El country és un estil musical que va néixer als anys vint del segle XX al sud dels Estats Units i a les províncies marítimes del Canadà. El terme country va començar a utilitzar-se als anys cinquanta, substituint l'hillbilly, que era la paraula que s'utilitzava fins aleshores per descriure l'estil.
Partint d'una combinació amb el blues i el gòspel, el country va anar abraçant nous instruments, que van dotar l'estil de més ritme i moviment. El country modern ha anat incorporant instruments electrònics com ara la guitarra elèctrica, el baix o el teclat, a diferència del tradicional, que té com a protagonistes els instruments de corda (guitarra, banjo, contrabaix o violí).
En un inici el ball country va començar combinant-se amb passos d'altres danses folklòriques europees, com ara la irlandesa. Ara Catalunya s'ha convertit en un dels bressols del country d'arreu d'Europa, i ha impulsat el Catalan Style, una modalitat del country en línia que es caracteritza pels salts freqüents i els impactes forts amb la bota contra el terra que practiquen els ballarins.
El Barn d'en Greg, un restaurant ubicat a Rubí (Vallès Occidental), on cuinen menjar típic nord-americà i on imparteixen diàriament classes de country, ha esdevingut un dels locals de referència d'aquest ball en l'àmbit europeu. Aficionats de diversos països viatgen cada any a finals de novembre al Barn, per a gaudir del gran concurs internacional que se celebra del "Catalan Style, Country Line Dance".
"Vaig començar treballant a Port Aventura durant cinc temporades, tocàvem country a la zona del Far West", explica Greg Ryan, propietari del Barn. "Sempre he estat molt vinculat al country, vaig criar-me a Indiana (Estats Units), i allà tots vivíem molt aquest estil. Allà els joves no surten a les discoteques, se'n van a ballar country".
Judith Fàbregas, responsable del Barn, explica que "aquí a Catalunya hi ha un parell de locals més que també fan country en línia, però nosaltres fa gairebé vint anys que hi som. Fem un concurs anual internacional l'últim dissabte de novembre. Ve gent de tot arreu: de Suïssa, d'Itàlia en venen molts, de França... i el diumenge fem un dinar de Thanks Giving. Aquí al Barn hem arribat a encabir 400 persones en un d'aquests concursos!".
A partir dels anys noranta la modalitat del country en línia —un estil que es caracteritza per ballar sense parella i, com bé ho indica el nom, els ballarins es mouen de manera lineal, i fent els mateixos moviments—, comença a popularitzar-se. A Catalunya sorgeixen grans coreògrafs de projecció internacional com ara David Villellas, que creen un estil propi, el Country Catalan Style, i el donen a conèixerarreu del món, entre els anys 1996 i 1997.
"Jo sóc músic: toco la guitarra, el banjo, el violí, la mandolina, el contrabaix, l'harmònica, l'ukelele, el piano, i canto. Amb la meva dona vam tenir la idea d'obrir un local on poguéssim transportar la passió amb què es viu el country als Estats Units, a Catalunya. I ho hem aconseguit; cada dia venen grups de seixanta o setanta persones a ballar, i tot i que és cert que la majoria ronden entre els quaranta i els seixanta anys, cada vegada s'apunten més joves".
Ryan apunta que "el Catalan Style és un estil sobri, els ballarins piquen i salten molt. A diferència d'altres modalitats, en aquesta els braços gairebé no s'utilitzen, van a la cintura o a les butxaques. Quan fem el concurs venen italians amb senyeres, suïssos amb tatuatges en què diu "Catalanmess", gent de Bordeus amb la senyera catalana bordada en la seva camisa... Els nostres fills també fan classes al Barn, i el més gran, el Pol, és un reconegut coreògraf internacional que viatja cada cap de setmana per a fer classes de Catalan Style a diferents països".
Pol Ryan: "El country és un estil de vida"
Pol Ryan (Rubí, Vallès Occidental), de només 26 anys és ballarí professional de country i un reconegut coreògraf. Ha guanyat diverses competicions internacionals i, actualment, compagina la seva passió pel country amb l'empresa Netflix, on treballa com a productor de cinema.
—Què sent quan balla?
—Llibertat. Arrels. Passió.
—Quan va descobrir que li agradava ballar country?
—M'he criat amb el country, però no va ser fins fa uns cinc anys que vaig adonar-me que ballar era quelcom innat en mi, i que em removia per dins. Vaig estudiar cinema a l'ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), i treballava al Barn de cambrer per ajudar als meus pares a pagar la universitat. Entre plat i plat em fixava com els alumnes de la meva mare ballaven, i vaig començar a interessar-m'hi més. A partir d'aquell moment, el country amagat que sempre havia cultivat dins meu va començar a florir, i es va convertir en una passió.
—Com va anar escalant fins a convertir-se en un dels millors coreògrafs europeus de country?
—David Villellas, coreògraf i un dels pioners del Catalan Style, era professor al Barn. A mi m'agradava ballar les coreografies, però hi afegia algunes variants meves. Un dia Villella va veure'm i va dir-me que li agradaria dur-me a un concurs a Madrid. A partir d'aleshores vaig començar a viatjar a tots els festivals de country més emblemàtics d'Europa i a presentar-me a concursos. He guanyat diversos campionats internacionals, i al concurs internacional anual que es fa al Barn vaig quedar primer un any, i en segona posició un altre. És graciós, perquè jo abans deia: "Coi, és que no en soc conscient, però soc el fill d'en Greg!", i ara el meu pare diu que s'ha girat la truita, se’n riu: "Coi, ara jo soc el pare del Pol!".
—Com es viu el country a Catalunya?
—Es viu molt, de fet, és un dels balls més populars aquí a Catalunya. El country no és un tipus de ball o un estil musical. És un estil de vida: una manera de vestir, de menjar, del tipus de vehicle que condueixes, de quina música escoltes, de com parles... És més que un hobby, i jo aquest estil de vida l'he convertit en la meva professió.
—Com neix el Catalan Style?
—Realment el country (si pot anomenar-se així) comença a posar-se de moda a Catalunya quan surt aquella cançó de Coyote Dax "No rompas más, mi pobre corazón...". Va ser justament l'època en què vam obrir el Barn. Recordo que venien molts francesos a veure'ns ballar, i van voler adoptar l'estil que fèiem aquí, anomenant-lo Catalan Style. Aquí nosaltres no li diem així, només els de fora l'anomenen d'aquesta manera. Hi ha altres estils de country: el Line dance, el Traditional... El Catalan Style es balla amb les botes picant i saltant, i amb les mans a la sivella o a la cintura. És força més dur i tècnic. Jo vaig a Finlàndia contractat i hi ha mil banderes catalanes, vaig a Hongria i em trobo a gent amb cartells on diu "Catalan fans", a Londres pedaços enganxats en els pantalons: "100%catalan"... És una bogeria.
—Pot conciliar bé la seva feina a Netflix amb el country?
—Pot arribar a ser complicat; a vegades surto d'un rodatge nocturn un divendres a les cinc del matí i a les vuit ja estic agafant un vol... Però mentre tingui l'energia i la motivació suficient, continuaré vivint aquesta doble vida que tan feliç em fa.