Sabíeu que quan una xiqueta corona l'Alta de cinc, el conjunt de la figura mesura 6,8 metres? O que la Muixeranga d'Algemesí va descarregar la seua primera figura de sis l'any 1999? O que l'ètnia igbo africana té una dansa anomenada Atilgwu que s'assembla molt a la figura Oberta de les dues muixerangues d'Algemesí? De totes aquestes peculiaritats i moltes més es parla en Amunt les muixerangues!, un llibre que ens apropa, amb mirada polièdrica, la realitat d'aquesta expressió de cultura popular i que ha estat editat per Caliu.
Amunt les muixerangues és un recull d'articles publicats des de 2016 a diversos mitjans de comunicació. El volum, doncs, aplega la voluntat de difusió d'un fenomen, el de les torres, humanes, que ha agafat més i més volada d'ençà de mitjans de la dècada anterior. Hi ha, doncs, articles publicats inicialment al mitjà especialitzat Temps de Muixeranges, però també a EL TEMPS, La Veu, Saó o Levante-EMV.
"Fa algun temps ens vam adonar de la importància de fer difusió del fet muixeranguer. Per això ens vam plantejar la necessitat de donar a conèixer les muixerangues al poble valencià a través dels mitjans, un intent per trencar tòpics -que si açò ací no s'ha fet mai, que si són perilloses,...- i per explicar la història d'aquesta tradició centenària, així com l'actualitat", explica Kassim Carceller, coordinador, junt amb Enric Sorribes d'un volum on han participat una cinquantena de persones.
De fet, des de 2016, en els diversos mitjans de comunicació s'han publicat al voltant de 300 articles sobre aquesta temàtica.Tot plegat coincideix en un moment dolç per al fenomen. De les quatre muixerangues que existien al País Valencià l'any 2000 se n'han passat a vint-i-quatre en l'actualitat. La creació de la Nova Muixeranga, l'any 1997, fou un fet decisiu per explicar aquest boom, com també, i sobretot, l'any 2010, la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat de les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí per part de la UNESCO.
Des de 2014 han emergit col·lectius de torres humanes a Alacant, Sueca, Carlet, Marina Alta, les Valls de Vinalopó... No deixa de ser cridaner que les dues darreres que s'han apuntat al catàleg són les d'Elx i els Ports, és a dir de sud a nord del País Valencià.
'Amunt les muixerangues' deixa testimoni d'aquest creixement i, sobretot, del cada cop més dens teixit social al voltant d'aquesta expressió de cultura popular. Perquè en el llibre es parla d'història i de tècnica, de tradició i d'innovació, de ritual festiu i de llengua però, sobretot, es testimonia la capacitat de les muixerangues per crear comunitat i per fer que els assoliments col·lectius i la col·laboració esdevinguen el motor de vida i constructor de la identitat.
Perquè com escriu Raül Sanxis en un article que va publicar a EL TEMPS, "la nostra manera de ser com a poble i el nostre tarannà s'han de veure retratats en la nostra manera de dansar. Les muixerangues són una de les formes emprades per l'inconscient col·lectiu valencià per a resistir com a poble. Ens vertebren i ens identifiquen. Contenen intrínsecament uns valors en els quals ens hem de reconèixer com a valencianes i valencians. El temps dictarà l'esdevenir de les muixerangues, de la mateixa manera que assenyalarà el nostre esdevenir com a poble. Ser o no ser, aquesta és la qüestió!".