catalunya, Enric Vila, ocupa el quart lloc de la candidatura de CiU. Vila i Andreu és regidor i president del Districte IV, el de Les Corts. Professionalment, és industrial. Té 55 anys. És casat i té quatre fills.
Sara Blasi, una independent, exdirectora general d'Ensenyament Primari —del 80 al 87—, ocupa el lloc cinquè. Llicenciada en Filosofia i Lletres, Sara Blasi és en l'actualitat inspectora d'Ensenyament, d'EGB. Serà interessant el duel que pot mantenir amb Marta Mata, la pedagoga, sisena a la candidatura socialista. Sara Blasi, que té 47 anys, havia ocupat el càrrec de cap de Servei d'Ensenyament de Català quan la Generalitat Provisional. Un arquitecte nascut el 5 de març de 1926, Josep M. Fargas, ocupa el sisè lloc. Fargas és casat i té dos fills.
El director de l'Institut Nacional d'Educació Física —INEF— de Catalunya, Pere Miró, ocupa el lloc número set. Llicenciat en Educació Física i ex-cap del Servei d'Educació Física de la Universitat Politècnica, Miró és l'home de l'esport en aquesta candidatura, que se les haurà de veure amb l'actual regidor de Joventut i Esports, i dotzè de la lista socialista, Enric Trunó. Nascut a Manresa fa 32 anys, Miró és, també, expert del Consell d'Europa.
L'advocada Teresa Perelló és la segona representant d'Unió, i vuitena de la candidatura. Militant des del 1964, en l'actualitat és membre del Comitè Executiu de Barcelona, del Consell Nacional i presidenta de la Unió de Dones demòcrata-cristianes de Catalunya, dins d'UDC. Antiga col·laboradora de la FNEC, Teresa Perelló destacà en la seva actuació com a defensora en diversos judicis del TOP.
Artur Mas, un economista, director general de Producció Comercial del Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat, ocupa el lloc novè de la llista. Té 31 anys. És casat i amb dos fills.
El desè és Josep Bueno i Escalero, actual regidor, diputat provincial i portaveu del grup de Convergència a la Diputació de Barcelona. Llicenciat, Bueno és empresari de professió.
El President del districte V —Sarrià- Sant Gervasi—, Fèlix Amat i Parcerisas, ocupa el lloc onzè. Amat és membre del Consell Nacional de CDC, ex-president del Comitè Executiu de Barcelona i conseller de la CMB. Nascut el març del 1940, casat i amb quatre fills, Fèlix Amat és enginyer tècnico-mecànic.
Un enginyer industrial, nascut al juliol de 1945, Jaume Alsina, és el número dotze. Alsina és membre del Consell Nacional d'Unió i ex-president del Comitè Executiu de Barcelona d'aquest partit. En l'actualitat, Jaume Alsina és membre de la Junta Directiva de la PIMEC i, a més, membre del Consell Assessor d'RTVE.
El regidor de l'Ajuntament de Barcelona i portaveu de Convergència a la CMB Jordi Bonet ocupa el lloc tretzè. Bonet és advocat i té 31 anys.
A partir del número 14, Joan Puigdollers —JNC—, completen la candidatura de Convergència i Unió a la ciutat de Barcelona, Antoni Marcet, Eduard Cardona —UDC—, Daniel Fabregat, Joan Anton Audet, Josep Lluís Olmedo, Pilar Segura —UDC—, Daniel Osàcar, Maria Dolors Mach, Joan Carabies, Víctor Compte —UDC—, Josep Maria Rovira, Anna Maria Gimeno, Marià Quintana, Àngel Colom Comalada —UDC—, Germà Gordó —JNC—, Ramon Clop, Afons Estévez, Pere Martí —UDC— Vicens Serra, Humbert Ferré, Joan Miralpeix, Xavier Llorens —UDC—, Jordi Recasens, Jordi Alegret, Albert Soms, Enric Heres —UDC—, Carles Porrera, Ferran Escòlies i l'ex-director general d'Administració Local, Josep Caminal.